Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Mercè Llimona Raymat

Identificació:Il·lustradora de llibres infantils
Data de naixement:abril de 1914
Data de defunció:novembre de 1997
Relacions familiars:Pertanyé a una nissaga d’artistes de família benestant, la qual cosa li permeté rebre una bona formació artística i poder-se dedicar plenament a l’art.

Fou néta del músic professional, amic de Falla i de Granados, Josep Llimona Bonafont, home emprenedor propietari de la fàbrica de vellut Can Barnau. Alfons, un dels seus fills, continuà el negoci familiar, mentre els altres dos, Joan (pare de Mercè) i Josep, es dedicaren a la pintura i a l’escultura respectivament.

La importància que Joan Llimona donà sempre al dibuix l’heretà la seva filla Mercè. Els dos germans Llimona fundaren el 1893 el Cercle Artístic de San Lluc amb la finalitat d’agrupar els artistes catòlics i promoure el seu art.

La família de la seva mare, Maria Raymat, segona esposa del seu pare, pertanyé a l’alta burgesia catalana. De la primera esposa, Pilar de Gispert, Joan Llimona tingué sis fills, el setè morí en néixer, i de la segona, quatre: Montserrat, Mercè, Núria i Enric. La seva germana Núria també es dedicà a la pintura.

El pare morí quan ella tenia 12 anys; llavors la situació econòmica de la família se’n ressentí: hagueren de canviar de pis i desprendre’s de part del servei domèstic. Tanmateix, Mercè Llimona continuà interna a les Dames Negres, rebent tota la formació en francès, fins als 15 anys que es matriculà a l’Escola Llotja.

El 1943 es casà amb l’advocat i economista Félix Escalas Fàbrega qui treballava amb el seu pare, membre rellevant de la Lliga i president del Banc Urquijo i de la Cambra de Comerç i Navegació. El matrimoni tingué 5 criatures, però, amb tot, ella mai deixà d’anar a treballar al seu taller. El 1952, just haver nascut la seva darrera criatura, li diagnosticaren una poliartritis reumatoide que li afectà mans i cames i li canvià la vida.

Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Sant Sebastià
París
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    il·lustradora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:

Es formà artísticament a La Llotja, a l’Acadèmia Baixas, a la Dalmases i al Cercle Artístic de Sant Lluc; però, principalment, al taller escultòric del seu oncle Josep Llimona.

 

Es podria dir que Arthur Rackham fou el seu «pare artístic», però també la influïren Sybille von Olfers, l’obra de la qual conegué a Berlín, els il·lustradors francesos com Boutet de Mouvel o Pinchou, Kate Greenaway, Randolph Caldecott, Wilhelm Busch, Lola Anglada i Joan Garcia Junceda.

 

A les primeres obres que il·lustrà, La dona que no volia rentar els plats i Les santetes, que formaren part dels contes populars recollits per Valeri Serra Boldú a Rondalles Populars (Políglota), fou palesa la influència dels dibuixants francesos, de Lola Anglada i de Junceda.

 

El 1932 treballà de professora a l’escola Blanquerna fins que, per fugir de la Guerra Civil, el 1937, se n’anà a París a l’aixopluc de les Dames Negres que li proporcionaren un lloc on estar i la presentaren a La Bonne Presse, l’editorial catòlica més important de França, de la qual rebé alguns encàrrecs. Però aviat es traslladà a Sant Sebastià, principal ciutat editora dominada pels sollevats franquistes, on vivia la seva germana i el seu marit; amb ells viatjà per Europa. De retorn, col·laborà amb la revista Pelayos, branca infantil del Moviment Requetè, d’ideologia clarament dretana i amb Flechas y Pelayos, sorgida de la fusió d’aquella amb la falangista Flechas. Fou una revista de caire militarista, adoctrinadora en el «nacionalcatolicismo», propagadora dels valors feixistes, plena de judicis maniqueus, molt allunyada del to de les editades pel bàndol republicà. Ella il·lustrà especialment els temes religiosos posant-hi de vegades algun Pelayo o Margaritina (secció femenina dels pelayos). També col·laborà fins al 1956 amb la revista creada per Consuelo Gil, Chicos i amb l’equivalent femenina Mis Chicas.

 

Abans d’acabar-se la guerra fou convidada a l’Exposició Internacional d’Art Sacre organitzada pel bàndol sollevat a Vitòria. Després es traslladà a Barcelona i inicià un període molt actiu com a il·lustradora plena de projectes. La seva producció seria molt important  en una Catalunya reprimida i depauperada arran de la guerra i la ferotge postguerra: il·lustrà estampes, recordatoris, targetes, cartells, fulletons publicitaris; col·laborà en revistes, etc. Amb tot, la seva obra més important fou la d’autora i il·lustradora de llibres infantils, malgrat que, a partir dels 50, n’il·lustrà alguns per a adults. Fou llavors quan experimentà en diferents tècniques de gravat, féu ex-libris... A poc a poc s’anà convertint en el centre de la vida cultural barcelonina.

 

A partir dels anys 60 participà esporàdicament en algunes de les noves revistes catalanes com Cavall Fort i L’Infantil, i esdevingué la primera dona que presidí el Cercle Artístic de Sant Lluc.

 

A partir dels anys 70 estilitzà les figures dels seus dibuixos; era una manera d’adaptar-se als nous temps i a la seva malaltia i, a finals del deceni, augmentaren les il·lustracions on és palesa la influència de Greenaway i dels prerafaelites.  El seu traç s’anà abreujant amb el pas dels dies, però mai deixà de dibuixar; el dibuix s’estilitzà i esvaí, la paleta se suavitzà dominant els colors pàl·lids. En els darrers anys ho feia amb un pinzell japonès perquè ja no podia sostenir el llapis.

 

Creadora de molts personatges com El muñeco de papel, Chupete o la petita Alícia, produí una obra plena d’humor i de fantasia. Rebé molts guardons i el 1986 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

 

Les darreres obres, fruit dels records, es basaven en el seu diari on dialogava amb el seu marit ja traspassat. Sota el títol No m’oblidis! Diari d’una col·legiala escrigué la seva autobiografia.

Obra:

Les il·lustracions que realitzà es troben totes ordenades per dates a l’adreça electrònica:

 

<http://www.bnc.es/MerceLlimona/bibliografia.html>.

[Consulta: 03/09/2009].

 

Exposicions:

<http://www.bnc.es/MerceLlimona/expo.html>.
[Consulta: 24/06/2009].

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

  Del llibre “Tic-Tac: les hores del dia d’una nena” (1942).

Font: http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.cc396c23f1b1adc20985bdb1b0c0e1a0/?vgnextoid=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=7d134c9bdfce6110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD [Consulta:23/02/2010].
Fonts bibliogràfiques:

Antolín Paz, Mario; Morales y Marín, José Luis; Rincón García, Wifredo (dir.) (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis.

Biblioteca de Catalunya. Biografia. Mercè Llimona (1914-1997). <http://www.bnc.es/MerceLlimona/biografia.html>. [Consulta 24/06/2009].

Biblioteca de Catalunya. Mercè Llimona. Els diaris en parlen. <http://www.bnc.es/MerceLlimona/diaris.html>. [Consulta: 24/06/2009].

Biblioteca de Catalunya. Mercè Llimona. Les revistes en parlen. <http://www.bnc.es/MerceLlimona/revistes.html>. [Consulta: 24/06/2009].

Castillo, Montserrat (1994). «Mercè llimona» En: Cuadernos de Literatura infantil y juvenil, núm. 61, pàg. 44-50.

Castillo, Montserrat (1997). «Grans il·lustradors catalans» Barcelona: Biblioteca de Catalunya. Barcanova. 1997.

Castillo, Montserrat (2008). Mercè Llimona. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Castillo, Montserrat. Memòria. Mercè Llimona, no t’oblidem. <http://www.andreusotorra.com/cornabou/dossiers/recerca/llimona.pdf>. [Consulta: 24/06/2009].

Catàleg d’il·lustradors del Llibre en Català  (1984). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, pàg. 62-63.

Catàleg de l’exposició de dibuixos de Mercè Llimona (1993). Barcelona: Sala Rovira (maig-juny de 1993).

Catàleg de l’exposició de dibuixos de Mercè Llimona (1995-1996). Barcelona: Sala Rovira. Novembre 1995 – Gener 1996.

Catàleg de l’Exposició-Homenatge a Mercè Llimona (1978). Barcelona: Subex Galeria d’Art.

Catàleg de l’exposició-homenatge a Mercè Llimona (1987). Barcelona: Capella de Santa Àgata. Diputació de Barcelona. Consell Català del Llibre per a Infants, desembre 1986 - gener 1987. (Descarregar catàleg, 8 MB en format PDF)

Diari de Barcelona (7 de gener 1988) (capçalera).

Diccionari biogràfic (1969). Barcelona: Alberti editor.

«Escritor e ilustradora: Mercedes Llimona i Raymat». En: Museo de ilustradores SOL. <http://sol-e.com/bancorecursos/museo.php?letra=L&id_tabla=2140&seccion=Biografia>. [Consulta: 24/06/2009].

Frick Art Reference Library (1993-1996). Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century. A Critical Dictionary. N.York: G.K. Hall&Co.

Garrut, José Maria (1974). Dos siglos de pintura catalana (XIX-XX). Madrid: Ibérico Europea de Ediciones SA.

Generalitat de Catalunya. Les il·lustracions de Mercè Llimona a la Biblioteca de Catalunya. <http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.cc396c23f1b1adc20985bdb1b0c0e1a0/?vgnextoid=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=7d134c9bdfce6110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD>. [Consulta: 24/06/2009].

Gran Enciclopèdia Catalana (G.E.C.) (1983). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, S.A.

Guia de lectura de la biblioteca infantil i juvenil Can Butjosa, 1988.

«Homenaje a Mercè Llimona» (1958). Cuadernos de Literatura infantil y juvenil, núm. 11, pàg. 29-31.

Ibiza i Osca, Vicent (2006). Obra de mujeres artistas en los museos españoles. Guia de pintoras y escultoras (1500-1936). València: Centro Francisco Tomás y Valiente. UNED (Interciencias, 31).

Invitació d’Edicions Destino a la presentació del llibre Peter Pan i Wendy, il·lustrat per Mercè llimona, abril 1994.

«Los libros de Llimona, Merce». En: Unilibro. <http://www.unilibro.es/find_buy_es/result_scrittori.asp?scrittore=LLIMONA%2C+MERCE&idaff=0>. [Consulta; 24/06/2009].

«Mercè Llimona i Raymat». En: l’Enciclopedia. <http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0037808 >. [Consulta 24/06/2009].

«Mercè Llimona i Raymat». En: Viquipèdia. <http://ca.wikipedia.org/wiki/Merc%C3%A8_Llimona_i_Raymat>. [Consulta: 24/06/2009].

«Mercè Llimona». En: Anuaris.cat <http://www.anuaris.cat/continguts/article.php?id=899>. [Consulta: 24/06/2009].

Rafols, J.F. (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. 3 vol. Barcelona: Millà.

Reconeixement a Mercè Llimona (1996). Barcelona: Escola d’Estiu de Rosa Sensat, juliol.

Reconeixement a Mercè Llimona (1996). Programa. Escola d’Estiu Rosa Sensat.

Vinculada a les entitats:
  • Cercle Artístic de Sant Lluc (Barcelona)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Núria Rius Vernet
Darrera modificació:2010-10-02 21:02:30