Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Teresa Mir March

Identificació:Escriptora mística
Data de naixement:s. xvii
Data de defunció:1752 (circa)
Nascuda a:Olot
Garrotxa
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Castelló d'Empúries
Olot
Condició Socio-Econòmica:
  • Mestressa_de_casa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Malauradament, de Teresa Mir i March se sap ben poca cosa, incloent-hi les dates de naixement i de defunció. De fet, només tenim notícia de dos documents relacionats amb aquesta mística olotina. El primer és Rahó de l’Esperit, que la mateixa Teresa escrigué a iniciativa pròpia i del qual es conserva còpia manuscrita a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Les poques dades biogràfiques que se’n coneixen provenen de la introducció amb què l’acompanyà Esteve Gay, confessor de Teresa. El segon és un document notarial, el testament de Teresa, datat el 23 de març de 1752, que indica que encara era viva en aquesta data.

Filla d’un metge manresà i d’una dona de família benestant d’Olot, fou l'única supervivent de set germans. Als catorze anys, morta ja la mare, el seu pare la va casar amb Josep Mir, doctor en dret. Teresa manifestà aleshores cert desig de quedar verge i previsiblement comprometre’s amb la vida conventual, tot fent patent la seva devoció a Maria. Finalment, però, accedí als desitgos del pare. L’última dada certa és que el matrimoni es traslladà a Castelló d’Empúries en algun moment abans de 1709.

És justament a l’església major de Castelló d’Empúries on l’abril de 1709 s’inicia el relat de la Rahó, en el qual es recullen tot un seguit de visions, locucions i èxtasis que li van ocòrrer fins l’any 1714. Són elements constants en l’experiència de Teresa l’oració mental, el sentiment de menyspreu d'ella mateixa, el consol (o suavitat) interior, l’amor abusador místic i el desig de servir. Destaquen el temor a ofendre Déu i la vivència de culpabilitat, relacionades amb vàries visions de la ferida del costat de Crist, on també apareix Maria. En una d'aquestes visions, Crist i Maria estiren la mística cap l’interior de la ferida, connectant amb la llarga tradició que vincula la ferida del Crist amb nèixer de nou i la purificació. La majoria de les visions i locucions que experimenta van destinades, doncs, a superar aquesta apreciació d’indignitat i de manca de coneixement, així com amb el consol que se’n desprèn, i possibiliten que Teresa se senti prou autoritzada per a deixar per escrit el seu testimoni. En aquest sentit, Gay escriu que «...elegí i li donà per directors i mestres alguns sants perquè la seva suficiència i doctrina era poca per a dirigir i encaminar tals coses…». Entre aquests trobem la Verge Adolorida, Teresa de Jesús (gran influència en Teresa Mir) o Pedro Alcántara. La mateixa Teresa escriuria cap a la conclusió del seu relat «…vaig comprendre […] que havia d’escriure, i em semblava que em deien: això és el que has d’escriure. I quan ho escrivia, tenia els mateixos afectes que quan ho comprenia; i moltes vegades estic admirada i tota sopresa que essent jo tan vil i miserable pecadora, que lo Senyor em deixi estar tan descansada.

El testimoni de Teresa crida l’atenció perquè el seu és un dels pocs escrits de caire místic que se situen fora de l’àmbit conventual i fins i tot eclesial: algunes de les seves visions es produïen en la quotidianitat diària i sense necessitat d’estar en oració o en l’església. També pel fet que l’acte d’escriptura ve motivat per voluntat pròpia. D’altra banda, algunes lectures quietistes que podrien desprendre’s del relat, especialment de la introducció de Gay, queden implícitament corregides en vàries visions. Tot i així, l’obra no entra en grans profunditats ni literàries ni teològiques.

Obra:Teresa Mir i March. Rahó del Esperit y del que ha passat en lo interior de la Sra. Teresa Mir i March, natural de la Vila d'Olot Bisbat de Gerona, que ella mateixa dona a son Pare espiritual y confessor y als demés que el Senyor desitga y vol.
Fonts orals:


Fonts documentals, libràries i arxivístiques:Teresa Mir i March. Rahó del Esperit y de que ha passat en lo interior de la Sra. Teresa Mir i March, natural de la Vila d'Olot Bisbat de Gerona, que ella mateixa dona a son Pare espiritual y confessor y als demés que el Senyor desitga y vol. Amb introducció d'Esteve Gay. Universitat de Bacelona, Biblioteca de Reserva, 07 Ms 6.
Fonts iconogràfiques:


Fonts bibliogràfiques:Johnson, W. (1997). Teología mística. La ciencia del amor. Barcelona: Herder.
Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Misticisme
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Mireia Vidal Quintero
Darrera modificació:2010-10-04 13:55:30