Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Hipòlita Roís de Liori (La trista comtessa de Palamós)

Identificació:Vídua, noble, escriptora
Data de naixement:1479
Data de defunció:1546
Relacions familiars:Filla de Joan Roís de Liori i de Beatriu de Montcada i de Vilaragut, barons de Riba-roja. Es va casar amb Lluís de Requesens i Joan de Soler, governador general de Catalunya. Mare d'Estefania de Requesens.
Nascuda a:València
Horta
Lloc de defunció:Madrid
Llocs de vinculació:Barcelona
Castellví de Rosanes
Martorell
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    comtessa
  • Propietària
Condició Jurídico Etnica:
  • Vídua
  • Usufructuària
Biografia:Hipòlita neix a València i les primeres notícies que tenim d'ella és en el testament del seu pare, Joan Roís de Liori, l'any 1489. Després, ja d'una forma continuada, a partir del seu casament amb el governador general de Catalunya, Lluís de Requesens i Joan de Soler, el 3 d'abril de 1501. Ella aporta al matrimoni un total cent seixanta-un mil sous de dot. Quan es casa es trasllada al Principat i s’inicia el seu epistolari que durarà fins la seva mort i del qual s’han conservat 870 cartes, de les quals 89 són escrites per ella a familiars, amics i administradors. Aquest epistolari ens permet reconstruir la vida d’Hipòlita i també la de la dona del s. XVI.  Amb el seu marit té dos fills, Gaspar que mor infant i Estefania de Requesens, coneguda pel seu casament amb Juan de Zúñiga, preceptor de l’infant Felip, i pel seu epistolari. L’any 1509 Hipòlita es queda vídua i esdevé usufructuària d’un important patrimoni: de la baronia i el castell de Castellví de Rosanes; de la baronia i vila de Martorell, amb el seu palau, conegut per torre dels Crossos o torre de Santa Llúcia; de les parròquies de Sant Esteve Sesrovires, Abrera, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç de Castellbisbal i Sant Pere d´Abrera; també del palau, la baronia i la vila de Molins de Rei, amb els seus molins, amb Santa Creu d´Olorda i Sant Bartomeu; i del Palau reial Menor de Barcelona. A partir d’aquell moment s’apropia del títol de comtessa de Palamós, que li pertanyia per dret a Isabel de Requesens i Enríquez, i signarà les cartes com “la trista comtessa de Palamós”. Ja no es tornarà a casar i dedicarà tots els seus esforços a mantenir i engrandir el patrimoni familiar amb tota mena de negocis i plets. Hipòlita és una dona forta, negociadora, que sap aprofitar la seva xarxa d’influències i utilitza les relacions de poder per exercir-les damunt dels homes i dones al seu servei. I al mateix temps és una matriarca que té cura de la llar i dels seus estadants i també de la transmissió d’una cultura de la dona que passa invariable de generació en generació en temes com el comportament, la moral, la religió i altres més pràctics com el matrimoni, la procreació, la cura dels malalts, l’alimentació, la fabricació dels ungüents, etc. Va intervenir en un dels plets més famosos de l’època que va comportar fins i tot la intervenció de la cúria romana i l'emperador. Es tracta de la lluita per aconseguir la possessió de la baronia de Riba-roja de Túria, fet que va provocar la ruïna de la família, i on Hipòlita se’ns mostra com és: una dona de negocis intel·ligent i sense escrúpols. Aquest plet la va obligar a instal·lar-se a València des de l’any 1553 a 1538. Acabat aquests temps torna a Barcelona on es dedica al negoci tèxtil, aprofitant un privilegi reial per construir uns aparells per cardar draps a Catalunya. Per la seva utilització negocia amb els paraires i entra a formar part del gremi amb una participació substanciosa. Finalment, acabats plets i negocis, l’any 1540 viatja a Madrid, a la cort, on, amb la seva filla i els néts, gaudeix de la vida familiar. L’any 1542 torna altre cop a Barcelona per supervisar les obres de la Capella del Palau Menor. Torna a Madrid l’any 1545, quan mor el seu gendre i dos dels seus néts. L’any 1546 fa testament i mor a los Alcazares de Madrid i és enterrada a l’església de la Concepció.
Obra:Epistolaris d'Hipòlita Roís de Liori i d'Estefania de Requesens (segle XVI). Ahumada Batlle, Eulàlia de (ed.) (2003). Vàlencia: Universitat de València.

Fonts orals:

 

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Palau de la comtessa de Palamós, seu actual de l'Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona), on van viure les comtesses Hipòlita Roís de Lior i la seva filla Estefania de Requesens. Font: http://www.rutadelmodernisme.com/default.aspx?idioma=ca&contenido=body_rutadelesdones.htm [Consulta: 25/02/2010].
Fonts bibliogràfiques:Ahumada Batlle, Eulàlia de (2004). Hipòlita Roís de Liori (ca.1479-1546). Madrid: Ediciones del Orto.

Ahumada Batlle, Eulàlia de (ed. 2003). Epistolaris d'Hipòlita Roís de Liori i d'Estefania de Requesens (segle XVI). Vàlencia: Universitat de València.

Ahumada Batlle, Eulàlia de (1999). Estudi d'un epistolari privat del Renaixement (La correspondència d'Hipòlita Roís de Liori de Requesens, comtessa de Palamós. Extreta de l'Arxiu del Palau s. XVI). Tesi doctoral, Universitat de Barcelona.

Guisado, Maite (ed.1998). Cartes íntimes d'una dama catalana del s. XVI. Epistolari d'Estefania de Requesens a la seva mare la comtessa de Palamós. Barcelona: La Sal.

March, Josep M. (1955). Niñez y juventud de Felipe II. Documentos inéditos sobre su educación civil, literaria y religiosa y su iniciación al gobierno (1527-1547). Madrid: Ministerio de Asuntos Exteriores. 2 vol.
Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Humanisme
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Laia de Ahumada Batlle
Darrera modificació:2010-10-05 21:13:34