Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Manolita Piña de Rubies (Manolita Piña Rubies; Manolita Piña de Torres-García)

Identificació:Xilògrafa, pintora noucentista
Data de naixement:febrer de 1883
Data de defunció:juny de 1994
Relacions familiars:Pertanyia a una família benestant, el pare, Jaime Piña Segura, era un home de negocis i la mare provenia d’una família de l’alta burgesia. Per tant, ella i la seva germana van rebre una acurada educació en els valors tradicionals, sota els quals actuaria: primerament esperà la mort del seu pare per poder-se casar el 1909 amb el seu Quim, el pintor Joaquim Torres-García. Es conegueren el 1905 durant les classes de pintura que ell impartia a la seva germana Carolina i a les quals ella s’hi afegí. Posteriorment, deixaria de pintar per dedicar-se exclusivament a ell i als seus fills.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Uruguai
Llocs de vinculació:Vilassar de Mar
Terrassa
Montevideo
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    pintora
  • Artesana_Artista
    il·lustradora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:

Paradigma de la dona artista que deixa el seu art quan es casa. Deia que li havia comentat un gran pintor espanyol que «la mujer de un pintor no ha de pintar, porque si lo hace mejor será en detrimento de él y si lo hace peor se avergonzará». Malgrat deixar la producció artística, tanmateix, sempre s’hi sentí inclosa; els seus comentaris sobre art pagava la pena escoltar-los, asseguren les persones que la conegueren. Alhora fou una dona socialment i políticament molt generosa, que ajudava qui patia persecució política. Així ho féu amb, per exemple, l’artista uruguaià i deixeble de Torres García, Anhelo Hernández.

 

Tot el que sabem d’ella està en funció del seu marit. Després de casar-se viatjaren per París i Brussel·les per instal·lar-se el 1910 a Vilassar de Mar i, l’any següent, a Barcelona on nasqué Olimpia, la primera filla. El 1912 començaren novament els canvis de residència: França, Roma i retorn a Barcelona. El 1914 s’instal·laren a Terrassa, a la finca Mon Repòs, on viurien enmig de la natura fins al 1919. Diuen que aquest habitatge tenia trets clàssics i de masia catalana; en realitat, reflectia el moviment artístic català que ell tant contribuí a crear, el noucentisme. El 1920 tornaren a Brussel·les i a París per anar-se’n després a Nova York. El 1922 viatjaren per Europa, primer Livorno, on arribaria la quarta criatura i posteriorment a Villefranche sur-Mer. De 1926 a 1932 viurien a París i del 1932 al 1934 a Madrid, des d’on sortirien cap a Montevideo per a romandre-hi fins a la fi de les seves vides.

 

Ella sempre abonà les activitats de Torres García: conferències, exposicions i la idea de crear una escola d’art constructivista; fou com la seva ombra, l’acompanyà en totes les tasques artístiques, plegats feren anotacions plàstiques d’on vivien i dels llocs que visitaven, etc. La influència noucentista del seu mestre i marit és palesa en la poca obra que s’ha pogut recollir d’ella: alguns paisatges a l’oli o aquarel·les, alguns gravats i dibuixos, així com en els noms que posaren als seus 4 fills. Però de la seva obra artística queda molt poc.

 

El llibre Notes sobre Art [1913] de Torres García l’il·lustren quatre boixos de qualitat magistral, un dels quals fou realitzat per Manolita Piña. També féu 3 xilografies, de factura noucentista, de les 23 que contenia el primer número de la  revista de l’Escola de Decoració de 1914.

 

Formà part del grup que girava a l’entorn de Torres García juntament amb Torres Amat, Carme Casanovas, Martí Casanovas, Teresa Lostau, Josep Mª Marquès-Puig, Josep Obiols, Lluís Puig i Jaume Querol. Entre les 21 il·lustracions, totes elles dibuixos, que aplegava el Recull de Treballs de l’Escola de Decoració, publicat el 1915, hi havia quatre dibuixos d’ella.

 

La parella participà a l’Escola de Decoració de Sarrià, fundada per Torres García el 1913, en la qual volien portar a terme un assaig pedagògic que Prat de la Riba intentà, sense èxit, convertir en oficial.

 

A Montevideo Manolita Piña creà, el 1951, el grup MAOTIMA, acrònim de Manolita, Otilia, Ifigènia i Maria Angèlica, dedicat a la realització de tapissos brodats a mà de factura constructivista.

 

Després de la mort de Torres García, Manolita Piña aconseguí crear-li un museu que s’inaugurà el 1990.

 

El Centre Cultural Fundació Caixa Terrassa reté homenatge a aquesta oblidada artista l’any 2000 i se n'edità un petit catàleg.

Obra:

Figura al jardí, ca. 1904.

Vista del Tibidabo, ca. 1906-07.

Molinar de Mallorca, ca. 1906-07.

Ermita de Sant Medir, 1909.

Teulades de Brussel·les, 1910.

Maternitat i ofrena, ca. 1912.

Tot arreglant el pentinat, 1912.

La dama del cofre, 1913.

La lectura, 1913.

Maternitat, 1914.

Tapís, 1980.

Portada del Recull de treballs. Escola Decoració. 1915.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font:  http://www.torresgarcia.org.uy/uc_48_1.html [Consulta: 24/02/2010].

Vegeu també: El País, 1 de novembre de 2001

 

Fonts bibliogràfiques:

Campodónico, Miguel Ángel; et al. (2007). Nuevo diccionario de la cultura uruguaya. Montevideo: Linardi y Risso.

Ellena, Emilio (1999). A propósito de un personaje, Manolita Piña: sus trabajos y los saludos. Santiago de Chile: Centro Cultural de España.

Fontbona, Francesc (1992). La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923. Barcelona: Biblioteca de Catalunya (Secció d’Estampes, Mapes i Gravats).

Fontbona, Francesc i Miralles, Francesc (1985). «Del Modernisme al Noucentisme 1888-1917». En: Història del l’Art Català. Barcelona: Edicions 62, vol. VII.

«Historia de una renuncia». En: El País. Cataluña, 1 de novembre de 2000. <http://www.elpais.com/articulo/cataluna/TORRES_GARCIA/_JOAQUIN_/PINTURA/Historia/renuncia/elpepiautcat/20001101elpcat_12/Tes/>. [Consulta: 14/08/2009].

Homenatge a Manolita Piña de Torres García (2000) Terrassa: Fundació CaixaTerrassa.

«Manolita Piña de Torres». En: Museo Torres García. <Http://www.torresgarcia.org.uy/uc_48_1.html>. [Consulta: 14/08/2009].

«Manolita Piña». En: Wikilingua. <http://www.wikilingua.net/ca/articles/m/a/n/Manolita_Pi%C3%B1a_b6a1.html>. [Consulta: 14/08/2009].

Peyrou, Rosario (2001) «Manolita Piña de Torres García». En: Mujeres uruguayas, 2. Montevideo: Alfaguara.

Rius Vernet, Núria (1998). La dona: Subjecte i Objecte de l’obra d’art (1870-1936). <http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf>. [Consulta: 14/08/2009].

Rius Vernet, Núria (2008) «Dels fons a la superfície» En: Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Catàleg d'exposició. Barcelona: CCDFB.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Noucentisme
  • Constructivisme
Vinculada a les entitats:
  • Escola de Decoració de Sarrià (Barcelona)
  • Taller MAOTIMA
  • Museu Torres García (Montevideo)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Núria Rius Vernet
Darrera modificació:2010-09-21 21:22:12