Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Ava, de Ribagorça

Identificació:Comtessa de Castella
Data de naixement:s. x
Data de defunció:s. x
Nascuda a:
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Comtat de Castella
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    comtessa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Estrangera
Biografia:

Ava, filla de Ramon II de Ribagorça i de Garsenda de Fesenzac, va rebre del seu pare espases, llorigues i frens de cavall, molts d’ells d’or i argent, com a dot, per casar-se abans de l’any 970 amb García Fernández, comte de Castella (970-995), conegut com el de les formosas manos. Tots aquests objectes preciosos, procedents del tresor del monestir d’Ovarra, els havia obtingut el comte de Ribagorça a canvi de tres vil·les.  Del seu matrimoni amb García Fernández, nasqueren Gonzalo, Sancho García, el qual succeí el seu pare en el comtat de Castella, Elvira, qui esdevingué reina de Lleó, Toda García, Urraca, Oneca, Tegridia i Major, muller de Ramon IV de Pallars Jussà. A més a més, Ava també es féu càrrec de l’educació del seu nebot Guillem, fill del comte Isarn de Ribagorça, el qual va residir a la cort comtal castellana fins que va ser cridat per la seva tia Tota per succeir-la en el comtat de Ribagorça.

Ava és present en nombroses donacions a monestirs del comtat de Castella, al costat del seu marit. Són nombroses les donacions a San Pedro de Cardeña, monestir en el qual el comte García Fernández i la seva muller Ava van establir el seu panteó, però també destaquen les donacions a Covarrubias, principalment amb la creació de l’infantado destinat a la seva filla Urraca.

 

Ava va ser objecte d’un important número de llegendes i de notícies mal intencionades que associaven la seva persona a les revoltes que sacsejaren el comtat de Castella durant els anys de regnat de García Fernández. Una d’elles, coneguda com la llegenda de la comtessa traïdora, acusava Ava d’haver traït el seu marit, després d’haver estat seduïda per Almansor. Aquesta història posava de relleu el fet que Ava era una princesa estrangera i també les desgraciades circumstàncies en què va morir García Fernández, el qual va morir en mans dels musulmans, després d’haver estat ferit i capturat en una ràtzia l’any 995. De fet, són aquests mateixos relats els que acusen Ava d’haver instigat l’aixecament del seu fill Sancho contra el seu pare i comte de Castella.

 

Desconeixem la data de la mort de la comtessa Ava. De fet, la darrera notícia documentada que tenim d’ella és de l’any 988, però si hem de fer cas a allò que ens diuen les cròniques, Ava morí poc temps després de la mort de García Fernández, obligada a beure el verí que havia preparat per matar el seu propi fill, Sancho, i poder-se casar així, sense cap impediment, amb Almansor.  

En definitiva, podríem dir que totes aquestes controvèrsies al voltant de la figura d’Ava de Ribagorça són potser només el xoc entre dues concepcions: una més bel·licista, opció que encarnava el seu marit García Fernández, en constant enfrontament amb els musulmans per tal de reforçar la seva autoritat en la zona de frontera, i una altra més pacifista, en la qual es devia posicionar Ava, juntament amb altres persones del seu entorn, cansades de tanta lluita i més favorables a signar la pau.

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Abadal i de Vinyals, Ramon d' (1955). Els comtats de Pallars i Ribagorça. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

 

Aurell, Martin (1998). Les noces del comte: matrimoni i poder a Catalunya (785- 1213). Barcelona: Omega.

 

Fluvià, Armand de (1989). Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya: cronologia de comtes i vescomtes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

 

Isla Frez, Amancio (2007). «Oña, Innovación monástica y política en torno al año mil». En: HISPANIA. Revista Española de Historia, vol. LXVII, núm. 225, p. 151-172.

 

Pérez de Urbel, Justo (1979). García Fernández: el conde de las bellas manos. Burgos: Diputación Provincial.

 

Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita C. (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla: siglos IX-XIII. Junta de Castilla y León. Consejería de Educación y Cultura.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Mireia Comas Via
Darrera modificació:2010-09-28 12:00:42