Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Matilde Salvador Segarra

Identificació:Compositora
Data de naixement:març de 1918
Data de defunció:octubre de 2007
Relacions familiars:Josep Salvador, pare. Joaquina Salvador, tia.
Vicente Asencio, compositor, espòs.
Nascuda a:Castelló de la Plana
Plana Baixa
Lloc de defunció:València
Safor
Llocs de vinculació:
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    compositora
  • Artesana_Artista
    pintora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Neix a Castelló el 23 de març de 1918. Prové d’un ambient artístic, ja que el seu pare fou el violinista Josep Salvador que va impulsar la creació de la Societat Filharmònica i el Conservatori de Castelló, i la seva tia la famosa pianista Joaquina Salvador.

Als sis anys va començar  els estudis de piano amb la seva tia. Als 18 anys es va titular al Conservatori de València. Va continuar els estudis musicals d’harmonia, composició i orquestració amb Vicente Asencio, amb qui es casa l’any 1943.

La seva vocació inicial sembla que va ser la pintura, afició a la què retornará l’any 1983,  quan va començar a pintar sobre vidre i a exposar les seves pintures  en exposicions individuals i col·lectives.

L’any 1950 va donar a conèixer algunes de les seves composicions a París, on van ser ben rebudes per la crítica especialitzada.

L’any 1953 estrenà el ballet El segoviano, encarregat pel ballarí Antonio, al Festival Internacional de Música i Dansa de Granada.

Des de molt jove componguí sobre textos de poetes, ja que es declarava amant de la poesia i atreta per la veu com a instrument musical.

L’any 1974 es representà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la seva òpera Vinatea. També rebé una beca de la Fundació March per a escriure una cantata simfònica sobre textos de Salvador Espriu. Aquest mateix any comença la seva tasca docent com a professora de solfeig i teoria de la música al Conservatori Superior de Música de València.

Va col·laborà com a crítica musical a diaris i revistes de Castelló, València i Catalunya.

Va obtenir dues vegades el premi Joaquín Rodrigo de Composición Coral i el Joan Senent per la seva col·lecció de composicions per a veu i piano Planys, cançons i una nadala. Ha rebut nombrosos premis i distincions entre les què cal destacar la Medalla al mèrit cultural de la Generalitat Valenciana, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Or de la Universitat de València.

Un Institut de Secundària de Castelló duu el seu nom i també a Onda i Benicàssim han posat el seu nom a un carrer.

Les seves partitures han estat editades per Clivis, Boileau i Institut Valencià de Musicologia.

El seu arxiu personal es troba a València, on va morir el 5 d’octubre de 2007.

Obra:

Del seu extens catàleg citarem les obres següents:

Auto de los cantares, soprano, coro, v.m.-flauta 2 guitarres. Text: Lope de Vega.

Blancanieves, ballet en un acte, orquestra.

Cancionero de la enamorada, veu i piano. Text. Carmen Conde.

Cinq sardanes vegetals, cor, veus masculines. Text Josep Sebastià Pons.

Endechas y canciones de Sepharad, veu i guitarra.

Entremeses de Cervantes, veu i guitarra. Text Miguel de Cervantes.

Famosa representación de la Asunción de Nuestra Señora a los cielos. Drama religioso, soprano, coro masculino, arpa i violoncel.

Filla del rei Barbut,La. Opera bufa en tres actes. Veus solistes i orquestra de càmara. Tex. Manuel Segarra Ribes.

Homenaje a la poesia femenina de América, soprano i piano. Textos de Gabriela Mistral, Delmira  Agustini, Alfonsina Storni, Juana de Ibarbourou.

Missa de Perot, coro, veus masculines i orquestra de corda.

Retablo ded Navidad. Cantata escénica soprano, 2 tenors, orquestra de corda. Text Carmen Conde.

Ruiseñor y la rosa, El. Ballet en un acto, orquestra.

Segoviano esquivo, El. Ballet en un acto, orquestra.

Sortilegio de la luna. Ballet en un acto. orquestra.

Triptic de l’Alguer, cor veus masculines. Text Rafael Caria.

Viento, voz, álamo, cor veus masculines. Text Juan Ramón Jiménez. Premi Joaquín Rodrigo 1973.

Vinatea,Opera en tres actes , veus i orquestra.

 

DISCOGRAFIA

Cançons de Matilde Salvador (1988) Generalitat Valenciana:  València.

Nits catalanes (1984) EMI.

Canciones populares infantiles. Telefunken 45 r.p.m.

Homenatge als compositors valencians(19789 Caja Rural Provincial de València.

Música de Lledó (1999) Generalitat Valenciana. Castelló.

Compositoras españolas siglo XX.  Columna música 1CM 0138 1CD.

5 Compositores Contemporànies (2002) Ona Digital. Bunyola (Mallorca).

Fonts orals:

 

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fotografia procedente d'EFE-ARCHIVO/J.C. Cardenas.   Font: http://www.diarioinformacion.com/cultura/2188/fallece-89-anos-compositora-matilde-salvador-autora-capital-siglo-xx-valenciano/678476.html [Consulta: 25/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Compositoras españolas. La creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad (2008). Madrid: CDMC - Ministerio de Cultura.

Història de la música catalana, valenciana i balear (2003). Barcelona: Edicions 62.

Historia de la música de la Comunidad valenciana (1992). Valencia: Prensa valenciana.

Matilde Salvador (2000). València: Saó.

Segui, Salvador (2000). Matilde salvador. Madrid: Fundación Autor (SGAE).

Solbes, Rosa (2007). Matilde Salvador. Converses amb una compositora apassionada. València: Tàndem Edicions - Universitat Jaume I.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Neoclassicisme
Vinculada a les entitats:
  • Conservatori Superior de Música de València
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Maria Cinta Montagut Sancho
Darrera modificació:2010-10-08 11:53:19