Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Emília Coranty Llurià (Emília Coranty de Guasch)

Identificació:Pintora, professora de dibuix
Data de naixement:1862
Data de defunció:febrer de 1944
Relacions familiars:Casada amb el pintor vallenc Francesc Guasch Homs, conservador del Museu de Belles Arts de Barcelona.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Valls
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    pintora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

És el primer nom de dona que s’ha trobat en els fulls de matrícula de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, la Llotja. Emília Coranty i Francisca Sans Benet de Montbrió són les dues úniques alumnes que apareixen matriculades durant el curs escolar de 1885-1886, entre els 496 alumnes d’aquell any. Emília hi va estudiar dos anys; en el segon fou l’única alumna entre els 539 matriculats i fou premiada amb una borsa de viatge a Itàlia -una nova modalitat de pensió, creada per la Diputació de Barcelona el 1880, d’una durada de quatre mesos-, que se li prorrogaria l’any següent. Allí conegué el seu futur marit, el pintor Francesc Guasch, qui gaudia d’una beca d’ampliació d’estudis a Roma. Així, com la pintora Lluïsa Vidal, estudià un temps fora d’Espanya, després d’haver-ho fet a Barcelona i a Madrid, on es matriculà a les classes d’Antic i de Paisatge a l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat, gràcies a una borsa de viatge que li concedí la Diputació de Barcelona.

 

Emília Coranty visqué a París, a Valls i a Barcelona, sense deixar mai de dedicar-se a l’activitat artística. La seva preocupació fou sempre l’art que feien les dones: fou professora «efectiva para la clase de dibujo y pintura para niñas adultas, agregada a la Escuela Superior para la Mujer», segons s’especifica a la primera pàgina del seu testament; llegà tota una sèrie de béns destinats a crear els premis Guasch-Coranty, un dels quals s’havia d’atorgar anualment a l’alumna que presentés els millors treballs en l’assignatura en què ella havia estat professora.

 

En els Anuaris de la Universitat Literària de Barcelona de 1896-97 i de 1897-98 el seu nom apareix com a professora auxiliar interina, sense sou, de l’assignatura Dibuix General Artístic (classe de nenes i adultes) a l’Escola Llotja. També figura com a professora auxiliar gratuïta a les Memòries de l’Escola,durant els cursos 1900-01 i 1901-02, en canvi a la de l’any següent 1902-03 es llegeix: «se le ha asignado sueldo».

 

Al costat de Mary Cassatt, Rosa Bonheur, Lea Mesritt i altres artistes del moment, participà en l’exposició de Chicago de 1893 on hi havia un pavelló només per a les artistes, dissenyat per l’arquitecta Sophie Hayden. En aquest certamen se li concedí la medalla de plata.

 

Pintà flors i féu molts projectes per a blondes i brodats. La seva obra fou qualificada pels crítics com a femenina, possiblement perquè pintava flors i natures mortes, un gènere menyspreat des del misogin segle XIX i considerat propi de dones. No obstant això, en el seu origen els dos sexes el conreaven perquè gaudia de gran demanda en els països protestants i en els catòlics era considerat una vanitas, temàtica molt emprada com a propaganda de les idees contrareformistes. A Catalunya se li donà molta importància per la seva relació amb la indústria tèxtil, especialment amb les indianes; per la qual cosa no ha d’estranyar que moltes artistes, que volien viure del seu art, s’hi dediquessin.

 

Com altres artistes estigué a l’entorn de la revista Feminal i participà en moltes de les activitats que s’organitzaren: aportà obres per a les diferents tómboles, formà part de la Comissió per a l’Homenatge a la difunta Pepita Texidor Torres, donà una obra per recollir diners per al seu monument, etc.

 

Morí el 1944, després d'haver llegat la seva torre a La Llotja i la resta de béns repartits entre les Diputacions de Barcelona i de Tarragona, l’Ajuntament de Valls i La Llotja, perquè s’atorguessin els premis «Guasch-Coranty». Amb aquesta finalitat es creà la Fundació Guasch-Coranty, que avui disposa de molts pocs fons.

Obra:

Algunes obres:

 

Plat de ceràmica amb flors, 1893.

 

Del meu jardí, anterior a 1907

 

Ram de flors, 1926.

 

Composició d’una mantellina amb atributs catalans, s.d.

 

Algunes de les exposicions en què participà:

1888. Exposició Universal. Barcelona. Dues medalles de bronze.
1890: Exposició Nacional. Madrid. Medalla de bronze.
1892: Exposició Nacional d’Arts Industrials. Barcelona. Medalla d’Or.
1893: Pavelló per a les artistes de l’Exposició de Xicago. Medalla de plata.
1896: Exposició Nacional d’Arts Industrials. Barcelona. Menció Honorífica.
1898: Exposició Nacional d’Arts Industrials. Barcelona. Menció Honorífica.
1903: sala Parés. Barcelona.

Fonts bibliogràfiques:

Arnáiz, José Manuel; et al. (1998). Cien años de pintura en España y Portugal (1830-1930). Madrid: Antiquaria.

Feminal, núm. 11 (23/02/1908), pàg. 2

Feminal, núm. 16. (26/07/1908), pàg. 6-7-8.

Feminal, núm. 3 (30/06/1907), pàg. 5-6-7-8.

Fontbona, Francesc (dir) (1999). Repertori de Catàlegs d’Exposicions col·lectives d’Art a Catalunya fins al 1938. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Garrut, José Maria (1974). Dos siglos de pintura catalana (XIX-XX). Madrid: Ibérico Europea de Ediciones SA.

Guasch Coranty. Fundació privada d’art.  <http://www.guaschcoranty.com/fgc.php?lang=es>. [Consulta: 06/09/2009].

Ibiza i Osca, Vicent (2006). Obra de mujeres artistas en los museos españoles. Guia de pintoras y escultoras (1500-1936). València: Centro Francisco Tomás y Valiente. UNED (Interciencias, 31).

Institut Català de les Dones. Artistes catalanes del dibuix i la pintura. <http://www20.gencat.cat/docs/icdones/Documents%20web%20antiga/Arxius/exposicio_pintores.pdf>. [Consulta: 06/09/2009].

La Universitat (UB), núm. 20 (juny de 2002), pàg. 42-43.

Pérez-Neu, Carmen G. (1964). Galería Universal de Pintoras. Madrid: Editora Nacional. XXV Aniversario de la Paz Española.

Rafols, J.F. (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. 3 vol. Barcelona: Millà.

Rius Vernet, Núria (1998). La dona: Subjecte i Objecte de l’obra d’art. <http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf>. [Consulta: 06/09/2009].

Rius Vernet, Núria (2001) «La Llotja, un espai per a les dones?» Revista de Catalunya, núm. 158. Nova etapa (gener de 2001). Barcelona, pàg. 69-90.

Rius Vernet, Núria (2008). «Dels fons a la superfície» En el catàleg de l’exposició Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Barcelona: CCDFB. 

Segura, Isabel (1995). Calendari de 1995 (mes de juny de 1995). Barcelona: ICD.

Universitat de Barcelona. Memoria del curs 1908-1909.  <http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/4042/10/m19080910.pdf>. [Consulta: 06/09/09].

Universitat de Barcelona. Memoria del curs 1909-1910. <http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/4043/10/m19091010.pdf>. [Consulta: 06/09/09].

Ventura Solé, Daniel (1985). Francesc Guasch i Homs. Artista pintor (Valls 1861 – Barcelona 1923), Emília Coranty Llurià. Pintora (Barcelona 1862 – 1944). Valls: Gràfiques Moncunill.

Vinculada a les entitats:
  • Escola d’Arts i Oficis - Llotja (Barcelona)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Núria Rius Vernet
Darrera modificació:2010-09-05 12:37:34