Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria Noguera Puig

Identificació:Esmaltadora, pintora
Data de naixement:1906
Data de defunció:2002
Relacions familiars:Filla del forner de Cal Jordi, nascuda al barri de les Escodines de Manresa.
Nascuda a:Manresa
Bages
Lloc de defunció:Manresa
Bages
Llocs de vinculació:Manresa
Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    pintora
  • Artesana_Artista
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa, a l’Escola Massana i a la Llotja de Barcelona. Fou alumna de Rafael Benet en pintura i de Miquel Soldevila en els esmalts.

     

    Començà dedicant-se a la pintura, especialment al paisatge i a les flors, però a poc a poc s’endinsà en el món de l’esmalt arran d’entrar en el taller del Miquel Soldevila Valls (1886-1956), per col·laborar en unes obres per al Foment de la Pietat. S’hi va quedar fins a l’esclat de la Guerra Civil i així fou com la pintura anà ocupant un segon terme en la seva producció artística.

     

    Alhora, es va matricular a l'Escola Massana, on donava classes Miquel Soldevila, per aprendre millor la tècnica de l'esmalt malgrat que, pràcticament, ja ho coneixia tot sobre aquesta tècnica gràcies a la seva col·laboració amb el mestre. Quan aquest se n’anà un temps a París, la va deixar com a mestra auxiliar. Després vindria la Guerra Civil, ell se n’anà cap a Roma i Maria Noguera va passar a ser la professora fins al retorn del mestre, que tornaria a dirigir l’escola.

     

    Durant els anys de la guerra va viure a Barcelona anant tots els caps de setmana a Manresa, on s’instal·laria després de manera definitiva.

     

    Va participar en diferents exposicions col·lectives realitzades a la Sala Parès de Barcelona (1928), a  l’Exposició de Primavera, Saló Montjuïc (1932), amb Clavells blancs; el 1933 exposà amb el grup Basiana a les Galeries Dalmau. Individualment va exposar el 1929 a la sala de l’Associació de la Premsa de Manresa i Comarca i diverses vegades ho féu a l’Exposició d’Artistes Manresans.

     

    Quant a l’esmalt, al qual es va dedicar de manera gairebé exclusiva a partir d’acabada la guerra, va conrear especialment peces sacres. Ella  ho justificava dient que després de la guerra estava tot destrossat i, efectivament, em feien moltes comandes. Eren, en general, peces de petites dimensions, perquè sempre li havien agradat i tots els anys d’aprenentatge li van aconduir; a més era l’especialitat del seu mestre Soldevila. A ella li agradava l’esmalt acurat i ben fet i renegava de les taques de color que considerava que havien fet molt mal a aquesta tècnica. Cultivava l’esmalt al foc sobre plata, coure i altres metalls, inspirant-se en temes del gòtic i del renaixement, però sobretot es va dedicar a objectes de culte, de gran demanda en el primers anys del franquisme. De vegades va utilitzar la tècnica del clausonatge que consisteix a fer tot el dibuix amb un fil d’or, plata o metall per, després, omplir-lo d’esmalt.

     

    Els seus esmalts estan escampats per arreu. A Manresa hi ha una de les primeres peces grans que va fer després de la Guerra Civil, el copó de l’església del Carme on va representar la Trinitat; també s’hi poden veure les figures de la porta del sagrari de la Coveta i del sagrari de l’església de la Cova de Sant Ignasi. A Barcelona hi ha el sagrari de la Casa d’Exercicis de Sarrià que té forma d’arqueta, amb un sant en cadascun dels arcs de la peça; també es guarda un esmalt seu a la parròquia del Roser i  a l’església del Sant Esperit de Terrassa. A Vic, a l’església de les monges carmelites, es troben les figures dels dotze apòstols i del Pantòcrator de la predel·la de l’altar del sepulcre de la mare fundadora de l’ordre. Hi ha una obra d’ella a l’església del Sagrat Cor de l’Havana. També va realitzar part dels esmalts amb els quals es va decorar l’arcó que contenia el betlem que els pessebristes de Barcelona van regalar al papa amb motiu de la celebració de l’Any Sant. Al Museu Comarcal de Manresa es troben tres pintures d’ella.

    Obra:

    Pintures:

    Pati a l’hivern (1926).

    Bodegó.

    Autoretrat (1930).

     

    Esmalts:


    Un esmalt a la parròquia del Roser de Barcelona.

    Sagrari de la Casa d’Exercicis de Sarrià de Barcelona.

    Copó a l’església del Carme de Manresa.

    Porta del sagrari de l’església de la Cova de Sant Ignasi de Manresa.

    Pantocràtor i 12 apòstols de la predel·la de l’altar del sepulcre de les Carmelites de Vic.

     

    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Antolín Paz, Mario; Morales y Marín, José Luis; Rincón García, Wifredo (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis.


    Fontbona, Francesc (dir.) (2002). Repertori de catàlegs d’exposicions col·lectives d’art a Catalunya: fins a l’any 1938. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (Memòries Secció Històrico-Arqueològica, 59).


    Macià, Albert (1995). «Entrevista: Maria Noguera, essència d’esmalt». En: Regió 7 (diumenge 18 de juny de 1995).


    «Maria Noguera i Puig (1906- 2002). Pintora i esmaltadora». En: Manresanes que han fet història.  . [Consulta: 03/08/2009].


    Ràfols, J. F. (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, desde la época romana hasta nuestros días. Barcelona: J. F. Ràfols.


    Redacció, Necrològica: «Mor als 96 anys la pintora i esmaltadora manresana Maria Noguera Puig». En: Regió 7  (25 de juny de 2002), p. 40.


    Riu Riu, Manuel (1991). Història de la ciutat de Manresa (1900-1950). Manresa: Fundació C.E., vol. III.


    Rius Vernet, Núria (2008). «Dels fons a la superfície» En el catàleg de l’exposició Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Barcelona: CCDFB. 

    Vinculada a les entitats:
    • Taller de l'esmaltador Miquel Soldevila Valls
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Núria Rius Vernet
    Darrera modificació:2010-10-04 19:12:06