Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Estefania de Requesens i Roís de Liori

Identificació:Noble
Data de naixement:1504 (circa)
Data de defunció:abril de 1549
Nascuda a:
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Madrid
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    comtessa
  • Noble
    baronessa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Estefania de Requesens i Roís de Liori era filla de Lluís de Requesens i Joan de Soler i d’Hipòlita Rois de Liori i de Montcada. El seu pare s’havia casat en primeres núpcies amb Elfa de Cardona.

 

Estefania era blanca, de galtes rosades, ulls blaus i molt rossa, va ser educada sota unes normes molt  rígides i amb una marcada religiositat. Ajudà Ignasi de Loiola durant l'estada d’aquest a Barcelona.

 

Lluís de Requesens morí el 1509. Dels sis fills que tingué solament el sobrevisqué Estefania, a la qual nomenà hereva d’un enorme patrimoni constituït per el comtat de Palamós, Altafulla, Torredembarra, santa Creu d’Olorda, les baronies de Castellvell de Rosanes i de Molins de Rei i les viles de Tàrrega, Vilagrassa, Terrassa i Sabadell.

 

El 1526 es firmaren els capítols matrimonials entre Juan de Zúñiga i ella. S’acordà que el nuvi renunciava a nomenar hereu,  que aquest s’havia de dir Requesens i s’obligava la parella a viure a Catalunya. El matrimoni tingué onze fills: Hipòlita, Lluís, Pere, Caterina, Joan, Dídac, Hipòlita, Pere, Felip, Caterina i Pere. Sobrevisqueren als seus pares Lluís, Joan, Dídac i Hipòlita. El 1533 marxà tota la família a Madrid, on el 1535  Zúñiga va ser nomenat preceptor del príncep Felip.

 

Estefania, així que se separava de la mare, li escrivia cartes. Se’n conserven 102 escrites entre 1533 i 1540. Estan redactades en català amb alguns castellanismes, en un llenguatge fresc, directe. Totes estan ben estructurades cosa que demostra l’elevada educació de l’autora. Estefania s’expressa amb molta correcció. Poden tractar qualsevol assumpte, encara que són majoria els temes familiars sobretot els relacionats amb els fills: la salut, especialment dels seus múltiples embarassos, la notificació dels naixements, progressos en el desenvolupament dels nens, anècdotes bàsicament familiars, del marit, de festes, de personatges de la cort, de les pressions que rep ella per part del marit i altres perquè agafi servei castellà per aprendre més bé l’idioma del marit, així com també la manera de vestir i les menges castellanes, que ella troba fortes o pesades. Els plets que suportava Hipòlita són tema freqüent com també els comentaris sobre els parents que provocaren eixos plets, especialment Beatriu Margarit de Requesens, monja, cosina d’Estefania i hereva de tots els béns de Joana Mateua Requesens i de Montcada. L’única carta que es conserva de la mare dirigida a la filla està relacionada amb aquest plet.

 

Estefania ha passat a la història gràcies aquest notable nombre de cartes que permeten seguir no solament la seva vida íntima, sinó també la vida a la cort castellana. Són d’una època de la qual s’han conservat poques mostres. Ella manifesta la seva resistència a no usar el seu idioma però tampoc en fa bandera: parla sempre en castellà amb el marit i els fills nascuts fora de Catalunya i empra el català per dirigir-se a ella o a l’àvia. Ella mateixa acabarà escrivint unes recomanacions de tipus moral pel fill gran, Lluís, el més català de tots, en castellà. Estefania constitueix una mostra més de la castellanització de la noblesa catalana: traurà, en el testament que féu conjuntament amb el seu marit, l’obligació que el nét portés el cognom Requesens.

 

Estefania enviduà el 1546 i poc després morí la seva mare que llavors residia a Madrid. Hipòlita fou enterrada a l’església de la Concepción de Nuestra Señora d’aquesta ciutat. Molt afectada especialment per la mort de la mare, decidí tornar definitivament a Catalunya, a casa seva. Morí al Palau Menor on vivia i fou enterrada a la capella de palau al costat del seu marit i de diversos fills. 

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Una de les cartes que Estefania escrigué a la seva mare. Font: http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/documents/doc106591924.htm [Consulta: 28/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Ahumada Batlle, Eulàlia (2003). Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens (segle XVI).València: Publicacions de la Universitat de València.

 

Guisado, Maite (1987). Cartes íntimes d’una dama catalana del s. XVI. Epistolari a la seva mare la comtessa de Palamós. Estefania de Requesens. Barcelona: Lasal.

 

March, José M. (1941). Niñez y juventud de Felipe II. Documentos inéditos sobre su educación civil, literaria y religiosa y su iniciación al gobierno (1527-1547). Madrid: Ministerio de Asuntos Exteriores (Relaciones Culturales).

 

Pedemonte, Bonaventura (1929). Notes per a la Història de la Baronia de Castellvell de Rosanes Martorell, Abrera, Castellví de Rosanes, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca i sant Esteve Sesrovires. Barcelona: Imp. Elzeviriana i Llibreria Camí.

 

Sanmartí, Montserrat (en premsa). «Nobles». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Montserrat Sanmarti Roset
Darrera modificació:2010-10-04 20:57:46