Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Ava, de Cerdanya

Identificació:Comtessa de Cerdanya
Data de naixement:s. ix
Data de defunció:961 (circa)
Relacions familiars:Muller de Miró II, comte de Cerdanya i de Besalú. Mare de Sunifred II, comte de Cerdanya i Besalú, Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besalú, Miró II, comte de Besalú i bisbe de Girona, Guifré II, comte de Besalú, Quíxol, muller d’Ajalbert, Goltregoda, muller de Llop de Pallars, Guilinda i Sesenanda.
Nascuda a:
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Ripoll
Cuixà
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    comtessa
Condició Jurídico Etnica:
  • Vídua
  • Usufructuària
Biografia:

Desconeixem del cert l’origen familiar d’Ava de Cerdanya: alguns autors, entre els quals hi ha Armand de Fluvià, asseguren que Ava fou filla del levita Fidel, un magnat de l’aristocràcia local, mentre que Ramon d’Abadal situa els seus orígens en la família comtal de Ribagorça, probablement  filla de Bernat Unifred. Cap a l’any 900 tingué lloc el seu matrimoni amb el comte Miró II de Cerdanya i I de Besalú, amb qui tingué quatre filles (Quíxol, muller d’Ajalbert, Goltregoda, muller de Llop de Pallars, Guilinda i Sesenanda) i quatre fills (Sunifred, Guifré, Oliba Cabreta i Miró), els quals van succeir el seu pare al capdavant dels comtats. El seu marit, però, tingué un fill més, nascut de la seva llarga relació amb la seva cosina germana Virgília, filla del comte Dela d’Empúries. L’any 927 s’esdevingué la mort de Miró II, moment a partir del qual Ava passà a administrar tota sola els comtats del seu marit, ja que els seus fills eren encara menors d’edat. Durant el seu govern, va haver de fer front a diverses revoltes aristocràtiques, amb les quals la noblesa local pretenia fer-se amb el domini dels comtats de Cerdanya i Besalú, aprofitant la suposada feblesa del govern de la comtessa. L’any 957, en el transcurs d’una d’aquestes rebel·lions, morí assassinat el seu fill Guifré, comte de Cerdanya. La seva actuació també destacà per la consagració i dotació d’esglésies, entre les quals trobem Cuixà, Elna, Ripoll i Camprodon, com a principals benefactores de les seves donacions. Ava anà associant els seus fills al govern a mesura que anaven arribant a l’edat corresponent per fer-se càrrec dels comtats, de manera que cap a l’any 941 ja podem donar per acabada aquesta transmissió progressiva del poder. Tanmateix, Ava continuà apareixent en la documentació al costat dels seus fills, tot i que cada vegada la seva presència anà sent més discreta. Ava, però, no deixà mai de tenir el dret de vigilància sobre el patrimoni del seu marit, ja fos per la dècima marital, ja fos per l’usdefruit que li atorgà el seu marit en el seu testament amb la condició que es mantingués vídua, i així ho va fer. Ava va ser enterrada a Santa Maria de Ripoll, i fou la primera comtessa soterrada en aquesta seu monàstica. El seu nét, l’abat Oliba, li dedicà un epitafi en què honorà la seva figura.

Obra:
Fonts orals:

 

Abadal i de Vinyals, Ramon d' (2003). L'abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època. Pamplona: Urgoiti.

Abadal i de Vinyals, Ramon d' (1955). Els comtats de Pallars i Ribagorça. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Aurell, Martin (1998). Les noces del comte: matrimoni i poder a Catalunya (785- 1213). Barcelona: Omega.

Blasi Solsona, Joan (1999). Els oblidats comtes de Cerdanya: 798-1117. Sant Vicenç de Castellet: El Farell.

Bofarull i Mascaró, Pròsper de (1836). Los condes de Barcelona vindicados. Barcelona: Fundación Conde de Barcelona.

Fluvià, Armand de (1989). Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya: cronologia de comtes i vescomtes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Salrach i Marés, Josep Maria (1978). «El comte Guifré de Besalú i la revolta de 957». En: II Assemblea d'Estudis sobre el comtat de Besalú: 1973.  Actes. Besalú: Amics de Besalú, p. 3-36.

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Mireia Comas Via
Darrera modificació:2010-06-03 00:24:45