Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Carme Sala Rodon

Identificació:Pintora, dibuixant, il·lustradora
Data de naixement:gener de 1910
Data de defunció:2003
Relacions familiars:Filla d’un fuster ebenista amatent a tot tipus de manifestacions culturals i que influí molt en la seva dedicació artística; neboda del pintor academicista molinenc Miquel Carbonell Selva (1854-1896), l’obra del qual admirà encara que no arribà a conèixer-lo personalment.
Nascuda a:Molins de Rei
Baix Llobregat
Lloc de defunció:Molins de Rei
Baix Llobregat
Llocs de vinculació:
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    pintora
  • Artesana_Artista
    il·lustradora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:

Esperonada pel seu pare, estudià a l’Escola de la Dona, situada a la Ronda de Sant Antoni de Barcelona, amb el pintor noucentista Rafael Benet; durant el curs 1929-1930 estudià a la Llotja (perspectiva i anatomia) amb el dibuixant Joan G. Junceda.

El 1926, als setze anys, féu la primera exposició, junt amb Matilde Torrens (o Torrents, com apareix citada al Repertori de Catàlegs d’exposicions col·lectives d’art a Catalunya, 2002, IEC), una altra jove pintora alumna també de Rafael Benet qui fou l’organitzador d’aquesta exposició a les Galeries «Arts» del carrer Salmerón de Barcelona. Entre 1927 i 1928 realitzà il·lustracions per a revistes de l’època com, per exemple, En Patufet, el setmanari infantil Jordi, i revistes molinenques com Germanor i Camins. Amb només 18 anys fou admesa com a sòcia numerària del Cercle Artístic de Sant Lluc.


El fet que C. Sala no sigui coneguda més enllà del seu entorn molinenc es deu a la Guerra Civil, que va estroncar la seva trajectòria: la mort del seu espòs al front la féu recloure a casa del seu pare on es va dedicar a la cura de la seva petita filla.

Durant la postguerra exercí de mestra de dibuix i pintura per a nens i joves del poble i també va exercir de pintora realitzant marines, paisatges, natures mortes i pintura de flors, moltes realitzades per encàrrec; així, doncs, féu de la pintura el seu recurs econòmic davant de la difícil situació de vídua i de mare amb una filla que pujar.


A mitjan dels anys 60 inicià la pintura al natural convertint la llum i l’aire, a la manera dels impressionistes que admirava, en la temàtica central de tota la seva producció artística fins al final: la llum i l’aire són presents als seus paisatges, a les seves marines, a les seves natures mortes. També realitzà retrats i figures. La seva producció aquarel·lista no és menys notòria.


El 1947 participa en l’Exposició de la Casa de Cultura i Biblioteca de la Caixa de Pensions de Molins de Rei: hi participen també molts dels seus alumnes. El 1950 exposa al mateix lloc amb Dorin Calatayud. Practicà també la pintura mural decorant l’antiga capella del col·legi molinenc Sant Miquel. El 1954 mostra les seves pintures, junt amb Francesc Oliver i la seva antiga condeixeble Matilde Torrens, en el Club Fotogràfic de Molins. El 1963, junt amb bona part dels seus alumnes, intervé al 1r Saló de Primavera de Pintura Local (Molins) i el 1965 a la Sala «Studi», situada al seu domicili, participa en una mostra col·lectiva. El seu vessant il·lustrador es documenta mitjançant les vinyetes realitzades per a l’auca Història sense parió de nostra santa missió (1950) i per l’Auca de l’Estació de Lavern (1958).

Carmen Sala i Rodon ha estat un referent, dissortadament inconegut més enllà del seu entorn molinenc, com a pintora i dibuixant i com a mestra que ensenya a mirar i a traduir allò observat plàsticament.


Interessa fer notar que signà les seves primeres obres com «Carme Sala» i, a partir de la postguerra, com «C. Sala» o com «Sala» amagant el seu nom de dona, cosa que fou sovint força habitual en el segle XIX i primers anys del XX entre les artistes, per evitar ser jutjades de diferent manera que els seus col·legues masculins. En el cas de Carme Sala, la seva signatura asexuada es podria explicar per l’ambient extremadament misogin que es respirava en els primers anys dels franquisme i que va durar fins, pràcticament, els anys 60.
Obra:

Algunes obres:

Ram de margarides, juny de 1928.

Autoretrat, ca. 1930/35.

Palanca al riu, ca. 1950/60.

Figures a la platja II, ca. 1960/65.

Pastor i ovelles. Contrallum, ca. 1965/70.

Platja amb barques i figures, ca. 1965/70.

Roselles, ca. 1965/70.

Pescadors. Sant Carles de la Ràpita, ca. 1965/70.

Velers al moll. Barcelona, ca. 1970/80

Pintant al riu, 25/7/1983.

Port de Barcelona I, ca.1980/85

Fonts orals:

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Arnáiz, José Manuel et al. (1998). Cien años de pintura en España y Portugal (1830-1930). Madrid: Antiquaria.


Catàleg de l’exposició Carme Sala. Exposició antològica. (2003). Molins de Rei: Ajuntament/Fundació Miquel Carbonell.


Cañellas, Celia (2000). «Carme Sala, entre l’art i la pedagogia». En: L’Espai, núm. 3 (abril 2000).


Coll, Isabel (2001). Diccionario de mujeres pintoras en la España del XIX. Barcelona: Centaure Groc.


Molí, Domènech (1991). Francesc Oliver. Olot: Selecció de Vicenç Coromina.


«Tema y plática con ... Carme Sala Rodon». En: El Llobregat (29/01/1958). Molins de Rei.


«Carme Sala, retrat d’una pionera en el món de l’art molinenc». En: Aquí. (18/11/2000). Cornellà de Llobregat.


«La pintora Carme Sala, filla predilecta de Molins de Rei». En: El Far (24/11/2000). Cornellà de Llobregat.


«Obituari». En: Butlletí Centre Estudis Comarcals del Baix Llobregat, núm. 62 (maig/juny 2003).


<http://llobregat.info/centre/images/butlleti/butlleti62.pdf>.

[Consulta: 06/08/2009].

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Victoriano Julián López Díaz de Otazu
Darrera modificació:2010-10-05 21:57:16