Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Laura Albéniz Jordana

Identificació:Pintora cosmopolita
Data de naixement:abril de 1890
Data de defunció:març de 1944
Relacions familiars:Filla del compositor Isaac Albéniz, es formà a Londres, lloc de residència familiar durant la seva infantesa. Poc temps després visqué entre Niça i París.

El 1909 morí el seu pare. El 1918 es casà amb un militar de carrera, Vicenç Moya, qui, des de 1933, es dedicà a treballar per a la indústria britànica. Amb ell tingué dos fills: Julio (1919) i Rosina (1920). El seu fill morí durant la guerra civil mentre intentava passar al bàndol nacional.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
París
Sevilla
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    pintora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia: 

Laura Albéniz es pot considerar, com Àngels Santos Torroella, una artista precoç. En el Musée Moderne de Brussel·les, el 1906, amb només 16 anys, mostrà un recull de dibuixos i d’aquarel·les que la crítica qualificà de «divertissants et spirituels»; des de llavors la crítica sempre li fou molt favorable malgrat que, sovint, al·ludí al seu «esperit femení».

 

Rebé una educació molt acurada i dominà fins a 7 o 8 idiomes. La bona relació amb el seu pare li obrí les portes del món artístic i cultural parisenc de començament del segle XX.

 

Les seves primeres obres, juntament amb les de Penagos, Ribas, Fabiano i les de X. Gosé, poden ser considerades com a precursores de l'Art Decó a Catalunya. En elles reflectí l'ambient mundà del París de la Belle Epoque mostrant el dandisme espiritual, irònic i cínic, i l'elegància proustiana, embolcallant-ho tot amb un ambient decoratiu, refinat, urbà i modern. Aquestes obres ens endinsen en un món culte, intel·ligent i contemporani on la figura femenina hi és sempre present. Siluetes i formes femenines fixen un nou tipus de dona i palesen la imatge d’una dona nova a la recerca de la seva llibertat.

 

En aquestes primeres obres s'aprecia la influència del seu mestre X. Gosé en les línies, en la disposició en diagonal de les figures, en el seu dinamisme i en la seva gracilitat. També es veu clara la influència d'altres artistes innovadors en els seus dibuixos. Amb Toulouse-Lautrec compartí la facilitat amb la qual captà un instant determinat d'un fet qualsevol; la vaporositat, les ombres i les composicions en diagonal recorden el japonisme de Degàs i les seves ballarines; les tonalitats esfumades fetes amb tota la delicadesa són com les que utilitzà James Wistler i, en les il·lustracions, hi és present la petjada d'A. Bearsdey. La ingenuïtat, la dolçor i l'harmonia amb què s’atansà al món interior femení ens transporten a les obres de la pintora impressionista francesa Berthe Morisot.

 

El 1914 se celebrà a les Galeries Dalmau una exposició individual. Novament els temes giraven al voltant de la figura femenina: sevillanes, ballarines, gitanes, etc.

 

La seva casa funcionà com una mena dels darrers famosos Salons: s'hi celebraren setmanalment tertúlies on assistien intel·lectuals i artistes de l'època com els seus grans amics Olga N. Sacharoff i Otto Lloyd.

 

Laura Albéniz es relacionà, com Rosario de Velasco, amb Eugeni d'Ors, per a qui la jove artista era veritablement la imatge de la dona ideal. Aquesta relació durà tota la vida de l'artista i d'ella queda no solament una bona correspondència, sinó la petjada del mediterranisme i de l’idealisme orsià en les obres que l’artista realitzà a partir dels anys 30. A Laura Albéniz mai li féu el pes el personatge femení de la Ben Plantada, creat per Eugeni d'Ors; no obstant això, l'ideal de dona noucentista, que representava el personatge literari, quedà palès en les obres d'aquella època: figures femenines de formes molt arrodonides i simplificades. En aquestes figures, els cossos de les dones són rotunds i lleugers alhora: dones amples que semblen moure's amb força gracilitat, sense cap pesantor. Aquestes imatges tenen molt poc a veure amb les de les joves modernes que pintà o dibuixà anys abans. A partir dels anys 30, les dones solen aparèixer, a les seves obres, formant part d’un grup, tenint cura dels infants o jugant amb ells; generalment emprà composicions verticals on els cossos de les figures ocupen la major part de l'espai compositiu.

 

Quan encara era jove, Laura Albéniz morí a Barcelona el 3 de març de 1944. Eugeni d'Ors li dedicà una glossa titulada Adiós Laura Albéniz.

Obra:

Algunes obres de Laura Albéniz:

 

Ex-libris, Francis Coutts Esquire, 1906.

Gravat dedicat, 1906.

Ex-libris, Madeleine Lerolle, 1906.

Dibuix per a ex-libris de Madeleine Lerolle, 1906.

Retrat de noia, s.d.

Retrat de la seva germana, Enriqueta Albéniz, ca.1908-10.

Gitana. Venta Eritaña, 1914.

4 Dibuixos –col.J.Perucho-, s.d.

Ex-libris, J. Perucho.

Retrat de la seva filla Rosina, ca. 1929-30.

20 Dibuixos, anys 30.

Autoretrat, anys 30.

Retrat de la seva filla, anys 30.

Retrat de la seva filla, anys 30.

6 Postals pintades, anys 30.

Punta seca, anys 30.

Tinta sobre paper, s.d.

Dibuix, s.d.

2 Dibuixos, 1932.

Oli sobre tela, s.d.

5 Tintes, 1932.

Dibuix, 1932.

Aiguafort, s.d.

Retrat de Vicente Moya, 1936-39.

 

Il·lustracions:

Martínez Sierra, Gregorio, Aldea ilusoria i El pelegrino ilusionado, 1908.

D’Ací D’Allà, núm. 11 de Novembre de 1921. Barcelona: Edictora Catalana.

Marquina, Eduardo, Elegías, 1935.

 

Exposicions:

1906: Musée Moderne. Brussel·les.

1907: Dibuixos i escultures de Laura Albéniz i d’Ismael Smith. Galeria Josep Ribas. Barcelona.

1911: Laura Albéniz, Ismael Smith, Nestor i Marià Andreu. Fayans Català. Barcelona.

1914: Exposició Laura Albéniz. Galeries Dalmau. Barcelona.

1935: Dibuixos i puntes seques de Laura Albéniz per a les Elegías d’Eduardo Marquina. MNAC. Barcelona.


Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:


Catàleg d'una exposició col·lectiva dels artistes Smith, Andreu i Laura Albéniz (1911). Font: http://www.josedelamano.com/pages/marianoandreubiografia.html [Consulta:22/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Benezit, E. (1999). Dictionaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs. París: Editions Gründ (5a edició).

 

Catàleg de l’exposició Laura Albéniz 1890-1944 (1993). Manresa: Sala La Plana de l’Om. Fundació Caixa Manresa.

 

Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc (1985). «Del Modernismo al Noucentisme (1888-1917» Història de l’Art Català. Vol. VII. Barcelona: Edicions 62.

 

Garrut, José Maria (1974). Dos siglos de pintura catalana (XIX-XX). Madrid: Ibérico Europea de Ediciones SA.

 

Lewi, Elvira  A (1937). «Laura Albéniz» La Dona Catalana, núm. 587 (01/01/1937), pàg. 12.

 

Pérez-Neu, Carmen G. (1964). Galería Universal de Pintoras. Madrid: Editora Nacional. XXV Aniversario de la Paz Española.

 

Perucho, Joan (1992). Els jardins de la malenconia. Barcelona: Edicions 62.

 

Petteys, Chris (1985). Dictionary of Women Artists and international dictionary of Women Artists born before 1900. Boston-Massachusets: G.K. Hall&Co.

 

Rius Vernet, Núria (2008). «Dels fons a la superfície» En el catàleg de l’exposició Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Barcelona: CCDFB. 

 

Rius Vernet, Núria (1998). La dona: Subjecte i Objecte de l’obra d’art.

<http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf>.

[Consulta: 09/09/2009].

 

VVAA (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis.

 

VVAA (1969). Diccionari biogràfic. Barcelona: Alberti editor.

 

VVAA (2002). Allgemeines KünstlerLexion: Bio-bibliographischer index nach Berufen. München-Leipzig: Saur.

 

VVAA (1978) Gran Enciclopèdia Catalana (G.E.C.). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, S.A.

 

Feminal, núm. 2. Barcelona (26/05/1907), pàg. 6-7.

Feminal, núm. 46. Barcelona (29/01/1911), pàg. 15-16.

Feminal, núm. 48. Barcelona (26/03/1911), pàg. 5.

La Il·lustració Catalana, periòdic desenal artístic, literari i científic, núm. 201 (abril de 1907). Barcelona, pàg. 221.

«Laura Albéniz. Exposicions Fayans Català». La Veu de Catalunya. Pàgina Artística. Núm. 41 (setembre de 1910), pàg. 4.

La Veu de Catalunya. Pàgina Artística, núm. 54 (desembre de 1910), pàg. 4; núm. 54 (desembre de 1910), pàg. 4; núm. 56 (desembre de 1910), pàg. 4; núm. 57 (desembre de 1910); núm. 60 (febrer de 1911); núm. 226 (abril de 1914); núm. 227 (abril de 1914) i núm. 228 (abril de 1914).

Destino, núm. 348 (març de 1944), pàg. 2.

 

<http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/blanco.y.negro/1925/08/16/069.html>.

[Consulta: 09/09/2009].

 

<http://hemeroteca.lavanguardia.es/previewPdf.html?id=33186602>.

[Consulta: 09/09/2009].

 

<http://www.albaiges.com/onomastica/toponimia/nombresfemeninospoder.htm>. [Consulta: 09/09/2009].

 

<http://www.edualter.org/material/mujer/art7.htm>. [Consulta: 09/09/2009].

 

<http://www.dadescat.info/albe.htm>. [Consulta: 09/09/2009].

 

<http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=247550>.

[Consulta: 09/09/2009].

 

<http://www.elbaixllobregat.net/conselldones/pdf/premsa/685.pdf>.

[Consulta: 09/09/2009].

 

<http://www.larazon.es/noticia/una-exposicion-descubre-a-albeniz-como-gran-coleccionista-de-arte>. [Consulta: 09/09/2009].

 

<http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=622520&idseccio_PK=1013>. [Consulta: 09/09/2009].

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Art Déco
  • Noucentisme
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Núria Rius Vernet
Darrera modificació:2010-09-28 16:03:20