Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Anna Maria Martínez Sagí

Identificació:Periodista, poetessa, esportista
Data de naixement:febrer de 1907
Data de defunció:gener de 2000
Relacions familiars:Filla de l’industrial tèxtil José Martínez Tatxé i de Consuelo Sagi-Barba.
Va tenir una filla, Patrícia, que va morir als sis anys. Era neboda del baríton Emili Sagi-Barba, el fill del qual era davanter del Futbol Club Barcelona.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Santpedor
Bages
Llocs de vinculació:Barcelona
Mallorca
Illinois
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    periodista
  • Burgesa
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:

Era filla d’una família burgesa que li va donar accés a una bona educació, tant física, com intel•lectual i artística. Als 20 anys ja col•laborava a Las Noticias, a La Noche i a la revista Mujeres, una dedicació professional com a periodista que l’any 1932 li va permetre independitzar-se de la família, ja que a més va entrar a treballar al servei de premsa de l’Ajuntament de Barcelona.

Durant els anys de la República va col•laborar al setmanari La Rambla, en català, i a la revista il•lustrada Crònica, en castellà. El 1929 va conèixer la poeta i novel•lista Elisabeth Mulder, de qui es va enamorar i amb qui va mantenir una relació apassionada que va durar tres anys, fins que la mare de Martínez Sagi va enviar una carta a Mulder en què l’amenaçava de fer públiques aquestes relacions. Així es va acabar el que va ser el gran amor de la seva vida.

Va contribuir a la fundació del Club Femení i d’Esports, on practicava esquí i tennis —va quedar subcampiona de tennis amb Lilí Álvarez—, i va guanyar el campionat nacional de javelina, amb medalla d’or, als campionats femenins d’atletisme de 1932. Va ser la primera dona a Espanya que va pertànyer a una junta directiva esportiva, la del Futbol Club Barcelona, l’any 1934. Martínez Sagi va anar a cercar Anna Murià per demanar-li que es fes càrrec del secretariat i de les activitats culturals del Femení. Justament, va guanyar el premi de l’entitat amb el poema «Estiu», l’únic que se li coneix escrit en català.

Integrant del Front Únic Esquerrista de Catalunya, simpatitzava amb els ideals àcrates, per això va acompanyar al front, com a corresponsal, la columna de l’anarquista Durruti (que amistosament li deia “la aristòcrata”). Enviava les seves cròniques i fotografies al diari La Noche i a El Tiempo, de Bogotà, però la seva activitat com a reportera de guerra li va costar una ferida a les cames per l’explosió d’una granada. La visió d’aquella violència -l’aviació va bombardejar una escola on s’havien refugiat 200 criatures- i l’entrada de Franco a Barcelona la va decidir a exiliar-se.

A les seves activitats esportives, polítiques i periodístiques, cal afegir la publicació l’any 1929 de Caminos, el seu primer poemari, que li va proporcionar una certa fama, doncs va rebre lloances, fins i tot, d'Antonio Machado. Dos anys més tard va aparèixer Inquietud, i aquí s’estronca la bibliografia de l’autora, fins que l’any 1969, en un dels viatges que feia a Barcelona va publicar l’antologia poètica Laberinto de presencias, que va trobar un escàs ressò.

El seu exili va passar per París, on va fer de dibuixant i de pintora al carrer, d’assessora editorial i de traductora. Després, es va dedicar a la decoració de cases a la Costa Blava i amb els diners que va obtenir es va fer construir una casa al camp on conreava lavanda i llessamí per a la fabricació de perfums. Allí va conèixer Claude, un home que va tenir un pas fugaç a la seva vida, però de qui va tenir una filla, Patrícia, que va morir de meningitis quan tenia sis anys.

Fugint de l'infortuni va marxar a Estats Units, on la Universitat d’Urbana (Illinois) la va contractar per donar classes d’espanyol i de francès. Amb la jubilació, va decidir tornar. Encara viuria més de 30 anys, entre Mallorca i Barcelona, primer, a Moià després i, finalment, a Santpedor, en una residència per gent gran, on va morir a l’edat de 93 anys.

Obra:

Caminos (Barcelona:1929). 

Inquietud (Barcelona: 1931). 

Canciones de la isla (1932-1936).

País de la ausencia (1938-1940).

Amor perdido (1933-1968).

Jalones entre la niebla (1940-1967).

 Los motivos del mar (1945-1955).

Visiones y sortilegios (1945-1960).

Laberinto de presencias (Barcelona: 1969).

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

El diari ABC (19 de juliol de 1932) li va dedicar la portada amb la seva foto llançant la javelina i aquest titular «Campeona Catalana de Jabalina» , amb motiu de la medalla d'or que va guanyar en els campionats femenins d'atletisme, celebrats a Madrid, en què va fer el rècord català de llançament de javalina a 20,60 metres.

En l’article «Dones dinàmiques» , a La Rambla (30 juliol de 1934), Lluís Aymamí entrevista Martínez Sagi amb motiu del nomenament com a membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona.

Al periòdic La Rambla (30 maig de 1932) apareix una ressenya: «El II Concurs Femení organitzat pel Club Femení i d’Esports»  en què s’indica que el premi Joaquim Cabot es concedeix per majoria de vots a Anna M. Martínez Sagi per la seva poesia «Estiu» .

Fonts iconogràfiques:

Font: http://bibliotecamoia.wordpress.com/2009/09/28/exposicio-esportistes-catalanes-del-segle-xx/ [Consulta:23/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Altés, Elvira (2007). Les periodistes en el temps de la República. Barcelona: El Vaixell de paper. Col•legi de Periodistes. Diputació de Barcelona.

Prada, Juan Manuel (2000). Las esquinas del aire. En busca de Ana María Martínez Sagi. Barcelona: Planeta.

Real Mercadal, Neus (1998). El club Femení i d’Esports de Barcelona, plataforma d’acció cultural. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Feminisme
  • Anarquisme
Vinculada a les entitats:
  • Club Femení i d'Esports de Barcelona
  • Futbol Club Barcelona
  • Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Elvira Altés Rufias
Darrera modificació:2010-10-04 11:20:31