Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Irene Polo Roig

Identificació:Periodista
Data de naixement:novembre de 1909
Data de defunció:abril de 1942
Relacions familiars:Filla d’Antonio Polo i de Francesca Roig.
Les dues germanes menors són Maria i Rosario.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:(Buenos Aires)
Argentina
Llocs de vinculació:Barcelona
Amèrica Llatina
Buenos Aires
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    periodista
  • Obrera
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:Va treballar des de molt joveneta per mantenir la mare, que es va quedar vídua, i les seves germanes petites. Els coneixements i la cultura que mostren els seus textos són autodidactes.

Cosmopolita, moderna i progressista, el seu periodisme és un exemple de la seva ambició professional i de la capacitat d’innovar tant en l’enfocament com en l’escriptura dels articles que va escriure. Aquesta barcelonina va publicar la primera col•laboració a la revista Imatges, el 18 de juny de 1930, quan tenia 20 anys. Des d’aleshores va col•laborar a Imatges, al Setmanari Gràfic d’Actualitat i, també, al setmanari madrileny Mundo Gráfico, entre altres. A partir de 1931 va treballar per La Humanitat i, a l’ensems, pel setmanari La Rambla fins 1934. Va ser redactora de L’Opinió, els anys 1933-34, va treballar per L’Instant (1935) i pel diari de tarda, Última Hora (1935-1936).

Irene Polo, lluitadora a favor dels drets laborals, va impulsar la creació d’una associació de caire sindical, l’Associació Professional de Periodistes, de la qual va ser vicesecretària des del novembre de 1933 fins al gener de 1935. A més del compromís amb la seva professió s’ha de subratllar la seva audàcia, car per fer els reportatges tant s’introduïa al fons de les mines de Súria, es camuflava entre un grup de feixistes que anava a Madrid per una concentració, com se n’anava a les assemblees dels sindicats, malgrat l’animadversió que li demostrava la CNT-FAI per haver denunciat la manipulació que el sindicat feia de les reclamacions dels obrers i obreres.

Com a professional va conrear tots els gèneres: el reportatge social, la crònica política i va innovar el gènere de l’entrevista amb tècniques que presagiaven la immediatesa de la ràdio i la televisió. Val a dir que els seus reportatges poden ser considerats d’investigació, no només perquè descobria nous temes, sinó perquè sovint en destapava els motius que els protagonistes ocultaven, ni que això comportés viure situacions extremes o perilloses.

El fet que Irene Polo se sentís atreta per les dones era conegut i acceptat pels periodistes amb qui havia treballat. Potser per això, quan en una entrevista va conèixer Margarida Xirgu, a ningú va estranyar l’entusiasme que l’actriu desvetllà en la periodista. Segons explicà la periodista en una entrevista que li van fer a La Noche (el 14 de gener 1936), volia viatjar, conèixer altres països dels que pensava fer grans reportatges, però, sobretot, li feia il•lusió de ser a la vora de l’actriu, a qui admirava com amiga i artista. El 29 de gener de 1936, s’embarcà cap a Amèrica com a secretària general, directora artística de la posada en escena i cap de premsa de la companyia de Margarita Xirgu.

La periodista ja no va poder tornar. Durant tres anys va treballar per la companyia de Margarita Xirgu, organitzant les tournées pel continent americà fins que el 1939 es dissolgué la companyia teatral. Polo es va quedar a Buenos Aires, va reprendre la feina de traductora de francès (que ja havia fet a Barcelona), ara per les editorials Losada i Sopena, i va aconseguir portar la mare i les germanes a l’Argentina. El gener de 1940 va acceptar el càrrec de directora de publicitat a l’empresa d’un català –Xavier Serra, propietari de les perfumeries Dana a Barcelona–, però, a partir de 1941 va entrar en una etapa de gran desànim i depressió que la va portar a posar fi a la seva vida, quan tenia 33 anys.

Obra:A Irene Polo. La fascinació del periodisme (Cròniques 1930-1936) (2003), es pot trobar tota la seva obra periodística publicada a Catalunya.
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:Font: http://florencisalesaspla.blogspot.com/2009_05_01_archive.html [Consulta: 25/02/2010].
Fonts bibliogràfiques:

Casasús, Josep Maria (1991). Periodisme que ha fet història. Barcelona: Diputació de Barcelona. Col.legi de Periodistes de Catalunya. (Col. Vaixells de Paper, 9).

 

Santa Maria, Glòria;  Tur, Pilar (2003). Irene Polo. La fascinació del periodisme (Cròniques 1930-1936). Barcelona: Quaderns Crema. Barcelona.


Altés, Elvira (2007). Les periodistes en el temps de la República.  Col.legi de Periodistes/Diputació de Barcelona. Barcelona. (Col. Vaixells de Paper, 32).

Vinculada a les entitats:
  • Associació Professional de Periodistes
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Elvira Altés Rufias
Darrera modificació:2010-10-04 20:27:50