Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria Dolors Anglada Sarriera (Estel, Lola Anglada)

Identificació:Il·lustradora
Data de naixement:octubre de 1892
Data de defunció:setembre de 1984
Relacions familiars:Nasqué en un pis del carrer de Mercaders de Barcelona, en una família de llarga tradició catalana dedicada a la indústria del cotó. Es diu que de petita entrà en una escola on es negà a cantar en honor de la “unitat espanyola”. Fou la segona dels quatre fills d’Andreu i d’Elisa: Àngels, Lola, Josep Miquel i Conxita. Però fou una nena de salut fràgil, per la qual cosa li posaren professors particulars a casa. Encara que estudià a La Llotja i l’Acadèmia Galí, en realitat fou una autodidacta. Fou alumna d’Utrillo i de Llaverias qui fou el seu veritable mestre i qui la introduí a la revista Cu-cut. Des del 1939 visqué reclosa a Tiana en companyia de la seva germana Conxita i del seu amic l’historiador Francesc Curet. Montserrat Carrió en va tenir cura fins al seu traspàs.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Tiana
Maresme
Llocs de vinculació:Barcelona
París
Tiana, Sitges
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    il·lustradora
  • Artesana_Artista
    pintora
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:

Acabada la Primera Guerra Mundial, amb la seva mare i la seva germana Conxita es traslladà a París, on féu amistat amb el futur president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, i on residí 7 anys amb breus escapades a Barcelona. Allí col•laborà amb les editorials Hachette, Nathen i Roudanez.

Fou la il·lustradora catalana més prolífica dels anys 20 i la primera dibuixant professional d’Espanya. Fou també la primera dona il·lustradora de les revistes Cu-cut!, En Patufet, Virolet i La Mainada. Farta dels protagonistes masculins, creà una revista amb protagonista femenina, segons l’ideal noucentista: La Nuri, nom tret d’un personatge de Terra Baixa de Guimerà. Polifacètica artista, fou il·lustradora, escriptora, dibuixant, decoradora, pintora, ceramista, escultora... Per a ella, cap art tingué secrets.

Donà molta importància al llibre il·lustrat, un mitjà que permet arribar a molta gent i plasmar l’univers meravellós que ella mateixa creà per als infants. Il·lustrà llibres d’Oscar Wilde, de Perrault, de Lewis Carroll, de Madame d’Aulnoy, de la Comtèse de Ségur, de Josep Carner, de Carles Riba, de Carme Karr i també llibres pedagògics i per a adults. Com que el que més li interessà fou no dependre d’un text d’altri, el 1920 començà amb Contes del Paradís a escriure contes i il·lustrar-los ella mateixa: històries en què animals, plantes i objectes apareixien humanitzats. S’inspirà en les seves vivències infantils i, en conseqüència, intentà fer-ho tot des de la perspectiva de les criatures.

Aquesta dona catalanista i republicana, compromesa amb el seu art i amb la societat del moment, milità a la Unió Catalanista, de la qual fou secretària d’Acció Cultural i Social des de 1932 i també s’afilià a la UGT i col·laborà en diferents revistes catalanistes com Nosaltres Sols. Fou una de les artistes més actives i de més renom abans i durant la guerra civil, especialment després de crear el personatge d’El més petit de tots: una criatura vestida amb granota miliciana, cofada amb una barretina semblant a la republicana gorra frígia de la qual s’escapen uns cabells enrinxolats i indòmits. La figura, que pot ser nen o nena, simbolitza la resistència catalana contra el feixisme. L’obra, editada el 1937 pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat, tenia una triple intenció: guanyar-se les simpaties de la comunitat internacional vers la causa catalana, esdevenir la imatge de la Catalunya en guerra contra el feixisme i utilitzar-la com a paradigma dels valors socials malmesos per la guerra. Féu també molts dibuixos acolorits de personatges de la guerra: gent del carrer, milicians i milicianes, brigadistes... amb diferents vestits i atuells.

Acabada la guerra, no volgué exiliar-se i s’hagué d’amagar a Tiana per no ser empresonada. Aïllada de tot, deixà de col·laborar amb editorials franceses i d’investigar. Les seves obres perderen el compromís social que les caracteritzà. Idealitzà el món del passat i ens explicà com se sentia i què li pesava en aquell ambient cru de postguerra. Les tertúlies que organitzà a la casa en els anys cinquanta foren molt mal vistes des del poder. Finalment, ho deixaria tot escrit en alguns llibres i en les seves memòries encara inèdites. Gran part de la seva producció artística i els seus béns immobles els llegà a la Diputació de Barcelona, a canvi d’un vitalici i de la construcció d’un museu perquè volia que la seva obra sempre romangués a Catalunya. Però, fins a avui, la construcció del tan reivindicat museu encara no s’ha iniciat.

El 1978 l’ajuntament de Tiana li organitzà un acte d’homenatge-reparació al qual s’adheriren moltes personalitats del moment. El 1982 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.
Obra:Llibres i revistes il·lustrats per L. Anglada:

Cu-Cut (des de 1905).

En Patufet (des del 1909).

Floriana (1914).

Contes del Paradís (1920). Barcelona: Editorial Catalana, amb prefaci de Millàs-Raurell.

La Nuri (1925-26). Revista infantil creada, dirigida i il·lustrada per ella.

El Parenostre interpretat per a infants (1927). Barcelona: Pàl·las.

Margarida (1928). Barcelona: Impremta Altés; (1978). Altafulla; (1992). Proa.

En Peret (1928). Barcelona: Impremta Altés; (1979). Altafulla; (1983). Proa.

Monsenyor Llangardaix (1929). Barcelona: Impremta Altés. (1980). Altafulla; (1993). Proa.

El jardí meravellós (1929) Obra de teatre estrenada l’abril al teatre Romea de Barcelona.

El rusc (1929?). Amb música de R. Lamotte (informació a La Nau, 30/03/1929).

Follets (1929). Teatre, obra donada a conèixer en una lectura íntima el 1930.

La parla dels miracles (1929?). Teatre.

Narcís (1930). Barcelona: Impremta Altés; (1980). Altafulla.

Ametllonet (1933). Barcelona: Políglota.

Clavellina i Crisantem (1933). Barcelona: Políglota.

Estel i Floreta (1933). Barcelona: Políglota.

L'herba maleïda (1933). Barcelona: Políglota.

El Príncep cec (1933). Barcelona: Políglota.

El Príncep teixidor (1933). Barcelona: Políglota.

Contes d'argent (1934). Barcelona: Impremta Joan Sallent.

El més petit de tots (1937). Sabadell: Edicions del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. (1978). Altafulla.

Contes meravellosos (1947). Barcelona: Indústria Gràfica Viladot.

La Barcelona dels nostres avis (1949). Barcelona: Obradors Gràfics Fidel Rodríguez.

El Parenostre i l’Avemaria (1951).

La meva casa i el meu jardí (1958). Barcelona: l'editor no consta.

Martinet (1962). Barcelona: Joventut.

Les meves nines (1983). Barcelona: Diputació de Barcelona.


Obres traduïdes:

El pequeñín (1937). Traducció d'El més petit de tots. Barcelona: Edicions del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.

Martín y Diana en el bosque (1963). Traducció del català per Aurora Díaz Plaja. Barcelona: Juventud.


Obres d’altres autors il·lustrades per L. Anglada:

Carner, Josep (1917). La pau de casa i altres contes. Barcelona: Muntañola, SA.

Carner, Josep (1919). Leyendas de Oriente. Barcelona: Muntañola, SA.

Carroll, Lewis (1927). Alícia en terra de meravelles. En una traducció de Josep Carner. Barcelona: Mentora.

Comtesse de Segut (1930). Histoire de Blondine. París: Labrairie Hachette.

Comtesse de Segut (1931). Le petit Henri. París: Librairie Hachette.

Comtesse de Segut (?). Histoire de Rosette. París Librairie Hachette.

Curet, Francesc (1952-58). Visions barcelonines. Barcelona: Dalmau&Jover SA.

D’Aulnoy (1926). La Chatte Blanche. París: Librairie Hachette.

D’Aulnoy (?). L’Oiseau Bleu. París: Librairie Hachette.

De Vega i Carpio, Lope (1935). La gatomaquia. Madrid: C. Bermejo.

Gay, Joan –Aldavert, Pere- (1917). Magraneta. Bascelona: Muntañola SA.

Gay, Joan –Aldavert, Pere- (1917). Les taronges d’or. Barcelona: Muntañola SA.

Karr, Carme (1930). Nick, conte de mitja nit. Barcelona: CPVA.

Keats, John (1955). Poems. Palma de Mallorca: Editorial Moll.

Masso Ventós, Josep (1925). La nau de les veles d’or. Barcelona: Biblioteca Popular de l’Avenç.

Monguet, H (1929). Le Bon Roi Ortolan. París: Labrairie Hachette.

Pascual, Maria de l’Assumpció (1931). Lectures d’infants. Llibre Segon. Barcelona: Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Reventós, R (1922). Els camins de la sort. Barcelona: A. Artís.

Riba, Carles (1919). La hija de la luna. Barcelona: Muntañola SA.

Serra i Boldú, Valeri (1930). Peret valentet. Barcelona: Políglota.

Serra i Boldú, Valeri (1933). La germana del gegant. Barcelona: Políglota.

Souché, A (1924). La Récitation Française a l’Éscole. Cours Elementaire. París: Librairie Classique Fernend Nathan.

Souché, A (1925). La Récitation Française a l’Éscole. Cours moyen et supérieur. París: Librairie Classique Fernend Nathan.

Tarkington, Booth (1926). Penrod, actor. Barcelona: Impremta Ràfols.

Trilla i Rostoll, Marçal (1926). La llàntia meravellosa d’Aladdi. Mataró: H. Abadal editor.

VVAA, Cahnsons du coleur du temps. París: B. Roudanez Editeur.


Altres col·laboracions:


Il·lustració de la portada, Joventut Catalana, núm. 1 del 6/11/1924.

Il·lustració de la portada, Joventut Catalana, núm. 6 del 11/12/1924.

Il·lustració de la portada, Joventut Catalana, núm. 11 del 15/01/1925.

Il·lustració de la portada, Joventut Catalana, núm. 12 del 22/01/1925.

Il·lustració de la portada, Joventut Catalana, núm. 19 del 12/03/1925.

Il·lustració de la portada, Joventut Catalana, núm. 23 del 23/04/1925.

«Marcel. Original inèdit de Gomènec Guansé» Llegiu-me, núm. 2, novembre de 1926, pàg. 106-107.

«Els dos botiguers. Original de Max i Àlex Fischer» Llegiu-me, núm. 3, desembre de 1926, pàg. 223-224.

«El gat que va tot sol. Original de Rudyard Kipling» Llegiu-me, núm. 3, desembre de 1926, pàg. 242-247.

«La por de la vidueta. Original de René Dubreueil» Llegiu-me, núm. 4, gener de 1927, pàg. 43-44.

«Alícia en terra de meravelles. Original de Lewis Carroll» Llegiu-me, núm. 16, gener de 1928, pàg. 33-36.

«Dibuix d’una parella dansant» La Veu de Catalunya, 2/06/1928.

«Les activitats femenines. En Peret» La Veu de Catalunya, 31/10/1928.

«El jurament del llop. Conte popular» El Matí, 24/05/1929.

«Els infants» El Matí, 26/06/1929.

«La petita nau de les meravelles» El Matí, 25/07/1929.

«Lola Anglada i els infants. Narcís» La Nau, 15/06/1929.

«El roser» La Nau, 25/12/1929.

«La col·laboració de les nostres dones. Primícies de Margarida el pròxim llibre de Lola Anglada» La Veu de Catalunya, núm. extraordinari de gener de 1929.

«Mostra bibliogràfica. Facsímil de dues pàg. de Margada» La veu de Catalunya, núm. extraordinari de febrer de 1929.

«Cavaller Sant Jordi. [Dedicat als exiliats catalans]» La Veu de Catalunya, 24/04/1930.

«Del meu dietari» Nosaltres Sols!, núm. 38 del 30/12/1931.

«Conte inèdit: Els ametllers florits» El Dia. Terrassa, 18/05/1931.

«Conte inèdit: La bella estàtua de marbre» El Dia. Terrassa, 19/05/1931.

Nosaltres Sols. Secció Feminal (1931). Any I, núm 33 (21 de novembre de 1931).

Nosaltres Sols (1932) Any II, núm. 75 (Diumenge 11 de setembre de 1932).

Nosaltres Sols (1933) Any III, núm. 110 (Dissabte 13 de maig de 1933).

Nosaltres Sols (1934) Any IV, núm. 173 (Dissabte 28 de juliol de 1934).

«Conte il·lustrat» Claror, núm. 2, juny de 1935.

«Infantilitats» Claror, núm. 3, juliol de 1935.

«Per als nostres infants. Conte il·lustrat» Claror, núm. 11 març de 1936.

També va fer escultura, com les de La Ben Plantada, Maternitat, Cap de nena catalana, etc. Ceràmica, pintura, dibuixos, treball al vidre, etc.


Exposicions:

1911: Exposició Internacional d’Art. Barcelona.
1912: Amb Utrillo al Faianç Català. Barcelona.
1916: Faianç Català. Barcelona.
1916: Primera exposició individual. Galeries Laietanes. Barcelona.
1917. Saló de la Publicitat, la Pinacoteca. Barcelona.
1919: Exposició d’Art de la Junta Municipal d’Exposicions de Barcelona. Palau de Belles Arts. Barcelona.
1920: Exposició d’Art organitzada per la Junta Municipal d’Exposicions de Barcelona. Palau de Belles Arts. Barcelona.
1922: Galeria Reig. Exposició de nines i dibuixos. Barcelona.
1925: Galeries Dalmau. Barcelona.
1926: Centre de Lectura de Reus.
1927: Galeries Dalmau. Barcelona.
1927: Sala Parès. Barcelona.
1928: Biblioteca Femenina. Badalona.
1930: Galeries Dalmau. Barcelona.
1930: Sala Parès a benefici dels presos de Garraf. Barcelona.
1932: Fira del Dibuix. Diferents sales d’exposicions. Barcelona
1933: Galeria Dalmau. Barcelona.
1933: Casa de l’Ardiaca. Primer Centenari de la Renaixença catalana. Visions de la Barcelona vuitcentista. Barcelona.
1935: Primer Saló de Creacions de Moda. Fira de Barcelona.
1936: Galeria Dalmau. Barcelona.
1936: Sala Renart. Barcelona.
1948: Galeries Syra. Barcelona “Saló de ball”.
1951: Galeries Syra. Barcelona.
1954: Cercle de Belles Arts. Palma de Mallorca.
1954: Casa Lola Anglada. Tiana.
1960: Exposició-homenatge. Cercle Artístic de Sant Lluc. Barcelona.
1964: Sala Rovira. Barcelona.
1966: Sala Rovira. Barcelona.
1973: Saló del Tinell. Barcelona.
1973: Patronat d’Acció Catòlica. Sitges.
1973: Sala d’Art Pich Guilera. Vilanova i la Geltrú.
1974: Fundació Soler Palet. Museu Provincial Tèxtil. Terrassa.
1975: Sis Pintores Catalanes. Acadèmia de Belles Arts. Sabadell.
1977: Sala d’Art Provincial «Santiago Rusiñol». Diputació de Barcelona. Barcelona.
1978-80: Caixa de Pensions. Homenatge de Tiana a Lola Anglada. Itinerant. Barcelona.
1980-81: Galeria Laurent. Barcelona.
1983: Direcció General de Joventut i l’Institut Català de Serveis a la Joventut de la Generalitat de Catalunya. Casa de l’Ardiaca. Itinerant. Barcelona.
1984: Grup Casa de la Punxa. Tiana.
1986: Ateneu Barcelonès. Diputació de Barcelona. Barcelona.
1986: Diputació de Barcelona. Les nines del Museu Romàntic. Barcelona.
2004-2005: Fundació Caixa Tarragona. Tarragona.
2005: Diputació de Barcelona. Barcelona.

Fonts orals:Montserrat Carrió, senyora que va tenir cura d'ella fins al seu traspàs a Tiana (2009).
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://femartcaladona.files.wordpress.com/2009/03/lolaanglada2.jpg [Consulta: 27/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Arnáiz, José Manuel (et alt.) (1998). Cien años de pintura en España y Portugal (1830-1930). Madrid: Antiquaria.

Cadena, Josep Maria (1986). La guerra civil vista per Lola Anglada. Catàleg de l’exposició realitzada a l’Ateneu de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Castillo, Montserrat (1977). Grans il·lustradors catalans del llibre per a infants 1905-1939. Barcelona: Barcanova.

Castillo, Montserrat (2000). Lola Anglada o la creació del paradís propi. Barcelona: Meteora.

Castillo, Montserrat (2005). Lola Anglada i l’ideal del llibre [Catàleg de l’exposició]. Barcelona: Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis.

Cirici, Alexandre (1979). «La vida i l’obra de la Lola Anglada» [exposició en homenatge a l’autora]. Barcelona: Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Comas i Güell, Montserrat (1992). «Lola Anglada, in memoriam», CLIJ, núm. 42.

Creixell i Playà, Joan (1988). El Complot de Garraf. Barcelona: Biblioteca Serra d’Or.

Duran, Teresa (1993). «Lola Anglada en su centenario» Alacena (març de 1993).

Garrut, José Maria (1974). Dos siglos de pintura catalana (XIX-XX). Madrid: Ibérico Europea de Ediciones SA.

Granell, Francesc (1988). Lola Anglada. Barcelona: Nou Art Thor.

Guansé, Domènec (1928). «En Peret de Lola Anglada», Revista de Catalunya, núm. 47.

Lewi, Elvira A. (1936). «Dibuixos sobre infants, per Lola Anglada» La Dona Catalana, núm. 566 (7 d’agost de 1936), pàg. 10.

Pérez-Neu, Carmen G. (1964). Galería Universal de Pintoras. Madrid: Editora Nacional. XXV Aniversario de la Paz Española.

Rafols, J.F. (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. 3 vol. Barcelona: Millà.

Ribé, Carme; ROVIRA, Teresa (1973). Catálogo exposición Lola Anglada. Barcelona: Sala del Tinell.

Rius Vernet, Núria (2008). «Dels fons a la superfície» En el catàleg de l’exposició Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Barcelona: CCDFB.

Rius Vernet, Núria (1998). La dona: Subjecte i Objecte de l’obra d’art.

<http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf>.

[Consulta: 17/09/2009].

Santos Torroella, Rafael (1985). Enciclopèdia vivent de la Pintura i Escultura Catalanes. Darreries del segle XX. Barcelona: Àmbit Serveis Ed. SA.

Surroca i Tallaferro, Robert (2006). La Catalunya resistent. Lleida: Pagès Editors (Guimet).

Catàleg exposició On són les dones? Espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX. 2005. Barcelona: Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis.

VVAA (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis.

VVAA (1969). Diccionari biogràfic. Barcelona: Alberti editor.

VVAA (1993-1996). Spanish Artists from the Flourth to the Twentieth Century. A Critical Dictionary. N.York: G.K. Hall&Co.

VVAA (2002). Allgemeines KünstlerLexion: Bio-bibliographischer index nach Berufen. München-Leipzig: Saur.

VVAA (1978) Gran Enciclopèdia Catalana (G.E.C.). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, S.A.

VVAA (2004) El dibuix a Catalunya. 100 dibuixants que cal conèixer. Barcelona: Associació Canèixer Catalunya i Editorial Pòtic.

«Las diversiones de antaño, vistas por Lola Anglada». La Vanguardia, Any XC, núm. 33724. (Diumenge, 10 de novembre de 1074).

Maria Lluïsa Borràs (1984). «Lola Anglada, dibujante y escritora, falleció ayer en Tiana a los 92 años». La Vanguardia, Cultura, (Dijous 13 de setembre de 1984), pàg. 32.

Rosa Maria Piñol (1985). «Las meorias de lola Anglada siguen inéditas un año después de su muerte». La Vanguardia (Diumenge 8 de setembre de 1985).

Feminal, núm. 59. Barcelona (25/02/1912), pàg. 10 i 15.

Feminal, núm. 61. Barcelona (28/04/1912), pàg. 12-13.

Feminal, núm. 63. Barcelona (23/06/1912), pàg. 10-11.

<http://www.cambio16.info/canvi/pdf/117.pdf>. [Consulta: 17/09/2009].

<http://es.wikipedia.org/wiki/Lola_Anglada>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/lola-anglada>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0004046&SFR=1>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://www.escriptors.com/autors/angladal/pagina.php?id_sec=256>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://www.escriptors.com/autors/angladal/obra.php>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://ca.wikipedia.org/wiki/Lola_Anglada>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://www.farmaciaserra.com/arte/Arte-Farmacia-Collecciones.asp?Col=08002&Im=08002005>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://www.google.es/search?hl=es&rlz=1W1SUNA_es&q=lola+anglada+sarriera&start=10&sa=N>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://www.elpais.com/articulo/agenda/ANGLADA/_LOLA/Lola/Anglada/pintora/dibujante/elpepigen/19840913elpepiage_1/Tes/>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://www.rodolins.cat/pages/persona/lolaanglada.html>.

[Consulta: 14/09/2009].

<http://www.bonnemaison-ccd.org/HistoricExpos/EXPO-NURIA-RIUS/NuriaRius.html>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://memoriaeducacion.blogspot.com/>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://femartcaladona.wordpress.com/2009/03/16/manifest-per-un-museu-lola-anglada-a-tiana/>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://tiana.idisc.es/tianencs_segleXX.htm?id=6&pl=162>.

[Consulta: 14/09/2009].

<http://www.andreusotorra.com/cornabou/dossiers/recerca/castillom.doc>.

[Consulta: 14/09/2009].

<http://www.traces.uab.es/gelcc/escriptores/autores/destacades/anglada.html>.[Consulta: 14/09/2009].

<http://books.google.es/books?id=9JYDOr2APrEC&pg=PA250&lpg=PA250&dq=lola+anglada+sarriera&source=bl&ots=jxbJRt1rQW&sig=OBGkzX6UG3q5pQum8DLLNpgE8fc&hl=es&ei=xT-uSp3HHtegjAfD6uHuBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4#v=onepage&q=lola%20anglada%20sarriera&f=false>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://www.xtec.cat/ceip-lola-anglada-esplugues/lola.htm>.

[Consulta: 14/09/2009].

<http://www.bonrotllo.org/index.php?Seccio=4&Personatge=77>.

[Consulta: 14/09/2009].

<http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000031/00000078.pdf>.

[Consulta: 14/09/2009].

<http://www.de0a18.net/imaginari/num6pag20/Default.asp>.

[Consulta: 14/09/2009].

<http://www.traces.uab.es/gelcc/escriptores/presentacio/manifestos/manifestos_llista.html>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://www.apunts.org/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=13104682&pident_usuario=0&pident_revista=277&fichero=277v16n063a13104682pdf001.pdf&ty=97&accion=L&origen=apunts&web=www.apunts.org&lan=es>.

[Consulta: 14/09/2009].

<http://books.google.es/books?id=IaJfoNoLhgMC&pg=PA140&lpg=PA140&dq=lola+anglada+sarriera&source=bl&ots=HTlGom9TPe&sig=GIng4Sq1z3sOG5lK4CLRLfLJQeM&hl=es&ei=pEOuSrzpDKLbjQfo9IDiBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5#v=onepage&q=lola%20anglada%20sarriera&f=false>.

[Consulta: 14/09/2009].

<http://www.revistaigualada.cat/ImatgesArticles/2008/22.06.80.pdf>.

[Consulta: 14/09/2009].

<http://www.l-h.cat/utils/obreFitxer.aspx?Fw9EVw48XS580vRXrxe7IeHnMRNwP0DZO5Cvj4kKgO9ZZDGrtiYc7usnNAREFyZZ>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://books.google.es/books?id=LHiblnYd8sYC&pg=PA227&lpg=PA227&dq=lola+anglada+sarriera&source=bl&ots=ukgExbhfrB&sig=grIKZdkpL8mgdz6Y_Gb9TuyP5Dw&hl=es&ei=PkauSsjkGpjMjAfB9vHiBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6#v=onepage&q=lola%20anglada%20sarriera&f=false>.

[Consulta: 14/09/2009].

<http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=520733&idPagOrig=100259&portal=121>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://www.uv.es/cultura/c/diversos/llibresinfernguiacast.pdf>.

[Consulta: 14/09/2009].

<http://www.geocities.com/jcaaes/GALERIA.html>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://exposiciogravats.bibliotecademontserrat.net/content/autor_info.php?lan=&autor=9>. [Consulta: 14/09/2009].

<http://www.adn.es/local/lleida/20090910/NWS-1873-Montserrat-Anglada-Lola-recuerda-muerte.html>. [Consulta: 17/09/2009].

<http://www.escriptors.com/autors/angladal/pagina.php?id_sec=265>.

[Consulta: 17/09/2009].

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Noucentisme
  • Nacionalisme catalanista
  • Republicanisme
Vinculada a les entitats:
  • Unió Catalanista
  • Unió General de Treballadors (UGT)
  • Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (Barcelona)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Núria Rius Vernet
Darrera modificació:2010-08-02 20:15:12