Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Remedios Varo Uranga

Identificació:Pintora
Data de naixement:desembre de 1908
Data de defunció:octubre de 1963
Relacions familiars:Nasqué a Anglès (La Selva, Girona), on vivia la família a causa del treball del seu pare, enginyer hidràulic. Rodrigo Varo, d’origen andalús, era un lliurepensador mentre que la mare, Ignacia, d’origen basc, era catòlica. Aviat la família es desplaçà a Algeciras, Larache (Marroc) i finalment Madrid on s’establiren definitivament el 1924. El 1930 es casà amb Gerardo Lizarraga, company d’estudis de Belles Arts i anarquista convençut, perquè el matrimoni li permetia llibertat. Separada de Lizarraga, visqué amb Esteban Francés, Benjamín Péret (tots dos foren tancats pel govern de Vichy en un camp de concentració), Víctor Brauer, Jean Nicolle i Walter Gruen. Fou una dona independent que visqué lliurement les seves relacions amoroses.
Nascuda a:Anglès
Selva
Lloc de defunció:Mèxic
Llocs de vinculació:Barcelona
Madrid
París, Mèxic, Veneçuela
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    pintora
Condició Jurídico Etnica:
  • Amistançada
  • Casada
Biografia:

Es formà artísticament a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Era una jove amatent a tot tipus de coneixement. Les seves aptituds artístiques es palesaren ja en els primers dibuixos.

 

A l'Escola de Belles Arts féu moltes amistats: Maruja Mallo, Delhy Tejero, Francis Bartolozzi... Acabats els estudis, se n'anà a París i es matriculà a l’acadèmia de La Grande Chaumière

 

El 1930 exposà per primera vegada una desena d'obres «molt surrealistes», segons el pintor Florit.

 

El 1932, després de dos anys a París, Remedios es traslladà a Barcelona on l'artista, dedicada a la publicitat, seguia l’estil de l’Art Déco. A Barcelona, entrà en contacte amb els surrealistes catalans i francesos. Freqüentà les associacions artístiques d'avantguarda (ADLAN) i participà a l'Exposició Logicofobista. Des de molt aviat s’interessà pel surrealisme.

 

El 1936 conegué el poeta surrealista trotskista Benjamín Péret, arribat a Barcelona amb les primeres Brigades Internacionals; amb ell i Esteban Francés se n’anà cap a París on conegué Leonora Carrington, amb qui mantindria una pregona amistat a Mèxic, i les teories orientalistes de Gurdjieff que l’acompanyarien sempre. 

 

En aquests anys provà la tècnica del fumage i s’atansà a l’obra de Víctor Brauer; foren anys de recerca d’estil.

 

El 1940, ocupat París pels nazis, Remedios Varo s’establí al sud de  França. A Marsella  embarcà amb Peret cap a Algèria i de Casablanca partiren en vaixell a Mèxic on arribaren el gener de 1942.

 

A Mèxic DF es trobà amb els amics mexicans i europeus immigrants al cafè Tupinamba i a la casa de Gabino Barreda. Amb Leonora Carrington molt aviat encetà una forta relació: les dues artistes col·laboraren literàriament i artísticament i compatien somnis i vivències. Foren uns anys difícils en què hagué de treballar per arreu.

 

L’any 1947 fou  un any determinant: trencament amb Péret, decantació artística vers una figuració més personal i nova relació amb Jean Nicolle. Durant 1947 i 1948 visqueren junts a Veneçuela on el seu germà treballava per al Ministeri de Salut Pública (epidemiologia). Remedios Varo començà a fer dibuixos d’insectes per als estudiants. La minuciositat d’aquest treball influiria en la seva obra posterior pel detallisme i l’ús de complicats aparells científics.

 

De tornada a Mèxic, començà a dedicar-se intensament a la pintura. Formà nova parella amb Walter Gruen qui seria el seu darrer marit. Ell l’animà perquè deixés la publicitat i es dediqués íntegrament a la pintura. Durant els anys 50 conegué l'èxit.

 

A Mèxic l'artista consolidà el seu estil peculiar que reflecteix un món harmoniós i rebutja tot el que és morbós i violent. A les seves obres creà un món propi de personatges irònicament metafòrics, el rostre dels quals tenen una semblança al seu.

 

El 1957 viatjà a Europa i es retrobà, per última vegada, a Hendaya amb la seva mare.

 

Aquesta artista, interessada en les ciències ocultes i la bruixeria, en els beuratges màgics i les plantes al·lucinògenes, mística seguidora de teories orientalistes, palesà a les seves obres aquestes referències esmentades.

 

El 8 d'octubre de 1963 morí sobtadament i es parlà de suïcidi. Molt aviat s’organitzaren exposicions retrospectives: 1964, 1971, 1983 i 2000.

 

Les influències de les seves obres ens remeten a El Bosco, El Greco, Goya i Leonora Carrington. Iconogràficament, les dones esdevenen protagonistes, representades com uns éssers fantàstics i sorprenents per la seva individualitat, serenor i saviesa: dones independents, segures de sí i, de vegades, iròniques.

Obra:

Algunes obres:


Retrat de Na. Ignacia Uranga de Varo, 1923.

Autoretrat, 1923.

Retrat de l’àvia, 1923.

Retrat de Luís Varo, 1923.

Retrat de l’àvia, Na. Josefa Zejalvo, 1924.

Composició o circ, 1935,

Cadavre exquis, 1935.

La leçon d’anatomie, 1935.

Figures, 1935.

Ulls sobre la taula, 1935.

L’agent double, 1936.

Els esperits de la muntanya, 1938.

Record de la Walkyria, 1938.

Festival de mosquits, 1942.

Gruta màgica I i Gruta màgica II, 1942.

Gat, home, 1943.

Rodes metafísiques, 1944.

Personatge felí, 1945.

Amibiasis, 1947.

Gitana i arlequí, 1947.

Insomni, 1947.

Dolor reumàtic I i Dolor reumàtic II, 1948.

Al·legoria de l’hivern, 1948.

La vall de la lluna, 1950.

Autoretrat, 1951.

Dona o l’esperit de la nit, 1952.

Teixit espai-temps, 1954.

Roulotte,1955.

Simpatia, 1955.

La ciència inútil o L’Alquimista, 1955.

Música solar, 1955.

Ruptura, 1955.

Les fulles mortes, 1956.

La teixidora de Verona, 1956.

Visita al passat, 1957.

La creació de les aus, 1957.

Camins tortuosos, 1958.

Acomiadament, 1958.

Papil·la estel·lar, 1958.

Violència inesperada, 1959.

El Minotaure, 1959.

L’ Encontre, 1959.

Mimetisme, 1960.

Dona sortint del psicoanalista, 1960.

Cap a la torre, Brodant el mantell terrestre i La fugida  tríptic. 1961.

Els amants, 1963.

Naturalesa morta ressuscitant, 1963.

 

(Vegeu el catàleg raonat citat a la bibliografia).


 

Exposicions:


Individuals:


1956. Remedios Varo en Galería Diana. Mèxic.
1962. Óleos recientes de Remedios Varo, Galería Juan Martín, Mèxic.
1964. La Obra de Remedios Varo, Museo Nacional de Arte Moderno, Mèxic.
1971. Obra de Remedios Varo, (1913-1963), Museo de Arte Moderno, Mèxic.
1983. Remedios Varo 1913/1963, Museo de Arte Moderno, Mèxic.
1985. Consejos y recetas de Remedios Varo, Museo Biblioteca Pape, Monclova.
1986. Science in Surrealism. The Art of Remedios Varo. Acadèmia de les Cièncias. Nova York.
1987. Remedios Varo. Obra en préstamo. Museo Carrillo Gil. Mèxic.
1988. Remedios Varo. Fundación Banco Exterior. Madrid.
1989. Remedios Varo. Museo de Monterrey. Monterrey.
1991. Remedios Varo. Arte y Literatura. Museo Provincial de Teruel., Teruel.
1992. Remedios Varo. Arte y Literatura. Casa de Cultura Tomás de Loranzana, Gerona.
Íd. Torreón Fortea. Zaragoza.
2000. Antológica de Remedios Varo. Museu Nacional de Dones Artistes de Washington.



En vida participà en les següents col·lectives:


1930. Dibujos. Unión Española de Dibujantes. Madrid.
1934. Colectiva de estudiantes. Academia de San Fernando. Madrid.
1935. Exposición de dibjuos con José L. Florit. Café de la Gran Vía. Madrid.
1936. Exposició Logicofobista. Adlan. Galeries Catalònia. Barcelona.
1936. Exposition Surréaliste d’Objets. Galrie Charles Ratton. París.
1936. Fantastic Art. Dada. Surrealism. Alfred H. Barr Jr. Nova York.
1937. Exposición Internacional del Surrealismo, Tokio.
1937. Surrealist Objects & Poems. London Gallery. Londres.
1938. Exposition Internationale du Surrealisme, Galerie Beaux Arts, París.
1938. Exposition Internationale du Surrealisme, Galerie Robert. Amsterdam.
1940. Exposición Internacional del Surrealismo. Galeria de Arte Mexicano. Mèxic.
1940. Surrealism Today. Zwemmer Gallery. Londres.
1942. First Papers of Surrealism. Whitlaw-Reid Mansion. Nova York.
1947. Le Surrealisme en 1947. Galerie Maeght. París.
1955. Seis Pintoras. Galerias Diana. Mèxic.
1956. Salón Anual Frida Kahlo. Galería de Arte Contemporáneo. Mèxic.
1956. Españoles residentes en México. Galería Artistas Unidos. Mèxic.
1957. Galerías Excelsior. Mèxic.
1958. Galería Antonio Souza. Mèxic.
1958. Galería Proteo. Mèxic.
1958. Galería de Arte Mexicano. Mèxic.
1958. Exposición Inaugural –Arte mexicano- Museo Nacional de Arte Moderno. Mèxic.
1958. Primer Salón de Plástica Femenina. Galerías Excélsior. Mèxic.
1959. Fifth International Art Exhibition. Metropolitan Art Gallery. Tòkio. La mostra itinerà per 9 ciutats del nord del Xapó.
1959, Primer Salón Nacional de Pintura. Palacio de Bellas Artes. Mèxic.
1959. Ocho Pintores. Galerías Excélsior. Mèxic.
1960. Colectiva de Animales. Galerías Diana. Mèxic.
1960. Homenaje a Frida Kahlo. Galerías Romano. Mèxic.
1960. Pintoras y Escultoras de México. Galerías Romano. Mèxic.
1960. Segunda Bienal Interamericana. Museo Nacional de Arte Moderno. Mèxic.
1960. Exposición Retrospectiva de la Pintura Mexicana. Museo de Ciencias y Artes. Mèxic.
1960. Mexican Art, The Vancouver Art Gallery. Vancouver. Canadà.
1961. Íd. The National Gallery. Ottawa. Canadà.
1961. Íd. The Montreal Museum of Fine Arts. Montreal.
1961. Pintura Mexicana Contemporánea de la Galería Antonio Souza. Instituto de Arte Contemporáneo. Lima.
1961. Colectiva Inaugural. Galería Juna Martín. Mèxic.
1961. El Retrato Mexicano Contemporáneo. Museo Nacional de Arte Moderno. Mèxic.
1961. Exposición Pro-Prisioneros Políticos de España. Ateneo Español. Mèxic.
1962. Segundo salón de la Plástica Femenina. Galerías Excélsior. Mèxic.
1962. Colectiva Inaugural. Galería Novedades. Mèxic.
1962. Artistas Catalanes. Galerías Excélsior. Mèxic.
1963. Los Amantes. Galerías Copenhague. Mèxic.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Fonts iconogràfiques:

Remedios Varo. Creación de las aves (1957) (Col·lecció privada). Font:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Remedios_Varo [Consulta: 24/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

293 obras del autor: Varo - (Remedios Varo). http://pintura.aut.org/searchAutor?Autnum=14.914. [Consulta: 15/08/2009].


Andrade, Lourdes (1996/2001/2002). Remedios Varo: las metamorfosis. Mèxic D.F.: Consejo Nacional para la Cultura y las Artes: Dirección General de Publicaciones.


Antolín Paz, Mario; Morales y Marín, José Luis; Rincón García, Wifredo (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis.


Artigue, Luís (2008). La mujer de nadie. Orense: Linteo Narrativa.

Bados Ciria, Concepción (2007). «Republicanas exiliadas en Méjico». En: Rinconete. Cervantes Virtual. [Consulta: 15/08/2009].


Benezit, E. (1999). Dictionaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs. París: Editions Gründ. (5a edició).


Cao, Marián L.F. (2000). Creación artística y mujeres. Recuperar la memoria. Madrid: Narcea, . 100-103.


Cao, Marián L.F.; Martínez Díaz, Noemí (2000). Pintando el mundo. Artistas latinoamericanas y españolas. Madrid: Horas y Horas (Cuadernos inacabados 37).


Castro, Elena (2008). La subversión del espacio poético en el surrealismo español. Madrid: Visor Libros.


Chadwick, Whitney (1992). Mujer, Arte y Sociedad. Barcelona: Ediciones Destino (El mundo del arte, 17), p. 293-296.


Chadwick, Whitney (2002). Les Femmes dans le mouvement surréaliste. París: Thames & Hudson.


Combalía, Victoria (2006). Amazonas con pincel. Madrid: Ediciones Destino (Imago Mundi), p. 184-187.


Cortez López, Carla C. «Remedios Varo Uranga (1908-1963)». En: Image & Art. http://www.imageandart.com/tutoriales/biografias/remedios_varo_uranga/remedios_varo.html >. [Consulta: 15/08/2009].


Diego, Estrella de (2007). Remedios Varo. Madrid: Fundación Mapfre. Instituto de Cultura.


Fuera de Orden. Mujeres de la Vanguardia Española (1999). Catàleg de l’exposició.  Madrid: Fundación Cultura Mapfre Vida.


Galí, Montserrat (1992). Artistes catalans a Mèxic, s. XIX-XX. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Comissió Amèrica i Catalunya.


García, Catherine. Remedios Varo, peintre surrealiste? Création au fémenin: hybridations et metamorphoses. París: L’Harmattan.


Gaze, Delia editor (1997). Dictionary of Women Artists. London and Chicago: Library of Congress Cataloging in Publication Data.

Gran Enciclopèdia Catalana (G.E.C.) (1978). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Ibiza i Osca, Vicent (2006). Obra de mujeres artistas en los museos españoles. Guia de pintoras y escultoras (1500-1936). València: Centro Francisco Tomás y Valiente. UNED (Interciencias, 31).


Jaguer, Eduardo (1980). Remedios Varo. París: Filipacahi.


Kaplan, Janet A. (1988/1999). Viajes inesperados: el arte y la vida de Remedios Varo. Madrid: Fundación Banco Exterior/Mèxic: Era.


L’Arte delle Donne. Dal Rinascimento al Surrealismo (2007-2008). Catàleg de l’exposició. Milano: Palazzo Reale.


Mangini, Shirley (2001). Las modernas de Madrid. Las grandes intelectuales españolas de vanguardia. Barcleona: Península (HCS 306), p. 208.


Martín, Úrsula (2003). «Mujeres y arte». En: Historia de las Mujeres en España. Siglo XX. Vol. IV. Madrid: Instituto de la Mujer.


Martínez, Cándida (dir.) (2000). Mujeres en la Historia de España: Enciclopedia biográfica. Barcelona: Planeta.


«Mercè Ibarz: Remedios Varo la logicofobista». En: Remedios Varo: 100 Remedios para escapar de lo cotidiano. [Consulta: 19/08/2009].


Muñoz López, Pilar (2003). Mujeres españolas en las artes plásticas. Madrid: Editorial Síntesis (La voz escrita, 3), p. 212-218.


Muñoz López, Pilar (2006). «Mujeres en la producción artística española del siglo XX». En: Cuadernos de Historia Contemporánea, 28, p. 97-117. [Consulta: 21/08/2009].


Muñoz López, Pilar. «Artistas Plásticas en la Guerra Civil». En: Congreso Internacional La Guerra Civil Española 36-39. http://www.secc.es/media/docs/21_1_%20PMu%C3%B1oz_Lopez.pdf >. [Consulta: 21/08/2009].


Otero, Ana. Tres obras de Remedios Varo comentadas. . [Consulta: 15/08/2009].


Ovalle, Ricardo; Gruñe, Walter (ed.) (1994). Catálogo razonado de Remedios Varo. Mèxic. Ediciones Era.


París i els surrealistes (2005). Catàleg de l’exposició. Barcelona: CCCB.

Rafols, J.F. (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Barcelona: Millà, 3 vols. 


Remedios Varo (1988-89). Catàleg de l’exposició. Madrid: Fundación Banco Exterior, Sala de Exposiciones.


«Remedios Varo (España  1908 - México 1963)». En: Ciudad de mujeres.[Consulta: 15/08/2009].


«Remedios Varo Uranga (1908-1963)». En: Arte y Ciencia. [Consulta: 15/08/2009].

Remedios Varo Uranga. http://www.angelfire.com/va2/vcollazo/RemediosVaro.html. [Consulta: 15/08/2009].


«Remedios Varo Uranga». En: Armandow’s Weblog. http://armandow.wordpress.com/2008/08/02/remedios-varo-uranga/. [Consulta: 15/08/2009].


«Remedios Varo Uranga». En: Flickr. [Consulta: 15/08/2009].


Remedios Varo y la época surrealista. [Consulta: 15/08/2009].


Remedios Varo: Arte y Literatura (1991). Catàleg de l’exposició. Teruel: Diputación Provincial, Museo de Teruel.


«Remedios Varo». En: Taringa! http://www.taringa.net/posts/imagenes/917573/Remedios-Varo.html. [consulta 15/08/2009].


«Remedios Varo». En: Viquipèdia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Remedios_Varo. [Consulta: 15/08/2009].


Ribera, M. (2005). Trampantojos. El círculo en la obra de Remedios Varo. Mèxic: Siglo XXI.


Sileo, Diego (2007). Remedios Varo: la magia dello sguardo con un’intervista inedita a Leonora Carrington. Selene: Prefacione di Arturo Schwarz.


Tempest, Mary «Varo&Carrington». En: Fundación Carl Gustav Jung. . [Consulta: 15/08/2009].


Ureña Rib, Fernando. «Magia sutil y fuerzas ancestrales. Remedios Varo». En: Latin Art Museum. . [Consulta: 15/08/2009].


Valdés, Zoé (2007). La cazadora de astros. Barcelona: Random House Mondadori.


Varo, Beatriz (1990). Remedios Varo en el centro del microcosmos. Mèxic/Madrid: Fondo de Cultura Económica.


Varo, Remedios (1994). Remedios Varo. Cartas, sueños y otros textos. Introducció i notes de Castells, Isabel. Mèxic: Ediones Era.


Vazquez, Eva (2004). «Remedios Varo al país de les metamorfosis». En: Revista de Girona, (novembre-desembre 2004), p. 48-57.


Vidaurre Arenas, Carmen V. La exploración de las fuentes de la luz: Ramedios Varo, . [Consulta: 15/08/2009].


Viviente, Pilar (1999). «Surrealismo y tradición esotérica en Remedios Varo». En: Corner, 2 (spring 1999). [Consulta: 15/08/2009].

Zambrano Espinoza, Josefa (2003). «Lo mágico, enigmático y místico en el arte de Remedios Varo». En: Analítica.com Venezuela.  http://www.analitica.com/va/arte/dossier/1960859.asp. [Consulta: 15/08/2009].

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Surrealisme
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Victoriano Julián López Díaz de Otazu
Darrera modificació:2010-10-11 14:15:43