Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

M. Concepció Carreras Pau

Identificació:Escriptora, música
Data de naixement:desembre de 1893
Data de defunció:setembre de 1961
Relacions familiars:Filla d’Antoni Carreras i Fàbrega i d’Elvira Pau i Roca, propietaris a Olot de la fàbrica «Chocolates Antonio Carreras», fundada el 1790, i de la botiga «Ca l'Adroguer del Tura».
Germana d’Eulàlia, Annita (religiosa carmelita de la Caritat), Sabina (religiosa de la Congregació del Sagrat Cor de Jesús), Roser (religiosa del Col·legi de l'Immaculat Cor de Maria), Lola i Ramon.
Nascuda a:Olot
Garrotxa
Lloc de defunció:Olot
Garrotxa
Llocs de vinculació:Olot
Les Preses
Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
  • Artesana_Artista
    música
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:M. Concepció Carreras va dedicar tota la seva vida a la poesia i a la música. Va rebre una sòlida formació musical: solfeig a mans del músic i rellotger olotí Narcís Corriols i Boix, estudis de piano a la prestigiosa Acadèmia Ainaud de Barcelona (el 1927 va obtenir el títol) i estudis de rítmica i plàstica a l’Institut Català de Rítmica i Plàstica del poeta i músic barceloní Joan Llongueres. El novembre de 1940 va crear a Olot la seva pròpia acadèmia musical per a nens i nenes, la "Sección Infantil de Rítmica y Plástica Carreras". Combinava aquestes classes amb la docència en una escola de Les Preses. Durant la mateixa dècada dels quaranta, va dirigir al Teatre Principal d’Olot diverses representacions musicals. Les revistes catalanes li van servir de plataforma per difondre la seva obra: des del 1925 i fins al 1929 va publicar poemes i narracions a la reconeguda revista barcelonina La Dona Catalana; a partir del 1926 i fins a l’agost de 1961, un mes abans de la seva mort (ocorreguda com a conseqüència de la malaltia de Parkinson), va publicar, en català, poemes i alguna peça narrativa a les revistes olotines La Tradició Catalana, Revista d’Olot, El deber, La Ciutat d’Olot, El Carme, ¡Arriba Espanya!, Pyrene y Misión, i, en castellà, sovint sota el pseudònim de La dama gris. Els certàmens literaris també van contribuir notablement a la difusió de la seva obra: el 1926 va ser guardonada per la revista La Dona Catalana en el Concurs de Poesia Femenina, i el 1928, amb una narració, en el Concurs Femení de Literatura organitzat per la mateixa revista; el 1933, en els Jocs Florals dels barris barcelonins de Fargues i d’Horta, amb Octavi Saltor i Maurici Serrahima com a presidents del jurat qualificador, respectivament, i en els de Poble Nou, amb Joan Estelrich al capdavant del jurat; i el 1934, en els de Malgrat de Mar, amb Saltor novament com a president. També va aconseguir un accèssit als Jocs Florals d’Olot, l’any 1949, amb el plec poètic Per la glòria d’unes fonts. L’any 1954 va guanyar la Flor Natural de poesia en el Certamen en honor a la Verge del Tura, organitzat per la Pontifícia i Real Acadèmia Mariana de Lleida, amb el Tríptic a la Verge del Tura, obra publicada el mateix any, amb il·lustracions del pintor olotí Juli Batallé, en el número 52 de la revista Pyrene. El novembre de 1950 va publicar el seu primer volum de poesia: Elvira poemes. Les amoroses empremtes i Allò que no torna. Saltor va arribar a comparar la qualitat dels versos del poema “De la pastora Eglé” amb els de l’obra Els fruits saborosos de Carner, un dels escriptors catalans més admirats per Carreras. El setembre de 1953 va publicar Tribut al Paisatge i Fonts d’Olot, i el febrer de 1954, De l’amor i de la desamor, una obra extraordinària, centrada en el plaer i en el patiment que provoca, alhora, el sentiment de l’amor, amb la qual va aconseguir el punt més àlgid de la seva maduresa literària. La poesia de Carreras, que en molts aspectes recorda l’estètica i la pintura de l’Escola Paisatgística d’Olot dels germans Joaquim i Marià Vayreda i de Josep Berga i Boix, atorga un tractament humà, idealitzant i intimista al seu paisatge, el de la Garrotxa, amb el què la veu poètica estableix un encisador i captivant diàleg.
Obra:

Poemes i narracions a la revista barcelonina La Dona Catalana i a les revistes olotines La Tradició Catalana, Revista d'Olot, El deber, La Ciutat d'Olot, El Carme, ¡Arriba España!, Pyrene y  Misión.

Elvira poemes. Les amoroses empremtes i Allò que no torna, Biblioteca Olotina, Imp. Aubert, Olot, novembre 1950; Tribut al Paisatge i Fonts d’Olot, Imp. Aubert, Olot, setembre 1953; De l’amor i de la desamor, Imp. Aubert, Olot, febrer 1954.

Fonts orals:Josep M. Ainaud de Lasarte (nebot del violinista Enric Ainaud, nét de Carme Karr, historiador, advocat, polític i promotor cultural), Dolors Bosch i Agustí (escultora i pintora), Elvira Carreras i Borràs (neboda de Carreras), Roser Carreras i Borràs (neboda de Carreras i poeta), Dolors Boada, Carme Boada, Mercè Mallarach (poeta), Juli Batallé (pintor), Concepció Batallé i Mallarach (mestra i poeta), Lluís Armengol i Prat (nebot polític de Carreras, advocat i escriptor), Roser Coll (deixebla de Carreras i artista musical), Anna Montañá (alumna de Carreras i poeta), Narcís Pruenca i Bayona (nét de la poeta dels Hostalets d'en Bas, Mercè Bayona), Carme Serra i Corriols (néta de Narcís Corriols) i Núria Trias (néta de Joan Llongueres).
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:Biblioteca Marià Vayreda d'Olot; Arxiu Històric de Barcelona; Institut de Pedagogia Musical Joan Llongueres de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Centre de Documentació Musical de la Generalitat.
Fonts iconogràfiques:Arxiu de la família Carreras; La Dona Catalana.
Fonts bibliogràfiques:

Carme Ramilo i Martínez (maig-juny 2002). «M. Concepció Carreras i Pau, una veu poètica enamorada del paisatge olotí», Revista de Girona, núm. 212,  pàg. 44-48.

Carme Ramilo i Martínez (juliol 2003). Concepció Carreras (1893-1961): Dona i Literatura a la Catalunya del segle XX. Universitat de Girona.

Carme Ramilo i Martínez (març-abril 2004). «Concepció Carreras, Maria Mercè Devesa, Rosa Sacrest i Mercè Bayona, la poetització del paisatge olotí», Revista de Girona, núm. 223, pàg. 60-70.

Joaquim Danés i Torras (1955). Llibre d’Olot, pròleg de Joan Teixidor. Barcelona: Ed. Selecta.

Josep Murlà i Giralt (8 abril 1993). «En el centenari del naixement de la poetessa M. Concepció Carreras», La Comarca d’Olot, núm. 702, Olot.

Margarida Casacuberta (1996). «La vida cultural a l’Olot dels anys cinquanta», Vitrina. Olot: Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa i de l’Arxiu Històric Comarcal d’Olot.

Martí de Riquer (1987). Història de la literatura catalana, volum IX. Barcelona: Ariel.

P. Nolasc del Molar (gener 1962). «Concepción Carreras Pau», Pyrene, 2a època, any I, núm. 1. Olot.

Ramon Grabolosa i Puigredon (desembre 1950) “«Elvira», poemes de M. Concepció Carreras”. Pyrene, any II, núm. 21. Olot.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Escola Paisatgística d'Olot
  • Catolicisme
  • Noucentisme
Vinculada a les entitats:
  • La Dona Catalana
  • Acadèmia Ainaud (Barcelona)
  • Institut de Rítmica i Plàstica Llongueres (Barcelona)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Carme Ramilo i Martínez
Darrera modificació:2010-09-30 12:28:35