Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Carme Cortés Lledó (Carme Cortés d'Aguadé)

Identificació:Pintora
Data de naixement:1892
Data de defunció:març de 1979
Relacions familiars:Casada amb Jaume Aguadé, polític, metge i periodista, fundador d’Esquerra Republicana (1931) i alcalde de Barcelona (1931-1933). Mare de la pintora Carme Aguadé Cortés.

Acabada la guerra civil s’exilià amb el seu marit, malgrat que la relació matrimonial no era massa bona, a París fins que l’ocuparen els alemanys, moment en què se n’anaren a Mèxic (novembre de 1941). Allí tota la família adquirí la nacionalitat mexicana, però la parella s’acabà de trencar.

A Mèxic conegué l’escultor asturià Julio Rios amb qui es casaria poc temps després. L’any 1947 es van traslladar a Monterrey on coneixien l’arquitecte Mario Pani i el seu germà Arturo, dedicat a la decoració d’interiors. Tornaren una temporada a Barcelona a la fi dels anys 50, però, en acabar-se els estalvis, hagueren de retornar definitivament a la capital mexicana.
Nascuda a:Santa Coloma de Gramenet
Barcelonès
Lloc de defunció:(Ciutat de Mèxic)
Mèxic
Llocs de vinculació:Barcelona
Mèxic
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    pintora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Amistançada
Biografia:

Des de petita mostrà bones aptituds per a la música i estudià piano amb Enric Granados i Felip Pedrell. Només amb 10 anys donà el seu primer concert. Després s’interessà per la pintura i començà a estudiar dibuix i pintura a l’Escola Superior de Bells Oficis, dirigida per Francesc d’Assís Galí, un dels personatges clau en el món artístic d’aquells anys junt amb Torres Garcia, Maillol, Sunyer i d’Ors entre d'altres. Tots ells foren els artífexs i impulsors de l’estètica noucentista. 

 

La música i la pintura es convertiren en els focus de la vida de la nostra biografiada.

 

Formà part del cercle creat a l’entorn del crític d’art i promotor artístic Joan Merlí, secretari de la Junta Municipal d’Exposicions d’Art i director de la revista Art (1933-1936).

 

A les seves primeres obres es palesa una clara influència noucentista tant en les formes (el dibuix rep molta importància) com en els temes i detalls (dominen les figures femenines de formes robustes i equilibrades, amb espardenyes i mocadors al cap, els paisatges mediterranis i les natures mortes).

 

Però a poc a poc abandonà la influència noucentista i la seva pintura prengué un caire molt més personal a partir de 1930: el color s’anà fent cada cop més important, així com l’interès per l’estructura de l’obra i la qualitat de la matèria. Es parla d’atansament vers l’impressionisme per la importància concedida als colors i a la textura, sense oblidar la petjada de Nonell en la seva pinzellada i en la importància concedida a la figura humana.

 

En proclamar-se la República, ella i altres artistes com X. Nogués, R. Benet, J. Obiols i J. Rebull, aconseguiren que es tornessin a obrir els salons que la Dictadura de Primo de Rivera tancà i es crearen el Saló Barcelona i el Saló Montjuïc, de significació artística més avançada, del qual fou la presidenta.

 

L’inici de la guerra féu que l’activitat galerista disminuís, que moltes galeries tanquessin i que es dissolgués la Junta de Museus de Barcelona. El 1937 la Generalitat noliejà un vaixell que havia de transportar 121 obres de diferents artistes per subhastar-les a Mèxic i dedicar els diners aconseguits a les víctimes del feixisme. Carme Cortés hi participà amb una obra, Jove amb capell. Malauradament el vaixell mai arribà a la seva destinació. En plena mar fou capturat per l’Armada Nacional dels sollevats.

 

Exiliada a Mèxic, s’integrà ràpidament en els cercles artístics i intel·lectuals dels exiliats catalans on conegué l’escultor Julio Ríos. El 1947 tots dos se n’anaren a Monterrey per realitzar una sèrie de retrats. Un cop instal·lats, participaren en la creació de l’Escola d’Arts Plàstiques, on impartiria classes de pintura des del 1949. Hi visqueren 10 anys dedicats a les classes, a les obres per encàrrec, a portar un petit supermercat i a les vetllades amenitzades per Carme Cortés al piano.

 

Amb el desig de viure novament a Catalunya, hi tornaren. Però a causa de la situació econòmica del país hagueren de retornar a Mèxic. Establerts a la capital mexicana, es dedicaren a la fabricació de mobles infantils, uns mobles dissenyats i decorats per ells mateixos. El negoci els funcionà i els permeté comprar-se una casa a Jiupetec, Morelos, per anar-hi a descansar. Però Carme Cortés anà perdent visió i els seus paisatges s’ompliren de taques de color que volien reflectir la naturalesa que l’envoltava.

Finalment, morí a la ciutat de Mèxic als 87 anys.

Obra:

Atzavares, 1928.

Noieta asseguda, 1928.

Cap de dona, 1928.

Cap de noia, 1929.

L’Arca, 1929.

Perdiu, 1929.

Bust un, 1929.

Un de dona, 1929.

Figura, 1929.

Figura de dona, 1929.

 

Exposicions:

1925: Galeries Laietanes. Hi presentà nines i robes de seda pintades a mà. Barcelona.
1929: Sala Parés. Barcelona.
1930: Sala Joan Merlí. Galeries Laietanes. Barcelona.
1931: Sala Baladrinas. Com a membre de l’Agrupació Merlí. Barcelona.
1931. Primer Saló dels Independents. Sala Parés. Barcelona.
1932: Exposició de Primavera. Saló Montjuïc. Barcelona.
1933: Exposició d’Art Modern Català. Galeria d’Art A. Vecht. Amsterdam.
1933: Exposició de Primavera. Saló Montjuïc. Barcelona.
1933: Exposició col·lectiva. Sala Parés. Barcelona.
1934: Exposició de Primavera. Saló Montjuïc. Barcelona.
1934: Exposició de pintura: Carme Cortés. Sala Parés. Barcelona.
1935: Exposició de Primavera. Saló Montjuïc. Barcelona.
1935: Exposició de pintures. Carme Cortés. Galeries Syra. Barcelona.
1936: Exposició de Primavera. Saló Montjuïc. Barcelona.
1936: Exposició de pintura. Carme Cortés. Galeries Syra. Barcelona.
1980: 121 Artistes catalans 1937. Obres incautades a la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
1984: L’Exili espanyol a Mèxic. L’aportació catalana. Barcleona.

Paisatge, 1929.

Autoretrat, 1929.

Cap de dona, 1929.

Noia del ram de flors, 1929.

Noi fumant, 1930.

Paisatge, 1930.

Noia pentinant-se, 1930.

Tres amics, 1930.

La nena de les trenes, 1931.

Retrat de Núria Aguadé Cortés, 1932.

Jove fumant, 1932.

Petit pallasso, 1932.

Figura de dona, 1932.

Bodegó, 1934.

Llibres, 1934.

Interior, 1934.

Noia llegint, 1934.

Figura, 1934.

Torera, 1934.

Figura, 1934.

Figura, 1934.

Figura, 1934.

Paisatge, 1934.

Figura, 1934.

Taula de té, 1934.

Pomes, 1934.

Dona amb mantellina, 1934.

Figura, 1934.

Les dues germanes, 1934.

Nu, 1934.

Retrat de Teresa Puig Giralt, 1935.

Retrat de Ramon Puig Giralt, 1935.

Figura, 1935.

Noia pensativa, 1935.

Paisatge, 1935.

Bodegó davant de la finestra, 1935.

Fruita, 1935.

Bodegó, 1935.

Figura, 1935.

Noia del vestit rosa, 1935.

Bodegó, 1936.

Flors i fruites, 1936.

Barques. Calella de Palafrugell, 1936.

Sureda. Calella de Palafrugell, 1936.

Paisatge de Calella de Palafrugell,

Repòs, ant. 1936.

Figura, ca. 1936.

Figura, 1936.

Figura, 1936.

Noia en blancs, 1936.

Noia amb mantellina, 1936.

Figura, 1936.

Noia amb mantellina, 1936.

Bust de dona, 1936.

Retrat, ca. 1936.

Paisatge, 1938.

Paisatge, 1938.

Paisatge, 1938.

La del ventall, 1938.

Carrer, 1939.

Carrer, 1939.

Gerro amb flors, 1940.

Retrat de Frederic Rahola, 1940.

Gerro amb flors, 1940.

Paisatge a través d’una finestra, 1940.

Retrat de Francesc Pujols, 1941.

Paisatge, 1941.

Figura, 1959.

Jardí de Xiutepec, Morelos, ca. 1970.

 

Fonts orals:

 

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Adell, S (1929). «Exposició de pintures de Carme Cortés» D’Ací i d’Allà, núm. 136 (abril 1929). Barcelona, pàg. 142.

Antolín Paz, Mario (dir.) (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis. 

Aragay, Ignasi (2009). «L'amic de Neruda i Tarradellas». En: Avui. 15 de juny del 2009. http://paper.avui.cat/cultura/detail.php?id=167057. [Consulta: 06/08/2009].

Artes Visuales Nuevo León. <http://www.artesvisualesnuevoleon.org/presentacion.html>. [Consulta: 06/08/2009].

Camps Bartrolí, Marta (s.d.) Carme Cortés, treball inèdit per a la professora Alícia Suárez. Universitat de Barcelona.

«Carme Cortés» (1926). En:  Bella Terra, núm. XVI. Barcelona, pàg. 188-189.

«De visita al centro urbano de Dorado». En: Periódico El Norte. <http://www.elnortepr.com/suplementos/dorado/Suplemento%20Dorado-2.pdf>. [Consulta: 06/08/2009].

Dirección General del Patrimonio Artístico, Archivos y Museos (1980). 121 artistas catalanes de 1937. Obras incautadas de la Generalitat de Catalunya. Madrid: Ministerio de Cultura.

Esclasans, Agustí (2009). Publicació de la Junta Municipal d’Exposicions d’Art 1933-1936. Vol. II (oct-jul 1934-35), pàg. 135-139.

Fancelli, Agusti (1986). «Carme Aguadé. La pintora expone su obra en Barcelona». En: El País. 1 de diciembre de 1986. <http://www.elpais.com/articulo/ultima/BARCELONA/BARCELONA_/MUNICIPIO/Carme/Aguade/elpepiult/19861201elpepiult_5/Tes/>. [Consulta: 6/08/2009].

Feminal, núm. 33 (25/12/1909). Barcelona, pàg. 16.

Frick Art Reference Library (1993-1996). Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century. A Critical Dictionary. N.York: G.K. Hall&Co.

Galí, Montserrat (1992). Artistes Catalans a Mèxic, s. XIX-XX. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissió Amèrica i Catalunya.

Gaseta de les Arts, núm. 7 (març de 1929). Barcelona: Políglota, 1924-30, pàg. 69.

Harden Cooper, Ricardo (2007). «Charlarán acerca de Carmen Cortés en la “Pieza del mes”». En: El Porvenir. 26 de Julio de 2007. <http://www.elporvenir.com.mx/notas.asp?nota_id=148483>. [Consulta: 06/08/2009].

biza i Osca, Vicent (2006). Obra de mujeres artistas en los museos españoles. Guia de pintoras y escultoras (1500-1936). València: Centro Francisco Tomás y Valiente. UNED (Interciencias, 31).

Il·lustració Catalana, núm. 219 (feb. 1936). Barcelona: Spes (1931-1936), pàg. 78.

Institut Català de les Dones. Artistes catalanes del dibuix i la pintura. <http://www20.gencat.cat/docs/icdones/Documents%20web%20antiga/Arxius/exposicio_pintores.pdf>. [Consulta: 06/09/2009].

La Vanguardia (divendres 31 de gener de 1936). Barcelona, pàg. 9.

La Veu de Catalunya. Pàgina artística (abril de 1927), pàg. 4.

Lewi, E.A. (1930). «Les exposicions. Octubre» Arts i Bells Oficis, pàg. 220.

Lewi, E.A. (1931). «Les exposicions. Primer Saló dels Independents» Arts i Bells Oficis, pàg. 221.

Mirador. Setmanari de literatura, art i política. núm. 59 (març de 1930), pàg. 7; núm. 118 (maig de 1931), pàg. 7; núm. 227 (juny de 1933), pàg. 7; núm. 276, (maig de 1934), pàg. 7; núm. 310 (gener de 1935), pàg. 7; núm. 363 (gener de 1936), pàg. 7.

Nadal, M. (1990). «Joan Merlí, promotor artístic i literari» Serra d’Or, núm. 367. Barcelona, pàg. 21-23.

Nova Revista. Publicació mensual de literatura i d’art, núm. 27 (març de 1929), pàg. 228.

Ràfols, J.F. (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, desde la época romana hasta nuestros días. Barcelona: J.F. Ràfols.

Rius Vernet, Núria (1998). La dona: Subjecte i Objecte de l’obra d’art. <http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf>. [Consulta: 06/08/2009].

Rius Vernet, Núria (2008). «Dels fons a la superfície» En: catàleg de l’exposició Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Barcelona: CCDFB. 

Sala Tubert, ll. (1998). «Notes sobre l’activitat artística a Barcelona durant la Guerra Civil. Les exposicions» Revista de Catalunya, núm. 128 (abril1998). Barcelona, pàg. 109-137.

Thieme, Ulrich; Becker, Felix (eds.) (2002). Allgemeines Künstler Lexikon: Bio-bibliographischer index nach Berufen. München-Leipzig: Saur.

Universidad Autónoma de Nuevo León. Evento: 'Escuela De Verano 2009. Presentación del Libro Maestros Fundadores de la Facultad de Artes Visuales de la UANL.' <http://arteycultura.uanl.mx/index.php/component/option,com_jcalpro/Itemid,43/extid,401/extmode,view/>. [Consulta: 06/08/2009].

«La vuelta de Carmen Cortés» Destino. Política de unidad, núm. 909 (8 de gener de 1955), pàg. 29 i «Carmen Cortés» núm. 910 (15 de gener de 1955), pàg. 34 i 35.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Republicanisme
  • Noucentisme
Vinculada a les entitats:
  • Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Núria Rius Vernet
Darrera modificació:2010-09-30 18:42:06