Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria Pi Sunyer (Roser de Lacosta)

Identificació:Escriptora, traductora
Data de naixement:1884
Data de defunció:novembre de 1912
Relacions familiars:Filla de Jaume Pi i Sunyer, metge, i de Carolina Sunyer i Quintana, traductora.
Germana d'August (1879-1965), metge i intel·lectual molt vinculat a la revista "Joventut"; de Santiago (nascut el 1886 i mort a curta edat de meningitis); de Carles (1888-1971), enginyer industrial, polític -va ocupar diversos càrrecs, com el de diputat a les Corts espanyoles, ministre de la República, diputat del Parlament de Catalunya o, el 1934, el 1936 i el 1937, alcalde de Barcelona- i escriptor, autor de la biografia Maria Pi Sunyer i el seu temps; de Santiago (li van posar el mateix nom del germà mort) i de Pilar.
Esposa de Lluís Sunyer, metge, mort l'any 1906.
Mare de Jaume, nascut el 31 de desembre de 1903, i d'Irene, nascuda l'any 1906, tres setmanes abans de la mort del seu propi pare, Lluís Sunyer.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Roses
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
  • Activitat_Lliberal
    traductora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:

La trajectòria vital i literària de Maria Pi gira al voltant de dos punts geogràfics: Barcelona i Roses. Els seus pares, Jaume Pi i Sunyer i Carolina Sunyer i Quintana, eren empordanesos i es van traslladar a viure a Barcelona. Maria Pi va néixer l’any 1884 al segon pis d’una casa del Pla de la Boqueria, al xamfrà amb el carrer de l’Hospital, sobre la drogueria Dalmau i Oliveras. Va estudiar al col·legi de les Dominiques de la Presentació. La família va canviar en diverses ocasions de domicili: es van traslladar al Consell de Cent, entre passeig de Gràcia i Pau Claris; a la primavera de 1897, al carrer Major de Roses, perquè amb els aires de mar la salut del pare millorés. Però la mort d’aquest va representar una batzegada anímica i econòmica. Mare i fills van tornar a Barcelona, a un pis modest del carrer València. Per tal que Maria i la seva germana petita, Pilar, es refessin dels problemes de salut, van anar a viure una temporada a Vallvidrera. Després de la mort de Pilar, van tornar a una Barcelona molt activa a nivell cultural, a la Rambla de Catalunya, entre el carrer Diputació i Consell de Cent. Els estius, els passaven a Roses, a casa dels avis materns.

El maig de 1902, Maria Pi, amb divuit anys, es va casar amb Lluís Sunyer, fill de l’altra branca materna, a qui havia conegut a Roses. El jove matrimoni va anar a viure a un pis del carrer Corts de Barcelona, amb la mare i els germans d’ella. Com que va caure malalt Lluís Sunyer, es van haver de desplaçar novament a Roses (Pi va establir llavors amistat amb l’actriu italiana Teresa Mariani, que hi havia anat a passar dos mesos). El 1906 van morir el seu marit i la seva mare. Maria Pi, els seus dos fills - Jaume i Irene- i els seus germans petits -Carles i Santiago- van retornar a la capital catalana, a un pis del carrer Aragó, entre la Rambla Catalunya i el carrer Balmes.

Les traduccions es convertirien a partir d’aquest moment en una font d’ingressos imprescindible i necessària per a Pi i la seva família. Era una lectora incansable de Pereda, Alarcón, Valera, Pardo Bazán, Galdós, Campoamor i, sobretot, de novel·les franceses, a més d’una apassionada del teatre, del cinema, de la música (tocava el piano), de l’obra de D’Annunzio, autor que va influir notablement en el seu estil literari, de la revista londinenca The Studio i de la publicació parisenca Fémina. La directora de la revista barcelonina Feminal, Carme Karr, va descobrir en Maria Pi una persona de confiança i un esperit artístic d'una gran sinceritat. Pi hi va ocupar càrrecs de responsabilitat i va publicar-hi tres contes, articles signats i unes quantes notes i alguns reportatges sense signar. En alguns dels seus escrits va utilitzar el pseudònim de «Roser de Lacosta». A través de Feminal, va establir amistat amb la pintora Maria Oller, filla de Narcís Oller, amb la novel·lista i marquesa italiana Maria Plattis Majocchi (Iolanda) i amb la feminista Rosali Gwis Adami, directora de la revista La vita internazionale. També va col·laborar de manera assídua amb el periòdic de Palafrugell La Crònica, amb contes curts, comentaris d’actualitat, sobre problemes socials, sobretot l’educació femenina.

Maria Pi, d’arrel tradicional i conservadora, va ser una de les primeres feministes catalanes. Va estudiar per a professora de piano i també per a mestra, títol que va aconseguir poques setmanes abans de morir. Un dels eixos temàtics centrals de la seva obra, inèdita, és el mar.

Obra:

Contes i articles a la revista Feminal, creada i dirigida per Carme Karr (la revista, que es va publicar entre el 1907 i el 1917 dins el setmanari La Il·lustració Catalana, era un suplement mensual per a les dones). Dos d'aquests contes, «Una vida» i «Visions», publicats a Feminal el gener de 1909 i el desembre 1911, respectivament, van ser reproduïts íntegrament el 1968 a la biografia escrita per Carles Pi i Sunyer, Maria Pi Sunyer i el seu temps.

Contes curts, comentaris d’actualitat sobre problemes socials, sobre la cultura femenina, a la secció Fèmina del periòdic La Crònica de Palafrugell (fragments d'alguns d'aquests articles també van ser reproduïts a la biografia Maria Pi Sunyer i el seu temps).

Proses premiades en diversos Jocs Florals.

Traducció al castellà de la novel·la Las últimas vestales, de Maria Plattis (Iolanda).

Traducció a l’italià de l’obra Donzell qui cerca muller, d’Adrià Gual.

La volada (novel·la inèdita inacabada, formada per 378 llibretes, vuit capítols i mig).

Agna Maria/Loreto (novel·la inèdita inacabada, sense títol precís -la protagonista primer es diu Agna Maria i després Loreto-, formada per 200 llibretes).                  

Paz serena (novel·la breu inèdita i inacabada escrita en castellà, formada per 42 llibretes).                                                                                                                            

Retorn (drama inèdit inacabat, dedicat a la prestigiosa actriu catalana i amiga de Maria Pi, Margarida Xirgu).

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Fundació Carles Pi i Sunyer: http://www.pisunyer.org/fundacio.php?donde=2 [Consulta: 30/01/2010].

«Carles Pi i Sunyer». En: Memoria esquerra.cat. La Hiperenciclopèdia d'Esuqerra Republicana. http://www.memoriaesquerra.cat/plana.php?veure=bio&lletra=P&cmb_alf=75 [Consulta: 30/01/2010].

Atles literari de les terres de Girona. Itineraris L'Alt Empordà, El golf de Roses. Punta del Castell) http://www.atlesliterari.cat [Consulta: 30/01/2010].

Fonts iconogràfiques:Pi Sunyer, Carles (1968). Maria Pi Sunyer i el seu temps. Barcelona: edit. Pòrtic.
Fonts bibliogràfiques:

Pi Sunyer, Carles (1968).  Maria Pi Sunyer i el seu temps. Barcelona: edit. Pòrtic(pròleg de Fermí Vergés).

«August Pi i Sunyer. Semblança biogràfica», Conferència pronunciada davant el Ple de l'Institut d’Estudis Catalans per Josep Carreras i Barnés, el dia 23 de febrer de 1998, i publicada pel mateix IEC, l'any 1998. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques, 1998.

«In memoriam», Article necrològic publicat per Carme Karr a Feminal, el novembre de 1912, i reproduït a la biografia escrita per Carles Pi i Sunyer, Maria Pi Sunyer i el seu temps (Karr afirmava que Roser de Lacosta -pseudònim de Maria Pi- escrivia en un llenguatge polit i d'intensa emoció).

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Feminisme
Vinculada a les entitats:
  • Feminal
  • La Crònica. Periòdic de Palafrugell
  • Jocs Florals de la Llengua Catalana
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Carme Ramilo i Martínez
Darrera modificació:2010-10-04 20:04:32