Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Anna Murià Romaní

Identificació:Narradora, periodista, traductora
Data de naixement:1904
Data de defunció:2002
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Terrassa
Vallès Occidental
Llocs de vinculació:Barcelona
Roissy-en-Brie
Mèxic
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
  • Activitat_Lliberal
    periodista
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:Filla del periodista i director de cinema Magí Murià, Anna va néixer a Barcelona el 1904. Va rebre el primer ensenyament a l'escola francesa de les religioses de les Dames Negres. El 1917 va ingressar a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona per fer-hi estudis de comerç. El 1921 va començar a treballar com a secretària en diverses empreses o institucions. Va col·laborar a La Dona Catalana prolíficament del 1925 al 1930. La primera meitat dels anys trenta va col·laborar a La Nau i a La Rambla, al mateix temps que ocupava un paper destacat al Club Femení i d'Esports de Barcelona. De seguida va comprometre's políticament, de primer a les files d'Acció Catalana Republicana i, a partir del 1932, a Esquerra Republicana de Catalunya, fins que el 1936 va passar a Estat Català.

Va iniciar la carrera com a escriptora amb la novel·la Joana Mas (1933). Després va publicar dos opuscles, La revolució moral (1934) i El 6 d'octubre i el 19 de juliol (1937), que reflecteixen el seu compromís cívic i polític. Durant la Guerra Civil encara va donar a conèixer una altra novel·la, La peixera (1938). El 1934 havia entrat a treballar com a auxiliar a les Oficines del Servei d'Extensió d'Ensenyament Tècnic de la Generalitat. D'ençà del 1937 que treballava com a secretària a la Institució de les Lletres Catalanes, feina que va compaginar amb les tasques de redacció del Diari de Barcelona i del Diari de Catalunya, del qual al final de la guerra va esdevenir directora (era la primera dona que comandava un diari en català).

El gener de 1939 va haver d'emprendre el camí de l'exili. Va recalar a Tolosa, Roissy-en-Brie (on va conèixer el poeta Agustí Bartra), la República Dominicana i Cuba. El 1941 van arribar, tots dos, a Mèxic. Hi van romandre gairebé trenta anys. Van empescar-se tota mena de feines, per bé que la traducció va esdevenir la veritable ocupació de la parella, la més intensiva i perllongada. A part d'alguns articles i contes en diverses revistes de l'exili, durant aquest llarg confinament tan sols va publicar els relats de Via de l'est (1946) i El nen blanc i el nen negre (1947) i la seva obra més reconeguda, Crònica de la vida d'Agustí Bartra (1967, ampliada el 1980 i el 1990).

Quan retornà a Catalunya, el gener de 1970, va treure a llum una bona part de la seva producció: l'assaig L'obra de Bartra (1975), els llibres per a infants El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic (1974), A Becerola fan ballades (1978), Pinya de contes (1980) i Les aventures d’una pota de ruc i altres contes (2001), els recull de narracions El país de les fonts (1978) i El llibre d'Eli (1982) i les novel·les Res no és veritat, Alícia (1984) i Aquest serà el principi (1986), a més de les Cartes a l'Anna Murià de Mercè Rodoreda (1985). Va exercir de nou ocasionalment el periodisme en revistes i diaris com Cavall Fort, Tretzevents, Serra d'Or, Oriflama, La Vanguardia o l'Avui. La dècada dels noranta va mantenir una secció fixa als diaris L'Actualitat i El 9 Nou de Terrassa i al suplement La Jornada Semanal del diari mexicà La Jornada (dirigit pel seu fill, l'antropòleg Roger Bartra). 

L'any que va morir, el 2002, van sortir editats Quatre contes d'exili i, pòstumament, les Reflexions de la vellesa (2003), primer volum de la «Biblioteca Anna Murià. Obres completes», un dietari de to molt personal, sincer i emotiu.
Obra:

Narrativa:

Joana Mas. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1933.

La peixera. Barcelona: Edicions Populars Literàries, 1938.

Via de l’est. Mèxic: Lletres, 1946.

El país de les fonts. Barcelona: Ausias March, 1978.

El llibre d’Eli. Barcelona: Selecta, 1982.

Res no és veritat, Alícia. Barcelona: Picazo, 1984.

Aquest serà el principi. Barcelona: La Sal, 1986.

Les aventures d'una pota de ruc i altres contes.

Quatre contes d’exili. A cura de Jaume Aulet. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 2002.

 

Assaig:

La revolució moral. Barcelona, [s.n.], 1934.

El 6 d’octubre i el 19 de juliol. Barcelona: Antecedents i Documents, 1937.

Crònica de la vida d’Agustí Bartra. A cura d’Antoni Ribera. Barcelona: Martínez Roca, 1967. [2a ed.: Andorra: Serra Airosa, 1982; 3a ed.: Barcelona: Pòrtic, 1990]

L’obra de Bartra. Barcelona: Vosgos, 1975.

Reflexions de la vellesa. A cura de Jordi F. Fernández. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.

 

Narrativa infantil:

El nan blanc i el nan negre. Mèxic: Biblioteca Catalana, 1947.

El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic. Barcelona: La Galera, 1974.

A Becerola fan ballades. Barcelona: La Galera, 1978.

Pinya de contes. A cura de Jaume Cañameras. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980.

Les aventures d’una pota de ruc i altres contes. A cura de Salvador Comelles. Terrassa: Caixa de Terrassa, 2001.

 

Traduccions:

Alcántara, Ricardo (1978). Guaraçú. Barcelona: La Galera.

Bartra, Agustí (1985). Les xarxes imaginàries del poder polític. Barcelona: Empúries.

Synge, John Millington (1995). Genets cap a la mar. Les bodes del llauner. Barcelona: IT [Amb Jaume Melendres].

Fonts orals:

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.escriptors.com/autors/muriaa/ [Consulta:23/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Abrams, Sam (1998). «Digues si us plau i gràcies» . Serra d’Or, núm. 467 (novembre 1998), p. 41-42.

Abrams, Sam (2004). «Anna total». Revista de Catalunya, núm. 197 (juliol-agost 2004), p. 3-14.

Aulet, Jaume (1998). «Anna Murià, entre l’exili i el retorn». Serra d’Or, núm. 467 (novembre 1998), p. 43-47.

Aulet, Jaume (2003). «Anna Murià, la dispersió en mil començaments». Serra d’Or, núm. 517 (gener 2003), p. 14-16.

Aulet, Jaume (2004).  «Anna Murià, dona de lletres». Serra d’Or, núm. 531 (març 2004), p. 13-16.

Bacardí, Montserrat (2004). Anna Murià. El vici d’escriure. Barcelona: Pòrtic.

Bacardí, Montserrat (2004). «Anna Murià o la construcció (auto)biogràfica. Una lectura de la Crònica de la vida d’Agustí Bartra». L’Espill, núm. 18 (hivern 2004), p. 157-165.

Bacardí, Montserrat (2004). «Una dona amb molts braços». Serra d’Or , núm. 531 (març 2004), p. 17-19.

Bacardí, Montserrat (2006). «Anna Murià, la ficció i la realitat» . El Contemporani, núm. 33-34 (2006), p. 78-84.

Barcardí, Montserrat (2006). «Anna Murià, traductora (in)visible». Quaderns. Revista de Traducció, núm. 13 (2006), p. 77-85.

Centenari Anna Murià (1904-2004) (2004). Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.

Espinós, Joaquim (2004). «Anna Murià: biografia, autobiografia, ficcions» . Caplletra, núm. 36 (primavera 2004), p. 153-172.

Fernández, Jordi F (2003). «Anna Murià: els contextos i l'obra literària». En: Anna Murià. Reflexions de la vellesa. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat,, p. 9-54.

Figures, Josep M. (1994). 12 periodistes dels anys trenta. Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya / Diputació de Barcelona.

Formosa, Feliu (2004). «Anna Murià: la dona, l’amiga». Serra d’Or, núm.  531 (març 2004), p. 10-13.

Grifell, Quirze (1992). Anna Murià, àlbum de records. Argentona: L’Aixernador.

Ibarz, Mercè (1992). «Anna Murià, la literatura com a vici moral» . El Temps, núm. 409 (20 abril 1992), p. 75-80.

Nadal, Marta (1999). «Anna Murià, una veu del segle». Serra d’Or, núm. 480 (desembre 1999), p. 70-73 i 75.

McNerney, Kathleen (1991). «Catalanes exiliados en México: Anna Murià y Agustí Bartra» En: Naharro-Calderon, José María (coord.). El exilio de las Españas de 1939 en las Américas: ¿adónde fue la canción?”. Barcelona: Anthropos, p. 285-291.

McNerney, Kathleen (1992). «Pens and needles: survival techniques of Mercè Rodoreda and Anna Murià». En: Actes del Sisè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 279-286.

Pelegrí, Iolanda (1998). «Anna Murià i la Institució de les Lletres Catalanes, un compromís cívic». Serra d’Or, núm.  467 (novembre 1998), p. 50-52.

Real, Neus  (1998). «Anna Murià, novel·lista dels anys trenta». Serra d’Or, núm. 467 (novembre 1998), p. 48-49.

Real, Neus (2003). «Les vuit dècades literàries d’Anna Murià». Serra d’Or, núm. 517 (gener 2003), p. 17-20.

Real Mercadal, Neus (1998). El Club Femení i d’Esports de Barcelona, plataforma d’acció cultural. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Real Mercadal, Neus (2006). Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Real Mercadal, Neus (2006). Les novel·listes dels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Romanò, Clara (1992). «A colloquio con Anna Murià». En: Mercè Rodoreda. Un vestito nero con pailletes. Lettere 1939-1956. Milano: Rosellina Archinto, p. 11-19.

Rodoreda, Mercè (1985. Cartes a l’Anna Murià (1939-1956). Barcelona: La Sal, [2a ed.: Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1992].

Sardà, Zeneida (1990). «Anna Murià, una vida arrodonida». Serra d’Or, núm. 368 (setembre 1990), p. 21-24.

Soldevila i Balart, Llorenç (2007). «Anna Murià: memòria d'una fidelitat». En: Diaris i dietaris. Alacant / València: Denes, p. 203-213.

Ugarte, Michael (1997). «Women, war, and exile: Anna Murià’s Aquest serà el principi». Catalan Review XI, 1-2 (1997), p. 125-139.

Vinculada a les entitats:
  • Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
  • Estat Català
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Montserrat Bacardí Tomàs
Darrera modificació:2010-10-04 18:53:51