Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Olga Nicolajevna Sacharoff (Olga Sacharoff)

Identificació:Pintora avantguardista
Data de naixement:maig de 1889
Data de defunció:1967
Relacions familiars:Pertanyia a una família aristocràtica de funcionaris russos. El pare i l'avi eren metges i la mare era d'origen persa. El 1912 es posà a viure amb el fotògraf i pintor Otho Lloyd (nebot d’Oscar Wilde i germà d’Arthur Cravan) a París, a qui havia conegut dos anys abans durant un viatge a l’illa de Capri, coincideren després a Múnic i, posteriorment, es retrobaren a París.
Nascuda a:Geòrgia
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:París
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    pintora
Condició Jurídico Etnica:
  • Amistançada
Biografia:

Formada artísticament a l'Escola de Belles Arts de Tiflis, el 1910 se n'anà a Múnic, nucli expressionista a l’entorn de Kandinsky. Després s’instal·là amb la seva amiga Dagmar Mouat a París on entrà ràpidament en contacte amb el grup d’artistes russos i inicià la convivència amb Otho Lloyd. El 1916, fugint tots dos de la Primera Guerra Mundial, s’instal·laren a Barcelona, després de passar per Mallorca i Céret on conegueren Manolo Hugué i Tototte. Visqueren a Vallcarca on residia Helène Grounhoff i el pintor Canchourne. Durant els anys 20 i primers dels 30 passà els hiverns a París amb la seva amiga Dagoussia; els estius, a Tossa de Mar i la resta de l'any, a Barcelona.

 

Quan arribà a Barcelona, a les Galeries Dalmau s'exposaven obres orfistes dels Delaunay, i més tard s’hi dedicà una al cubista Gleizes. Durant els seus primers 10 o 12 anys a Barcelona fou una desconeguda, mentre a l'estranger exposava quadres amb motius catalans, fins que Emili Grau Sala la descobrí i el dibuixant Pere Prat li dedicà un article. Des de llavors s’incorporà al moviment artístic de la ciutat.

 

A Tossa, la «Babel de les Arts» segons Rafael Benet, cada estiu s'hi reunien molts artistes: Olga Sacharoff i la seva amiga Dagmar Mouat, Béla i Andrée Szilard, Gabrielle Buffet, Juliette i Albert Gleizes, Marie Laurencin, Otto van Watjen, Picabia...

 

L'obra d'Olga Sacharoff es difícil de classificar dins una sola avantguarda. Quan arribà a Barcelona seguia l'estètica cubista cezanniana; durant el període 1915-17 s'endinsà en el  cubisme sintètic, dominant les representacions de natures mortes. Alhora feia unes pintures d’un cert primitivisme naïf que recorden les d'Henri Rousseau i que es convertiren en un dels trets definidors de la seva producció.

 

A l'inici de la dècada dels anys 20, la seva pintura s'allunyà del cubisme, però mantenia encara l'austeritat en els colors pròpia d'aquest moviment. Quant als temes dominaren encara les natures mortes que, a poc a poc, prenien volum. Aviat s'interessà en la representació de les figures humanes que acostumà a representar frontalment, amb formes simplificades i contorns néts, decantant-se a continuació vers una pintura naturalista, amb pinzellades gruixudes, espesses i fent composicions tallades amb més sensació de moviment. Les seves figures, envoltades d’una natura frondosa, semblen gaudir d’un món paradisíac. De vegades les figures presenten els ulls buits que s’associen amb els de Modigliani.

 

El 1934, després d'un silenci de 5 anys, a causa de la depressió per la separació d’Otho Lloyd, exposà a les Galeries Laietanes i l'any següent participà en el Saló Montjuïc del qual fou nomenada «Membre Societari».

 

Quan esclata la Guerra Civil, Olga Sacharoff se n'anà cap a París on es reconcilià amb Otho Lloyd. El 1939 la parella exposava conjuntament a la Galeria Perls de Nova York i, el mateix any, retornaren a Barcelona, on visqueren al barri del Putxet. La seva casa es convertí en un centre de tertúlies de músics, artistes, arquitectes, crítics d'art, escriptors, etc. que l'artista retratà a La Colla (1945). Vinculada a la Galeria Syra abandonà la pintura avantguardista; possiblement volia triomfar i viure del seu art conscient de la situació que travessava el país a l’inici del franquisme. La seva obra entrà en els circuits tradicionals convertint-se en una pintura decorativa de retrats, d'escenes costumistes i d'interiors poètics. Rebé molts encàrrecs i la figura femenina es convertí en protagonista de les seves obres. També pintava flors, paisatges, retrats i escenes de gènere.

 

El 1964, gràcies als esforços del grup de les tertúlies, l’Ajuntament li atorgà la Medalla de la Ciutat i la nomenà filla adoptiva. Tres anys després moria a Barcelona.

Obra:

Algunes obres pictòriques:


Retrat d’Arthur Cravan, cap a 1913.

Bust femení, 1913-15.

Un casament, 1923.

Autoretrat de la gàbia, ca. 1924.

Els nuvis, ca. 1929.

Pique-Nique, ca.1934.

Flors, cap a 1938.

Mme. Chevrillon, cap a 1940.

Maternitat, 1940.

Retrat dels germans Reventós, 1942-43.

Flors, 1942-43.

Paisatge de Mallorca, 1940-45.

La Colla, cap a 1945.

Retrat de Teresa Fàbregas, 1946-47.

Nena al balcó, cap a 1951.

Eva en el Paradís, 1955.

Zoològic, 1955-60.

Retrat de Conxa Ferrer, 1958.

Flors i ocells, 1963.

Sense títol, s.d.

Els nuvis, s.d.

Menjar campestre, s.d.

Parella, s.d.

Aquarium núm. 1, s.d.

Autoretrat, s.d.

Retrat de Miguel Villà, s.d.

Retrat de Blanca vídua de Villà, s.d.

Nu femení, s.d.

 

Il·lustracions:


La casa de Claudine de Coletel, 1944.

Netochka Nezvanova de Dostoievsky,1949.

Les mil i una nits, 1965.

Revista 391, núm. 2 del 10 de febrer de 1917. Barcelona.

 

Gravats:


Col·lecció de Rosa Vera del 1951.

Nu femení, s.d.

 

Exposicions individuals:

1934: Galeries Laietanes. Barcelona.
1935. Galeries Syra. Barcelona.
1940: Fayans Català. Barcelona.
1941: Libreria Mediterrània. Barcelona.
1942: Galeria Argos. Barcelona.
1943: Galeries Syra. Barcelona.
1946: Galeries Syra. Barcelona.
1948: Galeries Syra. Barcelona.
1950: Galeries Syra. Barcelona.
1952: Galeries Syra. Barcelona.
1953: Galeries Syra. Exposició antològica. Barcelona.
1954: Galeries Syra. Barcelona.
1956: Galeries Syra. Barcelona.
1959: Galeries Syra. Barcelona.
1960: Sala de la Dirección General de Bellas Artes. Exposición antológica. Madrid.
1961: Galeries Syra. Barcelona.
1961: Galeria Illescas. Bilbao.
1963: Galeries Syra. Barcelona.
1963: Círculo de Bellas Artes. Madrid.
1964: Sala Parès. Barcelona.
1968: Galeria Edurne. Madrid.
1974: Galeria Edurne. Madrid.
1993: Museu Comarcal del Maresme. Mataró.
1993: Museu Municipal de Tossa. Tossa de Mar.

 

Exposicions col·lectives:

1920: Saló de la Tardor –Amics de les Arts- Barcelona.
1935: Exposició de Primavera. Saló Montjuïc.
1936: Exposició de Primavera. Saló Barcelona.
1941: Galeries Syra: Ambientes barceloneses. Barcelona.
1941: A.I.A. Archivo de Arte. Colección de dibujos de los pintores contemporáneos. Barcelona.
1942: Col·lectiva, Sala Campaña. Barcelona.
1943: Galeria Biosca. Primer Salón de los Once. Madrid.
1944: Concurs de Pintura organitzat per la Comissió Abad Oliba.
1951: Exposición Municipal de Bellas Artes. Barcelona.
1953: Exposición Municipal de Bellas Artes. Barcelona.
1962: Salones de la Sociedad Española de Amigos del Arte. Madrid.
1969: Exposición dedicada a Josep Dalmau. Col·legi d’Arquitectes. Barcelona.
1974: Banco de Granada: A través de un siglo de pintura española 1874-1974. Granada.
1975: Galeria Biosca: Exposición homenaje a Eugenio d’Ors. Madrid.
1984: Centro Conde Duque: Mujeres en el arte español. Madrid.
1985: Palau de la Virreina: Els 98 gravadors de la Rosa Vera. Barcelona.
1989: Gothsland Galeria d’Art: Mestres de la pintura catalana. Barcelona.
1990: Galeria Salvador Riera, Dau al Set: Itineraris. Barcelona.
1992: Fundació Miró: In vitro. Barcelona.
1993: Fundació Caixa de Manresa: Laura Albéniz, 1890-1944. Manresa,
2008: CCDFB: Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Barcelona.

Fonts orals:

 

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.xtec.cat/crp-granollers/exposicio_coeducacio/index_sacharof.htm [Consulta: 25/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:Antolín Paz, Mario; Morales y Marín, José Luis; Rincón García, Wifredo (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis.

Arnáiz, José Manuel et al. (1998). Cien años de pintura en España y Portugal (1830-1930). Madrid: Antiquaria.


Benezit, E. (1999). Dictionaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs. París: Editions Gründ (5a edició).

Bosch, Glòria; Portell, Susanna (1993). Complicitats. Olga Sacharoff & Otho Lloyd. Vic: Eumo.


Cao, Marian L.F.; Martínez Díaz, Noemí (2000). Pintando el mundo. Artistas latinoamericanas y espñolas. Madrid: Horas y Horas (Cuadernos inacabados 37).


Capdevila, Pedro (1957). «Una retrospectiva de Olga Sacharoff». En: Destino, núm. 850, p. 30.


Capdevila, Pedro (1959). «Olga Sacharoff». En: Destino, núm. 1125, p. 30.


Castillo, Alberto del (1961). «Crónica de Barcelona». En: Goya, núm. 41, p. 366-367.


Castillo, Alberto del (1964). «Crónica de Barcelona. Sala Parés». En: Goya, núm. 62, p. 117-118.


Cirici i Pellicer, Alexandre (1967). «Olga Sacharoff». En: Serra d’Or portanveu del «Chor Montserratí», núm. 4.

 

Cortés, Juan (1960). Olga Sacharoff. Madrid: Dirección General de Bellas Artes.


 D’Ací i d’Allà, núm. 179 (1934).


 Diccionari biogràfic (1969). Barcelona: Alberti editor. 


El món d’Olga Sacharoff: exposició antològica (1994). Catàleg de l’exposició. Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya.


Figuerola Ferreti, L. (1974). «Crónica de Madrid. Olga Sacharoff en la galeria Edurne». En: Goya, núm. 118, p. 250-251.


Frick Art Reference Library (1993-1996). Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century. A Critical Dictionary. New York: G.K. Hall&Co.


Fuera de Orden. Mujeres de la Vanguardia Española (1999). Catàleg de l’exposició. Madrid: Fundación Cultura Mapfre Vida.


«Galeries Syra: Olga Sacharoff». La Vanguardia. 6 de diciembre de 1935, p. 9. <http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1935/12/06/pagina-9/33142497/pdf.html>. [Consulta: 21/08/2009].


Garrut, José Maria (1974). Dos siglos de pintura catalana. Madrid: Ibérico Europea de Ediciones.


 Gran Enciclopèdia Catalana (1978). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Guasch, Sebastià (1927). «Olga Saixaroff». En: D’Ací i d’Allà, núm. 112. (abril de 1927).


Ibiza i Osca, Vicent (2006). Obra de mujeres artistas en los museos españoles. Guia de pintoras y escultoras (1500-1936). València: Centro Francisco Tomás y Valiente. UNED (Interciencias, 31).


«La inspiración candorosa de Olga Sacharoff». En: La Vanguardia. 16 de marzo de 1961, p. 5. <http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1961/03/16/pagina-5/32692598/pdf.html>. [Consulta: 21/08/2009].


Lewi, Elvira A. (1935). «La dona intel·lectual russa: la pintora Olga Sacharoff». En: La Dona Catalana, núm. 484 (11 de gener de 1935), p. 5.


Lewi, Elvira A. (1936). «Olga Sacharoff». En: La Dona Catalana, núm. 537 (17 de gener de 1936),  p. 15.


Maragall, Joan Antoni (1975). Historia de la Sala Parès. Barcelona: Selecta.


Maria Blanchard & Olga Sacharoff. (2002). Catàleg de l’exposició. Bilbao: Fundación Bilbao Bizkaia Kutxa.


Miralles, Francesc (1989). «L’època de les avantguardes (1917-1970)». En: Història de l’Art Català. Vol. VIII. Barcelona: Edicions 62.


Mujeres en el arte español (1900-1984) (1984). Catàleg de l’exposició. Madrid: Centro Cultural del Conde Duque.


Nigra sum. Iconografia de Santa Maria de Montserrat. Catàleg de l’exposició. http://books.google.com/books?id=ulJD7GR2mE4C&pg=PT166&lpg=PT166&dq=olga+sacharoff&source=bl&ots=j_S-%200eZBoK&sig=CeukTOruxLYlPm_OxwNrbxTdalw&hl=es&ei=09COSqqCHN-fjAex0Oj9DQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6#v=onepage&q=olga%20sacharoff&f=false. [Consulta: 21/08/2009].


Norandi, Elina (2006). Olga Sacharoff (1889-1967). Madrid: Ediciones del Orto.


Norandi, Elina. El Hogar Materno: Las ilustraciones de Olga Sacharoff para La casa de Claudina de Colette. <http://www.ub.edu/gracmon/capapers/Norandi,%20Elina.pdf>. [Consulta: 21/08/2009].


Olga Sacharoff (1889-1967): Museu Comarcal del Maresme. Mataró, Juny-juliol 1993; Museu Municipal de Tossa, Juliol-agost 1993 (1993). Catàleg de l’exposició. Mataró-Tossa de Mar: Patronat Municipal de Cultura de Mataró- Ajuntament de Tossa de Mar.


On són les dones? Espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX (2005). Catàleg de l’exposició. Barcelona: Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis.


Pérez Angelón, Luís (1996). La Colla de Olga Sacharoff y su grupo de artistas. Barcelona. MNAC.


Pérez-Neu, Carmen G. (1964). Galeria universal de pintoras. Madrid: Editora Nacional.


Permanyer, Luís (1964). «Luís Permanyer presenta a: Olga Sacharoff a través del cuestionario Marcel Proust». En: Destino, núm. 1405 (juliol de 1964), p. 30.


Petteys, Chris (1985). Dictionary of Women Artists and international dictionary of Women Artists born before 1900. Boston-Massachusets: G.K. Hall&Co.


Rafols, J.F. (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. 3 vol. Barcelona: Millà.


Relació de Gloses d’Eugeni d’Ors. <http://www.unav.es/gep/dors/cronologia244.htm>. [Consulta: 21/08/2009].


Rius Vernet, Núria (1998). La dona: Subjecte i Objecte de l’obra d’art. <http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf>. [Consulta 21/08/2009].


Rius Vernet, Núria (2008). «Dels fons a la superfície». En: Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Catàleg de l’exposició. Barcelona: CCDFB. 


Sánchez Marín, Venancio (1960). «Crónica de Madrid». En: Goya, núm. 34, p. 258-259.


Sánchez Marín, Venancio (1963). «La pintura paradisíaca de Olga Sacharoff». En: Goya, núm. 54, p. 416-417.


Teixidor, Joan (1933-34). «Olga Sacharoff». En: Art, vol. I. Lleida.


Teixidor, Joan (1948). «Olga Sacharoff». En: Destino, núm. 553, p. 14.
Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Cubisme
  • Naïf
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Victoriano Julián López Díaz de Otazu
Darrera modificació:2010-10-05 21:52:27