Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Engràcia Pareto Homs (Graziela Pareto)

Identificació:Soprano coloratura
Data de naixement:maig de 1889
Data de defunció:setembre de 1973
Relacions familiars:Filla de la soprano tarragonina Àngela Homs i Burgueras.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Itàlia
Llocs de vinculació:Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    música
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Graziela Pareto, com a ella li agradava anomenar-se, va sentir des de petita les veus de grans sopranos com Maria Barrientos, fet que la va motivar per dedicar-se a la música. Va cantar per primera vegada al Liceu al 1906 el paper de Micaela a Carmen, però el debut oficial fou al Teatro Real de Madrid al 1908, amb La Sonnambula, de Bellini, després d'haver estudiat dos anys a Milà amb el mestre Melchor Vidal, un dels pedagogs de millor reputació de la època.

La seva veu es va sentir sovint al Liceu, però també fora de les nostres fronteres, com per exemple a Parma, Roma i fins i tot a la Scala de Milà, a on va cantar Rigoletto al 1914. Al 1909 es va presentar al Teatro Colón de Buenos Aires amb Hamlet, una de les òperes que més li esqueien. A la capital argentina es va quedar dues temporades. Al 1910 va actuar a Sant Petersburg, la capital de la òpera italiana de Rússia. Al 1911 es va casar amb el compositor Gabriele Sibella. Al mateix any va cantar a La Havana, a on va ser irremeiablement comparada amb Adelina Patti, que llavors començava la seva carrera. Al 1913 va dur a terme una gira pel nord i est d'Europa: Budapest, Estocolm i Kiev van acollir la seva veu. I va cantar per primera vegada al Theatre des Champs Elysées de París.

La Primera Guerra Mundial va reduir les possibilitats de viatjar, així que durant aquells anys Graziella Pareto va actuar gairebé exclusivament a Espanya, concretament al Liceu de Barcelona, on va cantar tres temporades consecutives.

Un cop acabada la guerra va ser convidada a Londres per cantar al Covent Garden Els pescadors de perles, Don Pasquale i La Traviatta. I al 1921 va debutar a Estats Units, a Chicago, amb Il segreto di Susanna.

Al 1926, després de la mort del seu primer marit, va tornar a casar-se amb el metge Nando Arena. Com a conseqüència d'aquest matrimoni, les seves aparicions a l'escenari es van anar espaiant cada cop més, fins que al 1931 va oferir el seu últim concert al Festival de Salzburg. Des de llavors va viure retirada a Itàlia.

El repertori de Graziela Pareto va ser bàsicament italià, tret d'alguna òpera de Mozart. Segons les crítiques de la època, el seu millor paper va ser la Ofèlia de la òpera Hamlet d'Ambroise Thomas. Era una soprano coloratura molt estimada i valorada pels seus aguts, que arribaven al Fa sobreagut. Per aconseguir aquesta extensió de la veu va haver, però, de sacrificar el volum i la riquesa de la textura central. Com a actriu era massa sentimental i fins i tot freda, però aquest caràcter s'adaptava bé a segons quins rols. Els discos que va enregistrar entre 1907 (època d'estudiant) i 1926 són testimoni de la seva veu delicada i lleugera i de l'evolució de la seva carrera. El darrer enregistrament el feu a Barcelona amb cançons populars catalanes com La Pastoreta, Pensant amb tu, El Caçador o L'Hereu Riera.

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Font: http://www.ariarecording.com/ang/publi_01.htm [Consulta:24/02/2010].
Fonts bibliogràfiques:

Casares, Emilio (dir. y ed.) (2002). Historia de la Música Española e Hispanoamericana, Madrid: SGAE.

Hernández Girbal, Florentino (1994). Cien cantantes españoles de ópera y zarzuela (s.XIX y XX). Madrid: Editorial Lira.


Mata, Francesc Xavier; Daufí, Xavier (1988). L'òpera catalana de la A a la Z. Col·leccionable del diari Avui.


 

Vinculada a les entitats:
  • Gran Teatre del Liceu (Barcelona)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Clara Sanmartí Esteban
Darrera modificació:2010-09-21 00:48:34