Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Ana Maria Ibars Ibars (Maria Ibars)

Identificació:Mestra, escriptora
Data de naixement:febrer de 1892
Data de defunció:gener de 1965
Relacions familiars:Mare de Darius i de Raquel, qui seria la coneguda pedagoga Raquel Payà Ibars.
Nascuda a:Dénia
Marina Alta
Lloc de defunció:València
Horta
Llocs de vinculació:Dénia
València
La Font de la Figuera
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Nascuda a les comarques del sud, es traslladà a València on estudiarà Magisteri a la Normal Femenina. Allí rebrà el títol de mestra de grau elemental el 1909 i de grau superior el 1911.

Destinada com a mestra a La Font de la Figuera, hi va contraure matrimoni. Separada del seu home, es traslladà el 1934 a València, destinada a l’escola del carrer Jesús. En el concurs de destinació va conèixer el mestre Carles Salvador, com a alumna seua en el curs de Llengua del Centre de Cultura Valenciana, on aconseguiria el nomenament de professora lliure de Valencià (1936).

Al mateix temps, la seua relació amb els cercles innovadors, propiciada pel fet de residir a València, la impulsaria a participar en el Dia de l'Ensenyança de la IV Setmana Cultural Valenciana, organitzada per PROA (Consell de Cultura i Relacions Valencianes) per tal de desenvolupar la lliçó teoricopràctica «Consideracions sobre el rec». L’inici de les Jornades, però, estava previst per al 28 de juliol de 1936 i el començament de la confrontació bèl·lica les va suspendre.

Nacionalista catòlica i de dretes, va superar sense problemes la depuració franquista, amb informes favorables respecte a la seua conducta política, religiosa i social. Continuà, per tant, el seu treball de mestra compaginant-lo, a partir dels darrers anys 40, amb una fecunda producció literària que, si bé ja havia iniciat en els anys 30, publicant articles sota pseudònim, serà escrita de forma majoritària a Penyamar, la casa on residiria ubicada a les Rotes de Dénia, a l’ombra del Montgò que li inspiraria nombroses obres.

Cal remarcar que la seua relació amb Lo Rat Penat, que venia dels anys 30, es reforçarà en la immediata postguerra, i prendrà part en nombroses activitats organitzades per aquesta institució. Així mateix, participarà en els cèlebres Miracles vicentins, on aconsegueix el primer premi en companyia de Sofia Salvador pel miracle «La conversió dels jueus», en els Jocs Florals Vicentins per commemorar el VIé aniversari del naixement de sant Vicent Ferrer.

Encara que fou membre de vàries Taules de Poesia, entre elles la IV Taula de Poesia parada al Círculo de Bellas Artes de València el 15 de maig de 1951, la narrativa serà el gènere que li proporcionarà una major popularitat, formant part del grup d’autors que intentaren dignificar el valencià en els anys del franquisme.

Ubicada per Tomás Llopis en la cruïlla del romanticisme, el costumisme i el naturalisme, en la seua obra se’ns mostra la complexitat d’una societat on encara eren ben vives les tradicions populars. Descriu amb precisió tant un paisatge, el de l’ombra del Montgó, com la vida quotidiana que hi transcorre, a través d’uns retrats acurats dels personatges que l’habiten i dels costums, utilitzant un llenguatge poètic, planer i de fàcil compressió per al lector, en el qual es reflecteix la seua estima pel seu País.

Maria Ibars és una de les escasses novel·listes valencianes. En la seua obra pot observar-se una mirada femenina que dota de protagonisme les dones i en la que s’adverteix un compromís amb elles i una certa denúncia de les seues condicions de desigualtat en una societat rural i patriarcal.

Obra:

Ibars Ibars, Maria (1949). Poemes de Penyamar. Pòrtic de Carles Salvador. València: Imp. Vicent Cortell, Col·lecció a l'ombra del Montgó.

Ibars Ibars, Maria (1961). Camp d'ús. València: Sicània.

Ibars Ibars, Maria (1961). La Descalumniada. València: Sicània.

Ibars Ibars, Maria (1961). Como una garra. València: Guerri, Col·lecció A la sombra del Montgó.

Ibars Ibars, Maria (1962). Vides planes a l'ombra del Montgó. Próleg del Dr. Françesc Alcayde i Vilar. València: Imp. Suc. de Vives Mora.

Ibars Ibars, Maria (1962). Flor de nisperer. València: Sicània.

Ibars Ibars, Maria (1963). Graciamar. València: Unicrom, Col·lecció A la sombra del Montgó.

Ibars Ibars, Maria (1965). El gegant enamorat. Il·lustracions d'Hernàndez Valls i Soriano Izquierdo. Fotogravats de Vilaseca. València: Sicània.

Ibars Ibars, Maria (1965). L'últim serv: a l'ombra del Montgó (novel·la social). Il·lustracions d'Antoni Ferrer. Fotogravats de Vilaseca. València: Sicània.

Ibars Ibars, Maria (1966). La presa. Il·lustracions de Núñez. Fotogravats de Vilaseca. València: Sicània. Obra pòstuma.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Arxiu de la Universitat de València. Magisteri, expedients 985/15.

Arxiu General de l'Administració. Alcalá d'Henares. Expedient de depuració, lligall 401, n. 93.

Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Caplletra. Revista internacional de filologia (1994), núm. 16 (primavera 1994). Volum monogràfic sobre Carles Salvador.

Civera, Beatriu (1991). «La contribució de Maria Ibars». En: L’Aiguadolç, núm. 16-17. Dossier: Homenatge a Maria Ibars, p. 7-8. http://www.raco.cat/index.php/Aiguadolc/article/view/65157/100575. [Consulta: 29/01/2010].

Exposició homenatge Maria Ibars, 1892-1992 (1992). Catàleg de l’ exposició itinerant organitzada pel Grup "De Reüll", Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta. Alacant: Diputació Provincial.

Ivars Cervera, Joan (1991). «El món onomàstic de L'últim serv i Vides planes». En: L’Aiguadolç, núm. 16-17. Dossier: Homenatge a Maria Ibars, p. 73-84. http://www.raco.cat/index.php/Aiguadolc/article/view/65158/100581. [Consulta: 29/01/2010].

Llopis, Tomàs (1991). «Vides planes, trenta anys després». En: L’Aiguadolç, núm. 16-17. Dossier: Homenatge a Maria Ibars, p. 61-72. http://www.raco.cat/index.php/Aiguadolc/article/view/65158/100580. [Consulta: 29/01/2010].

Mulet i Grimalt, Carles (1991). «‘L'anell de Marieta’ un conte inèdit de Maria Ibars». En: L’Aiguadolç, núm. 16-17. Dossier: Homenatge a Maria Ibars, p. 85-90. http://www.raco.cat/index.php/Aiguadolc/article/view/65158/100589. [Consulta: 29/01/2010].

Mulet i Grimalt, Carles (1991). «El punt de vista femení a l'obra literària de Maria Ibars». En: L’Aiguadolç, núm. 16-17. Dossier: Homenatge a Maria Ibars, p. 41-60. http://www.raco.cat/index.php/Aiguadolc/article/view/65158/100579. [Consulta: 29/01/2010].

Prats, Antoni (1991). «El paisatge en l'obra narrativa de Maria Ibars». En: L’Aiguadolç, núm. 16-17. Dossier: Homenatge a Maria Ibars, p. 23-40. http://www.raco.cat/index.php/Aiguadolc/article/view/65158/100578. [Consulta: 29/01/2010].

Rodríguez-Bernabeu, Emili (1991). «Verdaguer, Maria Ibars i jo». En: L’Aiguadolç, núm. 16-17. Dossier: Homenatge a Maria Ibars, p. 19-22. http://www.raco.cat/index.php/Aiguadolc/article/view/65158/100577. [Consulta: 29/01/2010].

Salvador, Sofia (1991). «Maria Ibars Ibars en el record». En: L’Aiguadolç, núm. 16-17. Dossier: Homenatge a Maria Ibars, p. 9-18. http://www.raco.cat/index.php/Aiguadolc/article/view/65158/100576. [Consulta: 29/01/2010].

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Valencianisme
  • Costumisme
  • Renovació pedagògica
Vinculada a les entitats:
  • Lo Rat Penat
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Carme Agulló Díaz
Darrera modificació:2010-10-02 20:02:43