Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Àurea Rosa Clavé

Identificació:Directora de cor, pianista, compositora
Data de naixement:setembre de 1856
Data de defunció:febrer de 1940
Relacions familiars:Filla d'Anselm Clavé.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    música
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Per influència del seu pare, Àurea Rosa Clavé va rebre formació musical des de petita i va aprendre tècniques de composició i direcció. Les seves primeres composicions són petits arranjaments que feia de les peces del seu pare. D'obres pròpies no en té gaires, alguns exemples són A la luna (per a soprano i piano), A la Verge (per a contralt, cor i piano) o La primavera (per a cor a capella). Alguns experts mantenen que també va dirigir alguna vegada els cors de son pare quan aquest no podia atendre els assajos per malaltia o activitats polítiques.

    El 1880, ja mort Anselm Clavé, va començar una sonada guerra entre corals dintre de l'Associació General de Cors Euterpenses. La raó de les desavinences va ser l'elaboració dels estatuts de l'Associació. El 1887 Àurea Rosa es va escindir de l'Associació i va crear la seva pròpia Associació Euterpense, on treballava com a director artístic el mestre Rodoreda. Dintre d'aquesta Associació s'integraven 20 corals. Paral·lelament, l'Associació de Cors de Clavé aplegava més de 40 societats, a més de la polèmica Coral Euterpe. Àurea Rosa Clavé va aprofitar aquesta situació per fer reaparèixer la publicació quinzenal El metrónomo, que havia estat fundada per Clavé l’any 1863. A través d'aquesta revista s'informava als coristes de diferents activitats, però també la utilitzava com a vehicle per a les dures polèmiques que mantenia encara amb l'Associació General. Entre altres picabaralles, Àurea Rosa va prohibir a la competència interpretar obres d'Anselm Clavé. A banda de la seva feina com a directora coral, també va ser professora de piano al Conservatori de Barcelona.


    Obra:
    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Aviñoa, Xosé; Carbonell, Jaume; Cortès, Francesc (1999). «Del Romanticisme al Nacionalisme». En: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62, vol. 3.

    Cararach, Joan Anton (1999). «El Palau de la Música Catalana. Simfonia d'un segle (1908-2008)». En: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62, vol. 13.

    Casares, Emilio (dir. y ed.) (2002), Historia de la Música Española e Hispanoamericana, Madrid: SGAE.

    Vega Toscano, Anna (1995) «Compositoras españolas, una historia por contar» En: Manchado Torres, Marisa. Música y Mujeres, Género y poder. Madrid: Editorial Horas y Horas.

    Vinculada a les entitats:
    • Palau de la Música Catalana
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Clara Sanmartí Esteban
    Darrera modificació:2010-09-30 18:13:31