Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Rosario Pi Brujas (Rizpay)

Identificació:Directora-guionista, productora de cinema, pionera de la cinematografia catalana
Data de naixement:1899
Data de defunció:1967
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:(Madrid)
Madrid
Llocs de vinculació:Barcelona
Madrid
Roma
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    empresària
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Rosario Pi va néixer a Barcelona en una família benestant. Tota la vida va patir les seqüeles d'una paràlisi infantil que la va obligar a portar bastó i sabates ortopèdiques. Tot i així va ser una dona activa i intel·lectualitzada.

    Va obrir una botiga de modes, o una corseteria, a la Barcelona dels anys vint, que tancà el 1929 per cercar d'altres horitzons. Va marxar a Madrid, i a partir d'aleshores centrà en el cinema la seva activitat. El 1931 va produir el primer film d'Edward Neville, i un any després amb Pedro Ladrón de Guevara. Va crear la productora Star Films amb el mexicà Emilio Gutierrez Bringas. El 1933 va fer films curts i llargs i començà la seva carrera cinematogràfica darrera la camera. Va fer la seva primera pel·lícula, El gato montés (1935), i arribà a esdevenir la primera directora espanyola de cinema sonor. Cal dir que ja al 1921, una altra dona, la bailarina i actriu Helena Cortesina (1904-1984) havia dirigit el film mut Flor de España o leyenda de un torero.

    Fou amiga de Perico Chicote i Ricardo Urgoiti, que li deixaven els seus locals per als films ja que no tenia recursos econòmics suficients.

    El film de Pi tot i ser un drama folletinesc típic dels anys trenta, tenia trets surrealistes i avantguardistes que reempendría Luís Buñuel a Abismos de pasión (1953). En plena Guerra Civil comença a rodar Molinos de viento (1937) que acaba a París on fuig amb Maria Mercader, la protagonista del film.

    No va tornar a Espanya durant la República, ja que era acusada de filofeixista i marxa a Roma, als estudis Cinecitta, on va conèixer a Vittorio de Sica que es casarà amb Maria Mercader. En aquests moments torna a treballar de traductora, al doblatge de films, i obre un negoci de lleure (una boite).

    Va marxar a Hollywood, però en tenir dificultats tornà a Madrid, després de cercar feina a Barcelona, on el franquisme -amb el que havia simpatitzat- no l'acull com a dona cinematogràfica i avantguardista. Es veu impossibilitada de treballar en la seva professió en un món d'homes i que només donava importància a la dona com actriu del cinema franquista.

    Va escriure alguns articles sota el seudònim Rizpay. En els últims anys de la seva vida va obrir un restaurant a Madrid, ciutat on va morir el 1967.

    Obra:

    Producció (1931): Yo quiero que me lleven a Holliwood d'Edgar Neville.
    (1933): Odio de Richard Harlan.

    Realització (1933): Besos en la nieve (curt).
    (1933): El hombre que reia de amor (llargmetratge).

    Guió, escenografia i disseny de producció (1934): Doce hombres y una mujer. (llargmetratge, direcció de Fernando Delgado, sobre un llibre de W. Fernàndez Flores).

    Direcció (1935): El gato montés. (Sobre una opereta de Manuel Penella). S'havia estrenat una versió americana: Tiger Love en 1924.

     

    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:

    Cartell de la pel·lícula El gato montés dirigida per Rosario Pi. Font: http://www.nuestrocine.com/mujeres.htm [Consulta: 24/02/2010].
    Fonts bibliogràfiques:

    Torres, Augusto M. (2004). Directores españoles malditos. Madrid: Ed. Huerga y Fierro.

    Romero Marin, Juan José (2000). «Rosario Pi». En: Martinez, Cándida; Pastor, Reyna; de la Pascua, M. José; Tavera, Susanna (coords.). Mujeres en la historia de España. Enciclopedia biográfica. Madrid: Ed. Planeta.

    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Dolors Marin Silvestre
    Darrera modificació:2010-10-04 20:07:33