Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Blanca, d'Anjou

Identificació:Reina de la Corona d'Aragó
Data de naixement:1283
Data de defunció:octubre de 1310
Relacions familiars:Filla de Carles II el Coix i de Maria d'Hongria, reis de Nàpols, i muller de Jaume II de Catalunya-Aragó.
Nascuda a:
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Regne de Nàpols
Corona catalanoaragonesa
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    comtessa
  • Noble
    princesa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Com a conseqüència de la incorporació del regne de Sicília a la Corona d’Aragó, l’enemistat entre els Anjou, membres de la casa reial francesa, i el Casal de Barcelona s’accentuà i es manifestà en diversos enfrontaments bèl·lics. El 1284, Carles, príncep de Salern i fill de Carles d'Anjou, fou fet presoner per Roger de Llúria i tancat al castell de Matagrifó, a Messina. El príncep de Salern, anomenat també Carles II d’Anjou, de Nàpols o el Coix, estava casat amb Maria d’Hongria i tenia 14 fills. Abans de ser embarcat cap a Catalunya, Jaume visità l’il·lustre presoner i pactà amb ell, entre altres coses, la renúncia de Carles el Coix al regne de Sicília a canvi del casament de Jaume amb una filla seva, Blanca, que era encara una nena. El presoner fou transportat a Catalunya i tancat al castell de Ciurana a l'espera que es portessin a terme les condicions acordades. Al poc de temps tres fills substituïren el pare com a ostatges del compromís per complir i quedà lliure. El 1286, Jaume fou proclamat rei de Sicília i el 1291 rei de la Corona d’Aragó com a Jaume II. El 1295, en el tractat d’Anagni, Jaume II es comprometé oficialment a casar-se amb Blanca d’Anjou. Les noces tingueren lloc el 29 d’octubre de 1295 a Vilabertran amb tota solemnitat. La parella es veia per primera vegada. Ella tenia uns 12 anys i ell uns 28. D’aquest matrimoni nasqueren  10 fills: Jaume, Maria, Alfons, Constança, Joan, les bessones Isabel i Blanca, Pere, Ramon Berenguer i Violant. La parella s’avingué i foren model de convivència i mostraren una religiositat molt rigorosa, a més de grans admiradors del raonament teològic d'Arnau de Vilanova. Residiren, a part d'a les grans ciutats, a Tortosa,  Montblanc i Santes Creus, monestir a qui ella va beneficiar en gran manera i on va ser enterrada.  

 

Malgrat la seva continuada maternitat, Blanca solia acompanyar el rei allà on anés i arribà fins a Almeria, Roma  o Sicília. Jaume II, sol·lícit, intentava que les incomoditats dels viatges fossin mínimes. En les qüestions d’estat mostrà sempre una predisposició a negociar abans que guerrejar. L’any 1304 participà en la trobada de Tarassona, on els monarques catalans i castellans pactarien una pau que posés fi a la guerra que generava el repartiment del regne de Múrcia. Com a mitjancers hi assistiren els reis de Portugal.

 

Blanca i el seu espòs s’inclinaren per fer una  política matrimonial entre les famílies reials catalana i especialment la napolitana que afermés la pau d’Agnani: els nombrosos fills que tingueren foren promesos de ben petits amb altres cases reials per poder influir en temes de govern a través d’ells en els països amb els quals emparentaven.

 

Malgrat conservar-se molta documentació del període que visqué costa trobar informació de caire personal. Se sap que mantingué una animada correspondència especialment amb la seva família però només queden les còpies resumides de les contestes. El 1308, preveient la seva fi quan anava a infantar el seu novè fill, atorgà testament on remarcava els perills que corrien les dones abans, durant i després del part. Morí el 1310 a Barcelona al Palau Reial quan va néixer l’última filla, Violant, consumida de tanta maternitat. Tenia vint-i-set anys.

Obra:

 

Fonts bibliogràfiques:

Miquel, F. A. (1975). La reina Blanca d’Anjou. Barcelona: Episodis de la Història, n. 197, Dalmau.

 

Martínez Ferrando, J. E. (1963). Jaume II o el seny català. Alfons el Benigne. Barcelona: Aedos.  

 

Martínez Ferrando, J. E. (1948). Jaime II de Aragón. Su vida  familiar. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Montserrat Sanmarti Roset
Darrera modificació:2010-09-27 12:34:35