Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria Pichot Gironès (Maria Gay)

Identificació:Mezzosoprano
Data de naixement:juny de 1879
Data de defunció:juliol de 1943
Relacions familiars:Esposa del mestre de piano Joan Gay i Planella.
Germana de Ramon Pichot, pintor modernista.
Nascuda a:Barcelona
Lloc de defunció:Estats Units
Llocs de vinculació:Nova York
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    música
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    La llegenda de Maria Pichot comença a la presó, on va anar a parar per cantar cançons revolucionàries. Allà es va descobrir la seva potentíssima veu. A través del seu germà Ramon, pintor de la Colla del Safrà, va entrar en contacte amb el cercle d'artistes modernistes de Barcelona. Va conèixer al mestre Joan Gay a l'Orfeó Català, a la secció femenina que aquest havia creat, i es van casar. A partir d'aleshores va ser coneguda com a Maria Gay, que passà a ser el seu nom artístic.

    El debut de Maria Gay fou amb una sarsuela d'Enric Morera. Després actuà a París i al 1906 va aclaparar el públic del Théatre de la Monnai de Brusel·les amb una interpretació de Carmen,  paper que a partir de llavors la faria famosa arreu del món. Segons testimonis de l'època, la soprano interpretava el rol de la gitana andalusa amb un magnetisme i una sensualitat poc habituals. Sovint es menjava una taronja a escena i escopia els pinyols tot just abans de cantar la famosa Havanera.

    Des del 1906 va actuar al Covent Garden de Londres, a la Scala de Milà i al Teatro Colón de Buenos Aires. Al 1908 va tornar a lluir-se com a Carmen al Metropolitan de Nova York amb figurins dibuixats per a ella pel pintor Zuloaga. Al 1909 i 1910 formà part de la companyia del Teatro Real de Madrid al costat d'artistes italians de primera categoria.

    La Pichot va actuar a moltes ciutats europees i americanes, com a cantant d'òpera però també com a liederista. A París, per exemple, va actuar acompanyada del famós pianista Alfred Cortot.

    En el seu primer concert a la Scala de Milà al 1906 va conèixer el tenor Giovanni Zenatello, amb qui va començar una relació sentimental que va durar tota la vida i que va tenir molta influència en el desenvolupament de la seva carrera artística. Al 1908 la parella va fixar la seva residència a Nova York i al 1913 es van casar, després de divorciar-se de Joan Gay. Al 1917 va compartir cartell amb la també internacional Maria Barrientos al Teatro Real de Madrid. Juntament amb Giovanni Zenatello va obrir una acadèmia de cant a Nova York al 1927.

    Maria Pichot interpretava un repertori personal, fugint de la vulgaritat dels repertoris més habituals, dedicat a la divulgació dels mestres més eminents: Haendel, Caldara, Carissimi, Beethoven, Schumann, Schubert, Wagner, Liszt i Brahms, a més de cançons catalanes.

    Dotada amb una veu admirable i ben educada, tenia una gran capacitat de transmetre els sentiments musicals al públic. Maria Pichot va realitzar una sèrie d'enregistraments per a la companyia Columbia Phonograph, i per això és una de les primeres cantants catalanes de les que ens queden testimonis de la seva veu.


    Obra:
    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:

    Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Maria_Gay [Consulta: 24/02/2010]

     

    Fotografia a: Feminal, 27 de novembre de 1910.

    Fonts bibliogràfiques:

    Alié, Roger (1999). «El Gran Llibre del Liceu», En: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62, vol. 12.

    Casares, Emilio (dir. i ed.) (2002). Historia de la Música Española e Hispanoamericana, Madrid: SGAE.

    Casares, Emilio; Torrente, Álvaro (eds) (2005). La ópera en España e Hispanoamérica. Madrid: ICCMU, Colección Música Hispana. Textos Estudios.

    Hernández Girbal, Florentino (1994). Cien cantantes españoles de ópera y zarzuela (s. XIX y XX). Madrid: Editorial Lira.

    Martín de Sagarmínaga, Joaquín (1997). Diccionario de cantantes líricos españoles. Madrid: Acento Editorial.

    Mata, Francesc Xavier; Daufí, Xavier (1988). L'òpera catalana de la A a la Z. (Col·leccionable del diari AVUI).

    Sanmartí Esteban, Clara (2009). «Compositores i Intèrprets» (en premsa). En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo Editorial.


    Ilustració Catalana, Any II, 1904, p. 46.


    Pèl i Ploma, 30 de setembre de 1899, p. 25.


    Feminal (en línea) <http://www.diba.cat/xbcr/default.htm>

    28 d'abril de 1907, p. 15.

    27 de novembre de 1910, p. 3-4.


    La Vanguardia (en línea)« <http://www.lavanguardia.es/hemeroteca/>

    1 d'agost de 1897, p. 5.

    19 d'abril de 1898, p. 2.

    4 d'agost de 1900, p. 2.

    6 de gener de 1904, p. 3.

    Vinculada a les entitats:
    • Teatre Real (Madrid)
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Clara Sanmartí Esteban
    Darrera modificació:2010-10-04 20:09:20