Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Josefa Texidor Torres (Pepita Texidor )

Identificació:Aquarel·lista, pintora de flors
Data de naixement:1875
Data de defunció:febrer de 1914
Relacions familiars:El seu pare, Josep Texidor Busquets, enginyer industrial, només es va poder dedicar a la pintura ja de gran i va haver de treballar com a fabricant de llums de metall participant en la instal·lació de l’enllumenat públic d’Espanya. Els seus dos germans, Modest i Josep, també pintaven i foren els seus primers mestres, junt amb el seu pare i Francesc Miralles.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
París
Brussel·les i Mèxic
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    pintora
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:Signava Pepita Texidor i ha estat considerada la millor pintora catalana de flors. Des del principi es va decidir per l’aquarel·la i la pintura de flors, una tècnica i un gènere sempre considerats com a femenins, malgrat que el seu germà Modest, 20 anys més gran que ella, volia que es dediqués al retrat. També va treballar l’aiguada i l’oli.

 

Pepita Texidor pintava tot tipus de flors i la seva passió per elles queda palesa en la gran varietat representada. Quant al suport emprat, no solament va pintar teles, sinó també plafons i ventalls. Quant al format, les obres, de dimensions més aviat mitjanes, poden ser també circulars i ovals, com és el seu Autoretrat. La seva clientela formava part de la burgesia barcelonina, però també li va adquirir obres la reina Maria Cristina; la infanta Maria Teresa l’obsequià amb un medalló de brillants amb el seu retrat per haver-li dedicat una aquarel·la. En el fons del MNAC hi ha un parell d’aquarel·les i l’autoretrat esmentat.

 

Diuen que era una dona de temperament molt sensible, de tracte exquisit i gust refinat que s’entusiasmava per tot allò que fos bell i harmoniós, però sempre dins la modèstia i la senzillesa. Va cultivar també la música i el cant.

 

Les seves aquarel·les demostren molta habilitat. Generament utilitzava les tonalitats suaus. Va formar part del grup de dones (Lluïsa Vidal, Visitació Ubach, Antònia Farreras i M. Lluïsa Güell) que van lluitar per aconseguir exposar les seves obres a les sales que, fins aleshores, estaven reservades només per als artistes.

 

Com Lluïsa Vidal, de qui fou amiga, va romandre sempre soltera, abocada a la família, a les activitats benèfiques i a la revista Feminal. Va viatjar per diverses ciutats europees, exposant en moltes d’elles, i possiblement va arribar a l’Amèrica central. Va gaudir sempre de bones crítiques i de premis, tant a Catalunya com a Europa.

 

Participà a l’Exposició Universal de París de 1900 amb dues obres: La Primavera i La Tardor i en aquesta ciutat  va ser nomenada sòcia honorària de la Union des Femmes Peintres et Sculpteurs .i, el 1912, de la Union Internationale des Beaux Arts et Lettres. Aquest mateix any, 1900, va participar amb Lluïsa Vidal, Antònia  Farreras, Joana Soler i Serafina Ferrer a la XVI Exposició de Belles Arts Extraordinària de Barcelona, celebrada a la Sala Parés, però la seva pintura i la de les altres dones, excepte la de Lluïsa Vidal, va ser qualificada de massa femenina i decorativa. Exposà a la Sala Parès el 1908, el 1914 i el 1916. Va participar a les Exposicions Nacionals de Madrid, París i Mèxic i a la Nacional de Brussel·les de 1910 va guanyar una medalla d’or.

 

Una greu malaltia se la va emportar als 39 anys. Un grup de dones del seu entorn, a través de la revista Feminal, va portar a terme una sèrie d’iniciatives fins a poder inaugurar un monument a la seva memòria, el 14 de novembre de 1917. Per poder sufragar-lo van organitzar una tómbola amb les més de 300 obres que van aconseguir de donacions d’artistes del moment. L’escultura és un bust de Pepita Teixidor en marbre blanc disposat sobre una peanya. El seu autor, Manuel Fuxà, junt al nom de l’artista va incloure els atributs de la seva professió: els pinzells i les flors. També va esculpir un petit ram de flors en el pit de la figura femenina, al·ludint a la temàtica conreada per ella. El monument avui és encara al parc de la Ciutadella.

Obra:

Autoretrat ant. 1910 (MNAC/GDG 11304).

Crisantems, 1912.

Roses.

Núvia.

Clavells.

Flors.

La Primavera.

La Tardor.
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

 

Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.xtec.cat/crp-granollers/exposicio_coeducacio/index_teixidor.htm [Consulta 24/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Antolín Paz, Mario; Morales y Marín, José Luis; Rincón García, Wifredo (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis.

Arnáiz, José Manuel; et al. (1998). Cien años de pintura en España y Portugal (1830-1930). Madrid: Antiquaria.

Artistes catalanes del dibuix i la pintura. Catàleg de l'exposició. Barcelona: Institut Català de les Dones. <http://www20.gencat.cat/docs/icdones/Documents%20web%20antiga/Arxius/exposicio_pintores.pdf>. [Consulta: 29/07/2009].

Cao, Marian L.F.; Martínez Díaz, Noemí (2000). Pintando el Mundo. Artistas latinoamericanas y españolas. Madrid: Horas y Horas.

Catálogo de los Expositores de España (1900). Madrid: Comisión Ejecutiva de la Comisión General Española.

Coll, Isabel (2001). Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX. Barcelona: Centaure Groc.

Delclós, Tomàs (2007). «Pepita Texidor». En: El País, 26 de noviembre de 2007.  <http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Pepita/Texidor/elpepuespcat/20071126elpcat_20/Tes>. [Consulta: 01/08/2009].

Diccionari biogràfic (1969). Barcelona: Alberti.

Diego, Estrella de (1987). La mujer y la pintura del siglo XIX español (Cuatrocientas olvidadas y algunas más). Madrid: Cátedra (Ensayos Arte).

El Temps, núm. 1.134 (07/03/2006), p. 45-46.

Feminal, núm. 1 (28/04/1907), p. 1, 6, 7 i 10.

Feminal, núm. 10 (26/01/1908), p. 14-15.

Feminal, núm. 100 (25/07/1915), p. 8.

Feminal, núm. 126 (25/10/1917), p. 1 a 5.

Feminal, núm. 3 (30/06/1907), p. 5 a 8.

Feminal, núm. 33 (25/12/1909), p. 13.

Feminal, núm. 48 (26/03/1911), p. 5.

Feminal, núm. 86 (31/05/1914), p. 5.

Feminal, núm. 87 (28/06/1914), p. 4.

Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc (1985). Del Modernisme al Noucentisme 1888-1917. Vol. VII de la Història de l’Art Català. Barcelona: Edicions 62.

Frick Art Reference Library (1993-1996). Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century. A Critical Dictionary. N.York: G.K. Hall&Co.

Garrut, José Maria (1974). Dos siglos de pintura catalana (XIX-XX). Madrid. Ibérica Europea de Ediciones. 

Gaseta d'art. <http://www.traces.uab.es/gelcc/modern/textos/mod003.pdf>. [Consulta: 01/08/2009].

Gras, Irene; González, Maria José (2008). Catàleg de la mostra Artistes catalanes del dibuix i la pintura. Barcelona: ICD.

Jimeno de Flaquer, Concepción (1901). La mujer intelectual. Madrid: Imprenta del Asilo de Huérfanos. Ensayo.

 La Enciclopedia biográfica de la mujer (1967). Barcelona: Editorial Garriga. 2 vols.

Martín, Úrsula (2003). «Mujeres y arte». En: Historia de las Mujeres en España. Siglo XX. Madrid: Instituto de la Mujer, vol. IV.

Martínez, Cándida; et al. (dir) (2000). Mujeres en la Historia de España: Enciclopedia biográfica. Barcelona: Planeta.

Moncerdà de Macià, Dolors. Nit de lluna (A l'exquisida pintora Srta. Josefina Texidor). <http://worldlibrary.net/eBooks/Wordtheque/ca/aaaahl.txt>. [Consulta: 01/08/2009].

Muñoz López, Pilar (2003). Mujeres españolas en las artes plásticas. Madrid: Síntesis.

Pérez-Neu, Carmen G. (1964). Galeria universal de pintoras. Madrid: Editora Nacional.

 «Pepita Teixidor». En: Històries de Barcelona. <http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=59&historia=1373>. [Consulta: 01/08/2009].

Ràfols, J.F. (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, desde la época romana hasta nuestros días. Barcelona: J.F. Ràfols.

Revista de Bellas Artes (04/02/1900).

Rius Vernet, Núria (1998). La dona: Subjecte i Objecte de l’obra d’art (1870-1936). <http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf>. [Consulta: 01/08/2009].

Rius Vernet, Núria (2008). «Dels fons a la superfície» En: Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Catàleg de l’exposició. Barcelona: CCDFB. 

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Victoriano Julián López Díaz de Otazu
Darrera modificació:2010-10-11 13:42:26