Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Caterina Mas Porcell

Identificació:Soprano operística
Data de naixement:1815 (circa)
Data de defunció:1887
Relacions familiars:Esposa del tenor Francesc Mas.
Nascuda a:
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Barcelona
Mallorca
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    música
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Caterina Mas i Porcell va ser una de les cantants estrella del Liceu de Barcelona. Els seus orígens no estan del tot clars, perquè molts especialistes parlen d'ella com a “soprano catalana”, però en realitat el més possible és que fos mallorquina. Era soprano operística i, per les seves qualitats musicals, va fer-se un lloc entre les cantants més reconegudes de l'època. Tenint en compte que durant el segle XIX l'activitat operística estava pràcticament copada per italians, es pot deduir que  Caterina Mas era una gran cantant.

De vegades se la troba als programes com a  «Catterina», és a dir, amb el nom italianitzat, que era una pràctica molt habitual entre els músics, perquè els artistes italians eren en general més admirats que els locals. Estava casada amb el tenor Francesc Mas, i segons la costum catalana de la època va incorporar el cognom del seu marit davant del seu.

Va cantar al Teatre Principal de Mallorca repetides vegades, dirigida pel mestre Joan Goula, que des del 1866 es va fer càrrec d'aquest teatre, però la seva carrera la va desenvolupar bàsicament al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. L’any 1838 va interpretar Gli Arabi nelle Gallie de Paccini, Zelmira de Rossini, La Straniera de Bellini, Il Conte D'Essex de Mercadante, La Caritea de Mercadante, Gemma di Vergy de Donizetti, Zampa de Herold, Il Giuramento de Mercadante. Vàries d'aquestes representacions eren les estrenes. Les crítiques que Caterina Mas rebia després de cada concert eren sempre positives. Un dels crítics musicals més coneguts de Barcelona al segle XIX era Aben-Abulema (pseudònim de Joan Coartada i Sala), qui va escriure al Diario de Barcelona del 28 de maig de 1839:  «la Sra. Mas canta con gusto, su voz es muy agradable, siente lo que es menester y hace sentir a los que la escuchan. En su línea es una cantatriz que agrada y con razón».

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Alié, Roger (1999). «El Gran Llibre del Liceu» Volum 12. En: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62.

Aviñoa, Xosé, Carbonell, Jaume, Cortès, Francesc (1999). «Del Romanticisme al Nacionalisme». En: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Editorial 62, vol. 3.

Peña y Goñi, Antonio (2003). La ópera española y la música dramática en España en el s. XIX. Apuntes históricos. Madrid: ICCMU (Colección Retornos). Edición facsímil.

Radigales i Babí, Jaume (1998). Els orígens del Gran Teatre del Liceu (1837-1847). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Sanmartí Esteban, Clara (2009). «Compositores i Intèrprets» (en premsa). En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo Editorial. 

Vinculada a les entitats:
  • Gran Teatre del Liceu (Barcelona)
  • Teatre Principal (Palma)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Clara Sanmartí Esteban
Darrera modificació:2010-10-04 11:32:56