Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Onía Farga Pellicer

Identificació:Pianista, violinista, compositora
Data de naixement:novembre de 1882
Data de defunció:1936
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    compositora
  • Artesana_Artista
    música
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Neix a Barcelona el 25 de novembre de 1882.

    Fou pianista, violinista i compositora. Va estudiar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Amplià estudis de composició amb Melcior Rodríguez i Alcántara i amb Mathieu Crickboom de violí. El 13 de juny de 1900 féu el concert de presentació com a pianista al Cercle Artístic de Barcelona. La seva activitat com a concertista la va dur per escenaris de tot Espaya i Europa, sobretot per Suïssa i França, com a pianista i com a violinista. El 1913 figura entre els socis de l'Associació de música da Camera.

    Fundà a Barcelona el 1929 una acadèmia de música amb el seu nom i el conjunt instrumental Música Pro Amore Artis, on va desenvolupar una importantissima tasca pedagògica.

    Va escriure un gran nombre de cançons per a veu i piano. Entre les seves obres destaca una Misa de réquiem per a cor, orquestra i orgue que escriu a la memòria de la seva mare. Amb un text de Pujulà i Vallès va compondre l’òpera en dos actes La bella Lucinda. L’any 1914 va publicar Glosses sobre cançons popular catalanes, per a piano. Va escriure també sardanes com Flabiolejant, Carmeta i Iluro; aquesta última va ser tercer accèssit del Concurs Pro Biada de Mataró el 1922.

    Va morir a Barcelona el 1936.

    Obra:

    A les abelles, veu i piano.

    Al la fratoj (cançó esperantista), veu i piano.

    Amb quanta de tristor, veu i piano.

    Amor, poema de Verdaguer, veu i piano.

    Amoreta, glossa de cançó popular, piano.

    La bella Lucinda, òpera en dos actes, orquestra simfònica i veu.

    Breçant l’orfanet, glossa de cançó popular.

    Cançó del raier, veu i piano.

    Cantares andaluces, piano Edició (1929) Max Eschig. París.

    Carmeta, sardana de concert, cobla Edició (19--) Impremta Soler. Barcelona.

    Els tres tambors, glossa de cançò popular, piano. Edició (1929) Max Eschig. París.

    Flabiolejant, sardana de concert, violí i piano.

    Gavota de Rameau, transcripció per violí i piano. Edició (1929) Max Eschig. París.

    Glosses sobre cançons populars catalanes. Veu i piano. Edició (1914) Impremta Giró. Barcelona .

    Iluro en festa, sardana de concert. Cobla Edició (1922) [s.n.] Mataró.

    L’estàtua de don Jaume, text Verdaguer, veu i piano.

    Missa de Réquiem, cor, orquestra simfònica i orgue.

    Ojos claros serenos (text Gutierre de Cetina), piano. Edició (1929) Max Eschig. París.

    Sonata en re, violí i piano.

    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:

    Associació Musical de Mestres Directors. Ònia Farga i Pellicer. Font: http://www.assmmd.org/biografies/ofarga.htm. [Consulta: 16/01/2010].

    Fonts bibliogràfiques:

    Cohen, A. (1981). International encyclopedia of women composers. Classical and serious music. New York: R. Bowker.

    Diccionario de la música española e hispanoamericana (1999). Madrid: SGAE.

    Gran Enciclopèdia Catalana (1976). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

    Història de la música catalana, valenciana, balear (1998). Barcelona: Edicions 62.

    Iglesias Souza, Luis (1996). El teatro lírico español. La Coruña: Editorial Diputación Provincial.

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Noucentisme
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Maria Cinta Montagut Sancho
    Darrera modificació:2010-10-01 13:33:56