Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria Lluïsa Güell López

Identificació:Noble, pintora, pianista
Data de naixement:1874 (circa)
Data de defunció:1933
Relacions familiars:Fou una dels deu fills del primer comte de Güell, Eusebi Güell Bacigalupi i d’Isabel López Bru, filla dels primers marquesos de Comillas.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:(Pau, Bearn)
França
Llocs de vinculació:Barcelona
Pau, Bearn
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    pintora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Es va especialitzar en la pintura a l’aquarel·la, malgrat que en els darrers anys de la seva carrera va realitzar també alguns olis, i en la pintura de flors, amb les quals va participar a la majoria de les exposicions oficials, celebrades a Barcelona entre 1918 i 1921, i també en va fer d'individuals. Així, per exemple, el 1919 (del 27/12 al 9/01/1920), va exposar a les Galeries Laietanes donant els beneficis de la venda de les seves obres als pobres. El 1926 exposà a la Sala Parès de Barcelona. Entre les flors preferia les roses: als salons aristocràtics «les roses de Maria Lluïs Güell» eren molt conegudes i apreciades. També va representar escenes de gènere.

 

A la seva mansió del carrer Nou de la Rambla (Conde del Asalto), el palau Güell, construït per Antoni Gaudí, cada dilluns organitzava recepcions (senzilles i molt refinades, segons la premsa de l’època) on acudia l’alta societat. Es coneixien com «els dilluns de casa Güell», recepcions consubstancials amb la vida de societat barcelonina.

 

A més de pintora era pianista i organista; als seus convidats acostumava a oferir-los concerts íntims d’orgue que interpretava amb inspiració i mestria, segons la premsa del moment. Aquest vessant musical s’hauria de relacionar amb el de la seva mare, Isabel, qui fou compositora i qui també estudià piano i orgue.

 

Signava les seves obres només amb les inicials del seu nom, MLG. Aquesta fou una estratègia emprada per moltes artistes del misogin segle XIX i primera meitat del XX, per amagar l’autoria femenina, evitant així que les seves obres fossin jutjades de diferent manera que les dels seus col·legues masculins.

 

Es diu que fou la primera artista a la qual la ciutat de Barcelona adquirí els dos primers quadres pintats per una dona i que, en les seves obres, es reflectia l’ambient aristocràtic al qual pertanyia. Ella, amb altres artistes de l’entorn de la revista Feminal, va formar part com a tresorera de la comissió per a l’homenatge dedicat a la pintora Pepita Texidor Torres –Dolors Monserdà n’era la presidenta d’honor i Carme Karr i Francesca Bonnemaison eren les vicepresidentes. Hi va aportar una obra per recollir diners per al monument que li van erigir en el parc de la Ciutadella de Barcelona.

 

Del MNAC són dues de les seves obres, Roses (ca. 1921), cedida a la Delegació del Govern a Barcelona, i Clavells (s/d), obra donada al Museu el 1926 i que, des de llavors, dorm en el seu fons. Ambdues obres presenten rams de flors sobre fons foscos i poc detallats, de pinzellades gruixudes i perceptibles.

 

Després d’una llarga malaltia, morí a Pau, Bearn (França), un dia del mes de maig, el mes de les flors: flors que la seva sensibilitat artística havia trasplantat als seus llenços.

 

Obra:

Algunes obres:

 

Pensaments, ant. 1917.

Roses, ca. 1921.

Clavells, ant. 1926.

Fonts iconogràfiques:

Es pot veure una reproducció en blanc i negre d’una altra obra seva, Pensaments, a la pàgina 5 del núm. 127 de la revista Feminal.

Fonts bibliogràfiques:

Antolín Paz, Mario; Morales y Marín, José Luis; Rincón García, Wifredo (dir.) (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis.

Arnáiz, José Manuel;  et ali (1998). Cien años de pintura en España y Portugal (1830-1930). Madrid: Antiquaria.

Benezit, E. (1999). Dictionaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs. París: Editions Gründ. (5a edició).

Coll, Isabel (2001). Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX. Barcelona: Centaure Groc.

F. T., «Maria Luisa Güell» En «Vida de Sociedad» La Vanguardia (11/05/1933). <http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1933/05/11/pagina-10/33185473/pdf.html>. [Consulta: 02/08/2009].

Feminal, núm. 100 (25/07/1915), pàg. 8.

Feminal, núm. 127 (25/11/1917), pàg. 5.

Fernan-Téllez «Conferentia club». En:  La Vanguardia (20/12/1930). http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1930/12/20/pagina-9/33220272/pdf.html [Consulta: 02/08/2009].

Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc (1985) «Del Modernisme al Noucentisme 1888-1917» En: Història del l’Art Català, vol. VII. Barcelona: Edicions 62.

Frick Art Reference Library (1993-1996). Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century. A Critical Dictionary. N.York: G.K. Hall&Co.

Garrut, José Maria (1974). Dos siglos de pintura catalana (XIX-XX). Madrid: Ibérica Europea de Ediciones, SA.

«Güell». En: l’Enciclopedia. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0031478. [Consulta: 2/08/2009].

Ibiza i Osca, Vicent (2006). Obra de mujeres artistas en los museos españoles. Guia de pintoras y escultoras (1500-1936). València: Centro Francisco Tomás y Valiente. UNED (Interciencias, 31).

Miralles, Francesc (1983). «L’època de les avantguardes 1917-1970» En: Història de l’Art Català, vol. VIII. Barcelona: Edicions 62.

Rius Vernet, Núria (1998). La dona: Subjecte i Objecte de l’obra d’art. <http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf>. [Consulta: 02/08/2009].

Rius Vernet, Núria (2008). «Dels fons a la superfície» En el catàleg de l’exposició Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Barcelona: CCDFB. 

Vinculada a les entitats:
  • Feminal
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Núria Rius Vernet
Darrera modificació:2010-09-10 15:28:04