Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

María Luz Morales Godoy (Felipe Centeno, Arial, Jorge Marineda )

Identificació:Periodista, escriptora
Data de naixement:1889
Data de defunció:1980
Relacions familiars:El pare era advocat, administrador de l'Estat i delegat d’Hisenda.
Nascuda a:(Marineda )
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Galícia
Madrid
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    periodista
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:Va néixer a Marineda, la Corunya, però la seva família es desplaçà a Barcelona per trasllat del pare, que era advocat, administrador i delegat d’Hisenda. Va formar-se a l’Institut de Cultura per la Dona i va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Nova. Quan va morir el pare va haver de guanyar-se la vida i, va ser llavors que el periodisme va entrar en escena. L’any 1921 El Hogar y la Moda convocà un concurs per trobar qui dirigís la publicació, i ella, que ja havia guanyat un concurs literari en aquesta revista, s’hi va presentar i es va convertir en directora. L’any 1923, a La Vanguardia li van proposar fer el comentari de cinema. Per tal que les distribuïdores de pel•lícules no tractessin d’influir en la seva feina, va signar amb pseudònim: Felipe Centeno, en record d’un personatge de Pérez Galdós.

Morales aviat s’especialitzà en la crítica teatral i cinematogràfica i, també en temes femenins, com en la pàgina que coordinava al diari madrileny El Sol, titulada "La mujer, el niño y el hogar" (1926-34), alhora que col•laborava al setmanari Lecturas, a Films Selectos i a Mediterráneo. Cap a finals dels anys 20 se l’anomena assessora literària de Paramount i s’encarrega de traduir i d'escriure els diàlegs de les pel•lícules. En aquests anys va escriure teatre, adaptacions per als infants d’obres de la literatura universal, i l’any 1930 va publicar l’assaig Las Románticas. La seva activitat abasta altres sectors: es crea a Barcelona una residència de "Senyoretes Estudiants" de la qual és elegida directora. El 30 de març de 1936 es constitueix a Santiago de Compostela la Asociación de Escritores Galegos, de la qual és escollida representant.

La seva vinculació amb el periodisme va ser del tot professional, ja que, malgrat declarar-se apolítica, quan la Generalitat es va incautar de La Vanguardia, des del comitè obrer (integrat per representants de la redacció, dels tallers i de l’administració) es va considerar que per capacitat intel•lectual, coneixements de la professió i per la bona relació que tenia amb tots els sectors de l’empresa, era la persona idònia per ocupar el càrrec de directora. Era la primera vegada a la història en tot l’estat que una dona arribava a la direcció d’un diari. El 1939, quan tots els redactors de La Vanguardia van quedar cessats, ella per sobreviure va tornar a fer servir el pseudònim Felipe Centeno i d’altres com Ariel y Jorge Marineda. L’any 1940 la van denunciar per haver ocupat aquell càrrec, i la van empresonar i marginar de tota activitat periodística. La represàlia del règim franquista va durar fins al 1948, en què se li va atorgar el carnet de premsa. Un cop rehabilitada, es vinculà al Diario de Barcelona com a crítica teatral, comentarista de moda i articulista.

Va dirigir l’enciclopèdia Universitas, de l’Editorial Salvat, i creà el seu propi segell editorial, Surco. Com assagista va escriure, entre altres, El Cine, una història en tres volums, i La Moda. El traje y las costumbres en la primera mitad del siglo XX, on tractà la moda com un fenomen cultural i sociològic. Va tenir temps de rebre el reconeixement que es mereixia. El 1962 va rebre el premi Nacional de Teatre, per la seva tasca periodística; també el premi Eugeni d’Ors de l’Associació de la Premsa, el 1970, i el 1972 el premi Ciutat de Barcelona, entre altres. Va deixar una extensa obra, però com va escriure a Alguien a quién conocí (1973), un llibre on recordava els personatges que havia entrevistat, ella només havia volgut ser periodista, activitat que va exercir fins poc abans de morir, a l’edat de 91 anys.
Obra:Tres historias de amor en la revolución francesa.
Historia del teatro.
Historia del cine.
Historia de la moda y el vestir.
Parientes y trastos viejos (inédita).
Trovas de otros tiempos, 1928.
Libros, mujeres y niños, 1928.
Las románticas, 1930.
Edison, 1934.
Romance de media noche, 1935.
Madame Curie, 1936.
Alguien a quien conocí, 1937.
Balcón al Mediterráneo, 1955.
Una ventana al Atlántico, 1955.
Historias del décimo círculo, 1962.
Libro de oro de la poesía en lengua castellana, 1970.
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:Fotografia a: «María Luz Morales». Escritoras.com. Información sobre escritoras y sus libros.
[Consulta: 6/02/2010].
Fonts bibliogràfiques:Rodrigo, Antonina (1979). Mujeres de Españaa, las silenciadas. Barcelona: Plaza y Janés.

Altes, Elvira (2007). Les periodistes del temps de la República. Barcelona. Col·legi de Periodistes (Vaixell de paper, 32).


«María Luz Morales». Escritoras.com. Información sobre escritoras y sus libros.
[Consulta: 6/02/2010].
Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Humanisme
Vinculada a les entitats:
  • Agrupació Professional de Periodistes
  • Associació d'Escriptors Gallecs
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Elvira Altés Rufias
Darrera modificació:2010-10-04 18:45:00