Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Soledad Martínez García

Identificació:Pintora
Data de naixement:1901
Data de defunció:1996
Relacions familiars:Filla d'andalusos, nasqué a Barcelona, en una torre del carrer Muntaner, prop de la Via Augusta. Abans la família havia viscut al País Basc.
Segons Soledad Martínez, la seva infància fou conviure en un món paradisíac envoltada de la gran vitalitat dels seus molts germans.
La mare, que tocava el piano i pintava, morí quan ella només tenia 6 anys.
El pare era un home d’idees lliberals, afrancesat i molt estudiós.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:París
Mèxic
Nova York
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    pintora
Condició Jurídico Etnica:
  • Amistançada
  • Soltera
Biografia:

Seguidora de les inclinacions maternes, dibuixava i pintava des de petita. Començà a estudiar magisteri a Barcelona per complaure el pare i també pintura i dibuix, mentre dubtava entre la pintura i la dansa. Però, en realitat, es formà a París, on va viure 5 anys.

 

De 1918 a 1921 tingué els primers contactes amb el món artístic de Barcelona; amb la seva germana, assistia a les tertúlies de la Sala Dalmau, on conegué Joaquim Sunyer, Manolo Hugué, Joan Cortés, Josep Maria Junoy, Joan Rebull, etc. El 1920 viatjà a Madrid on es relacionà amb Ramon Maria del Valle Inclán i visità sovint el Museu del Prado per estudiar els clàssics. Entre 1921 i 1923 freqüentà les galeries Laietanes de Barcelona. En aquests anys assistí a les classes de filosofia d'Eugeni d'Ors que impartia a l'Ateneu Obrer. Freqüentà amb certa regularitat l'Acadèmia de pintura del professor Sala, i entre els seus companys de promoció destacaren Pere Pruna i Miquel Paredes. El 1923 se n’anà amb la seva inseparable germana Carme a París, ciutat que la fascinà perquè en aquells anys era la Meca de l'art; allà es formà artísticament assistint a les classes d’Othon Friesz i d’André Lhote. També s’inscrigué a l'escola de dansa del germans Duncan. El 1929 tornà a Barcelona on féu amistat amb Olga Sacharoff, Otho Lloyd i Jewer (Willy Roempler). Del 1932 al 1935 viatjà amb freqüència a Eivissa on es vinculà amb tot un grup d'artistes.

 

Soledad fou una dona entusiasta, activa, compromesa amb les seves idees, lliure i feliç. Quan esclatà la Guerra Civil prengué partit per la causa republicana i s’afilià al Sindicat d'Artistes, Pintors i Escultors de Catalunya (SAPEC). Rafael Santos Torroella la conegué en el Bar Canaletas els primers dies de la guerra, on ella es reunia amb els seus amics, la majoria dels quals eren pintors: l'inseparable Willy Roempler, Miquel Villà, Olga Sacharoff i el seu marit Otho Lloyd, Pedro Flores, Paul Gauguin (nét de Gauguin), Sebastià Gasch, Enrique Climent, etc.

 

Els darrers anys de la guerra visqué a Capmany i d'allà passà a París, Nova York i Mèxic, iniciant els seus 10 anys d’exili. A Mèxic es relacionà amb Octavio Paz, Ramon Gaya, Gil-Albert, José Bergamín, Salvador Moreno i Tomás Segovia. Sempre mantingué un cercle d’amistats molt ampli. El 1949 tornà a París on treballà esporàdicament per a la UNESCO i per a la FAO. Entre el 1955 i el 1956 passà temporades a Richelieu i a Barbizon, gràcies a l'ajut de Ramon Gaya. El 1961 tornà definitivament a Barcelona, on Santos Torroella la introduí en el món artístic de la ciutat, sense abandonar les seves visites esporàdiques a París, i es continuà relacionant amb R. Gaya, J. Bergamín i J. Gil-Albert.

 

Les seves obres es decantaren sempre cap a la simplificació formal, atansant-se al cubisme cezannià carregat de color. Segons Santos Torroella, aquesta artista s'hauria d'incloure dins la Generació del 27 de la qual podria ser la pintora més representativa. Aquesta Generació es caracteritzà per la independència i pel protagonisme aconseguit per les dones en les arts plàstiques (Maruja Mallo, Angeles Santos o Remedios Varo). En realitat la seva producció ha estat qualificada com a neocézanniana i neofauve, no solament per l’aspecte formal, sinó especialment per l’absència total d’angoixa i de tristor. També féu alguna obra cubista, com Deià. Mallorca (1929), fruit d’una de les seves estances a l’illa amb Jewer (Wily Roempler) amb qui vivia.

 

En els darrers anys rebé una pensió del Servei d'Emigració de Republicans Espanyols (SERE) i morí a Barcelona el 1996 pràcticament oblidada.

Obra:Selecció d'obres:

 

Nu de dona, 1922.

Pi, 1922-23.

Retrat de Cari Grau Sala, 1923.

Carrer de París, 1925.

Retrat de Georges Pommières, 1926-1927.

Deià. Mallorca, 1929.

Autoretrat, 1930.

Nena llegint, 1931-1932.

Gerro amb flors, 1931.

Retrat masculí, 1931-1932.

Natura Morta, 1932-1933.

Retrat de nena, 1932.

Eivissenca, 1932-1933.

Marina, 1933.

Paisatge urbà, 1933.

Paisatge d’Eivissa, 1933-1934.

Paisatge urbà, 1935.

Carrer, 1936.

Al cafè, 1937.

Paisatge de Pátzcuaro, 1944.

Racó de Jalapa, 1946.

Bosc de Chapultepec, 1947.

Paisatge, 1954.

Camí rural, 1955.

Racó de poble, 1955.

Paisatge fluvial, 1956.

Carrer de poble, 1966.

Rodalies de Barcelona, 1967.

Paisatge, 1973.

Al jardí, 1983.

Paisatge de la costa, 1981-1982.

Casa amb jardí, 1985.


Exposicions:

1931: 1a Fira del dibuix. Galeries Laietanes de Barcelona.
1932-33-35-37: Galeria Syra de Barcelona.
1932-35-37: Exposició de Primavera –Saló Montjuïc-
1934: Estudi d’Enriqueta Pascual Benigani.
1939: Exposition  au profit des intel·lectuales espagnols réfugiés. Galerie d’Anjou. París.
1940: Exposición de pintura española. Casa de la Cultura, Mèxic.
1941: Soledad Martínez. Estudio de Salvador Moreno. Mèxic.
1942. Exposición del grupo Génesis. Jalapa.
1944: Expisición de pinturas de Soledad Martínez. Galería de Arte y Decoración. Mèxic.
1947: Exposición de óleos y dibujos de Soledad Martínez. Círculo de Bellas Artes. Mèxic.
1948: Soledad Martínez. Domicilio de Teresa de la Serna. Mèxic.
1950: Col·lectiva. Galerie de la Cité. París.
1954-55: Exposition des artistes espagnols. Maison du Pensée Français. París.
1957: Exposición Soledad Martínez. Galerie Henry Vidal. París.
1961: Soledad: Dibujos y pinturas. Galeria Diana. Mèxic.
1963: Soledad Martínez. Galeries Grifé & Escoda. Barcelona.
1963 i 67: Salón Femenino de Arte Actual. Barcelona.
1966-67: Soledad Martínez. Galeria Tiziano. Barcelona.
1972: Soledad Martínez. Galeria Sarrió. Barcelona.
1972-76: Col·lectiva. Galeria Sarrió. Barcelona.
1973: Soledad. Galeria Art-5. Barcelona.
1975: Soledad Martínez (Antològica). Sala Nonell. Barcleona.
1977: Soledad. Galeria Nieva. Sitges. Barcelona.
1978: Soledad Martínez. L’Estudi Tretze. Barcelona.
1978: Arhuipge/78. Exposició de solidaritat amb Guinea Equatorial. La Fontana d’Or. Girona.
1979: Soledad Martínez. Exposición Antológica. Galeria A. Vilafranca del Penedès.
1980: Soledad Martínez. Galeria del Born. Barcelona.
1983: Soledad. Galeria Brosolí. Barcelona.
1983-85-88: Soledad. Galeria Foga-2. Barcelona.
1986: Soledad Martínez y Salvador Moreno. Galeria Foga-2. Barcelona.
1989-90-91: Soledad Martínez. Galeria Foga-2. Barcelona.

Fonts orals:

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.xtec.cat/crp-granollers/exposicio_coeducacio/index_martinez.htm [Consulta: 23/02/2010].
Fonts bibliogràfiques:

Andrés Ruiz, Enrique «La niña Sole». <http://www.scribd.com/full/2928495?access_key=key-df0kdople2qyvfm6ela>. [Consulta: 21/08/2009].

Beascoa i Soler (1991). La pintora Soledad Martínez y sus coleccionistas. València: T.G. Ripoll.

Benezit, E. (1999). Dictionaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs. París: Editions Gründ. (5a edició).

Coll, Isabel (2001). Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX. Barcelona: Centaure Groc.

«Entre Soledad y Ramón» (2008).  En: laverdad.es. Ababol: semanario de literatura, artes y ciencias, 21 de març de 2008.

Frick Art Reference Library (1993-1996). Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century. A Critical Dictionary. N.York: G.K. Hall&Co.

Galí Montserrat (1992). Artistes Catalans a Mèxic, s.XIX-XX. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissió Amèrica i Catalunya.

Gran Enciclopèdia Catalana (1978). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Ibiza i Osca, Vicent (2006). Obra de mujeres artistas en los museos españoles. València: Centro Tomás y Valiente (Interciencias 31).

Junoy, Josep Mª (1931). L'Actualitat Artística 1930-31. Barcelona: Llibreria Catalònia.

Los 100 años de Soledad Martínez (2001). Barcelona: Galería Beascoa. Sala de Arte.

Muñoz López, Pilar (2006). «Artistas Plásticas en la Guerra Civil». La Guerra Civil Española.  Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales [edición electrónica]. <http://www.secc.es/media/docs/21_1_%20PMu%C3%B1oz_Lopez.pdf>.  [Consulta: 21/08/2009].

Muñoz López, Pilar (2006). «Mujeres en la producción artística española del siglo XX». Cuadernos de historia contemporánea, núm. 28 (2006), p.97-117. <http://revistas.ucm.es/ghi/0214400x/articulos/CHCO0606110097A.PDF>. [Consulta: 21/08/2009].

«La pintura del exilio vuelve al Museo Gaya con los cuadros de Soledad Martínez». laverdad.es, 19 de març de 2008. <http://www.laverdad.es/murcia/20080319/cultura/pintura-exilio-vuelve-museo-20080319.html>. [Consulta: 21/08/2009].

Ràfols, Josep Francesc (1951). Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya. 3 vol. Barcelona: Ed. Milá.

Rius Vernet, Núria (1998). La dona: Subjecte i Objecte de l’obra d’art (1870-1936). <http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf>. [Consulta: 01/08/2009].

Rius Vernet, Núria (2008). «Dels fons a la superfície» En: Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Catàleg de l’exposició. Barcelona: CCDFB. 

Santos Torroella, Rafael (1985). Enciclopèdia vivent de la pintura i l'escultura catalanes. Barcelona: Àmbit Seveis Ed. SA. Vol.  XIV.

Soler, Jaume (1990). La pintora Soledad Martínez. València: Artes Gráficas Soler, SA.

Soler, Jaume (1991). La pintora Soledad Martínez i sus coleccionistas. València: T.G. Ripoll, SA.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Neocézannisme
Vinculada a les entitats:
  • Sindicat d'Artistes, Pintors i Escultors de Catalunya (SAPEC)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Victoriano Julián López Díaz de Otazu
Darrera modificació:2010-10-04 11:30:37