Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Beatriu Margarit Requesens

Identificació:Religiosa, exclaustrada
Data de naixement:s. xvi
Data de defunció:1552
Relacions familiars:Filla de Joana Mateua de Requesens i de Lluís Margarit. Neboda d'Hipòlita Roís de Liori. Es va casar amb Gabriel Rojas, de la família dels marquesos de Dénia.
Nascuda a:Riba-roja de Túria
Camp de Túria
Lloc de defunció:Riba-roja de Túria
Camp de Túria
Llocs de vinculació:Riba-roja de Túria
València
Condició Socio-Econòmica:
  • Religiosa
    monja
  • Noble
    baronessa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:Filla de Joana Mateua de Requesens, baronessa de Riba-roja, i del seu marit Lluís Margarit, entra al convent de les dominiques de Santa Caterina de Siena de València després de morir la seva mare. Joana Mateua fa testament el 26 d’octubre de 1520 i deixa hereva universal la seva única filla Beatriu. Si aquesta mor sense fills legítims vol que dels seus béns es facin dues parts iguals: una part per a Hipòlita Roís de Liori, comtessa de Palamós, i l’altra per al seu nebot Bernat de Requesens,  i ordena que la seva filla entri al convent fins que arribi la seva tia Hipòlita a buscar-la. Beatriu entra al convent on l’obliguen a prendre l’hàbit. Amb 13 anys, i després de cinc mesos d’estada al monestir, el dia 21 de desembre de 1521 professa amb tota una sèrie de privilegis: no assistir a matines, gaudir d’una bona habitació, vestits, una criada, claus del monestir, i una renda anual. Quan es fa monja ha de renunciar a la baronia de Riba-roja i aquí comença un plet entre les monges, Hipòlita i els altres parents de Beatriu per la baronia, que arribarà fins a la cúria romana i l’emperador. El 31 de juliol de 1534, Hipòlita pren possessió de la baronia en nom de la seva filla Estefania de Requesens i aquest mateix any, després de 13 anys de professa, Beatriu demana l'exclaustració, es treu el vel i és objecte d’un intent de segrest per part d’un parent seu, Llàtzer Margarit. Després d’això les monges castiguen Beatriu, i Hipòlita aconsegueix que la traslladin a un monestir reformat. Passen els anys i ja no sabem res més d’ella fins que la trobem casada amb Gabriel de Rojas, de la família dels marquesos de Dénia. Després d’aquest fet, morta ja Hipòlita, Beatriu reclama a Estefania, no només la baronia sinó el valor de totes les rendes produïdes durant els anys que l’ha posseït. De l’any 1552 és el darrer document en el qual apareix com a baronessa arrendant la baronia per pagar els creditors. Suposem que mor aquest any perquè l’any següent ja apareix com a baró el seu marit.
Obra:

Arxiu del Palau, lligall 29 c. 26. Carta autògrafa de sor Beatriu a Hipòlita Roís de Liori, a Barcelona (s.d.).

Arxiu del Palau, lligall 29 c. 26. Carta autògrafa de sor Beatriu a Hipòlita Roís de Liori, a Barcelona (dia de sant Pere).

Arxiu del Palau, lligall 35 c. 44. Carta autògrafa de sor Beatriu a Estefania de Requesens (s.d.).

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:Ahumada Batlle, Eulàlia de (2003). Epistolaris d'Hipòlita Roís de Liori i d'Estefania de Requesens (segle XVI). València: Publicacions de la Universitat de València

Ahumada Batlle, Eulàlia de (2004). Hipòlita Roís de Liori. Madrid: Ediciones del Orto.
Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Humanisme
Vinculada a les entitats:
  • Monges de l'Orde dels Predicadors – Dominiques (OP)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Laia de Ahumada Batlle
Darrera modificació:2010-10-04 11:07:27