Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Rosario de Velasco Belausteguigoitia

Identificació:Pintora
Data de naixement:1904
Data de defunció:març de 1991
Relacions familiars:Fou la més gran dels catorze fills, dos dels quals van morir molt jovenets, d’Antonio de Velasco, un militar de cavalleria molt autoritari, i d’una basca de Bilbao que, segons la mateixa artista, fou la figura fonamental de la seva vida. Deia que d’ella havia heretat la morenor, la bellesa, la forta religiositat i la ideologia, molt propera a la de Pilar Primo de Rivera, fundadora de la Sección Femenina de la Falange Española.

La mare descendia d’un carlista convençut, Federico Belausteguigoitia, i de la filla del primer marqués d’Urquijo i Landaluce, Dolores de Landaluce.

En els seus apunts manuscrits, on parla principalment de la seva mare, es llegeix que no havia estat cap problema ser una dels catorze fills perquè era una casa rica que disposava de minyones i de dides. Recordava la seva infantesa feliç en un gran pis del carrer Quintana de Madrid, destruït per la guerra.

En una festa, a la casa de Llavaneres dels Gustavo Gili, conegué qui seria el seu marit, el metge Xavier Farrerons Co. Es casaren en plena Guerra Civil i només tingueren una filla.
Nascuda a:Madrid
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    pintora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:

Fou una madrilenya afincada a Barcelona. Només casar-se, en plena Guerra Civil, amb el seu marit i els Gili passaren la frontera francesa a peu per entrar per la zona nacional i instal·lar-se en un petit poble de Burgos (segons relat de Maria del Mar Farrerons Velasco). Després de néixer la seva filla, acabada la guerra, s’instal·laren definitivament a Barcelona. D’aquesta època queden poques obres, tret dels retrats fets a la filla i de les col·laboracions a la revista Vértice.

 

Abans de la guerra ja havia participat en diferents Exposicions Nacionals amb algunes de les seves millors obres com, per exemple, Adam i Eva (1932) o Matança d’Innocents (ca.1936). Són obres de formes clàssiques que palesen la influència del seu mestre Fernando Álvarez de Sotomayor, un pintor del regionalisme gallec, que mai acceptà ni un enquadrament ni un objecte mal fets. De seguida, però, ella modernitzà les formes; utilitzà masses pictòriques soltes, colors expressionistes i formes arrodonides. Sovint les composicions seguiren una disposició en diagonal amb un punt de mira molt elevat i oblic, la qual cosa afavorí l’ús d’escorços difícils i agosarats per ajudar la perspectiva. A més, a Adam i Eva, per exemple, tractà el fons amb tanta minuciositat que ens recorda les herbes i flors representades per la pintura naïf que en aquells anys feia Olga N. Sacharoff.

 

La postguerra fou l’inici d’una època molt activa per a l’artista, que participà en totes aquelles mostres que es preparaven des del nou poder sobrevingut, com l’Exposició Nacional de Pintura i Escultura realitzada a València el 1939 i organitzada per la Delegació Provincial de Belles Arts de Falange Espanyola.

 

No obstant això, a Barcelona li mancà el suport del món de l’art; sempre es mantingué aïllada i mai pertanyé a cap grup artístic, malgrat que sempre gaudí de molt bones crítiques i estigué envoltada d’amics fidels (Dionisio Ridruejo, Carmen Conde, Elisabeth Mulder, Maria Luz Morales, Pere Pruna, Josep Maria Serrano, Rafael Zabaleta, Antonio Tovar, Laín Entralgo, la parella Gustavo i Anna Maria Gili,... ). Eugeni d’Ors, amb qui es cartejà sovint, la considerà la «Pola Negri» de la Pintura.

 

A partir dels anys 60 les formes clàssiques anaren desapareixent i les seves obres s’ompliren de transparències com si l’artista volgués només insinuar el món, una realitat tamisada pel somni, un món màgic. 

 

Aquesta artista bohèmia, que vestia de manera informal amb barrets estrafolaris, acostumava a llegir cada dia fragments de Rilke, de Kafka o de Thomas Mann.

Obra:

Obres:

 

Bella segoviana, ca. 1924.

El xiquet de l’atuell, ca. 1924.

Autoretrat, ca. 1924.

El bany, ca. 1931.

Noia cega, ca. 1932.

Adam i Eva o Un noi i una noia al camp, ca. 1932.

Les bugaderes, 1934.

La matança d’Innocents, ca. 1936.

Dona amb hortalisses, ca.  1941.

La Visitació, ca. 1945.

La meva mare.

El meu pare.

Nens de poble.

 

Il·lustracions dels llibres:


Teresa León (1928) Cuentos para soñar.

Concha Espina (1940) Princesas del martirio.


Pintura mural:

 

Pintures al fresc en el Palau de Sant Boal de Salamanca i en l’església de Sant Miquel de Vitòria de les quals no queda constància.

 Exposicions

1924: Exposición Nacional. Madrid.
1932: Exposición Nacional. Madrid.
1934: Exposición Nacional. Madrid.
1934: Art Espagnol Contemporain. Jeu de Pomme. París.
1935: Exposició dedicada a joves artistes i poetesses. Llibreria Internacional. Saragossa.
1936: Exposición Nacional. Madrid.
1939: Exposició nacional de Pintura i Escultura de València, organitzada per la Delegació Provincial de Belles Arts de La Falange. València.
1941: Exposición Nacional. Madrid.
1942: Bienal de Venecia.
1943: Pintura i Escultura Espanyoles a la Societat Nacional de Belles Arts de Lisboa.
1943: Galeria Syra. Barcelona.
1944: II Salón de los Once. Galeria Biosca. Madrid.
1944: Casa del Llibre. Barcelona.
1950: Exposició d’Art Espanyol a El Caire.
1951: Exposició d’Art Espanyol Contemporani. Buenos Aires.
1951: I Bienal Hispanoamericana d’Art.
1962: Saló Femení d’Art Actual. Barcleona.
1971: Galeria Biosaca. Madrid.
1977: Galeria Parés. Barcelona. També a les Galeries Syra i a la Sala Gaspar.
1981: Cau de la Carreta. Sitges.
1988: Cau de la Carreta. Sitges.

També exposà a Copenhaguen, París i Roma, i rebé sempre molt bones crítiques. 

Fonts orals:

Conversa sostinguda amb la seva filla, la Dra. Maria del Mar Farrerons Velasco.

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Apunts manuscrits de l’artista no publicats.

Fonts iconogràfiques: Retrat d'Eugeni d'Ors. Font: http://www.unav.es/gep/dors/retratos14.htm [Consulta:24/02/2010].
Fonts bibliogràfiques:

Alcalde, José Luís (1996). «Un lienzo de Rosario de Velasco en el Museo de Bellas Artes de Valencia». En: Ars Longa, núm. 6. València: Universitat de València, p. 52.

Antolín Paz, Mario; Morales y Marín, José Luis; Rincón García, Wifredo (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis. 

Ballester, Manuela (1935). «Dones intel·lectuals». En: Nueva Cultura, núm. 5. Any I (juny-juliol de 1935).

Bonet, Juan Manuel (1975). Diccionario de las Vanguardias en España. 1907-1936. Madrid: Alianza Editorial.

Bosch, Juan Francisco (1941). El año artístico barcelonés: itinerario de las exposiciones: temporada 1940-41. Barcelona: Europa, p. 56-57.

Camón Aznar, José (1964). XXV Años de Arte Español. Madrid: Publicaciones Españolas.

Catàleg exposició Mujeres en el arte español (1900-1984). (1984). Madrid: Centro Cultural del Conde Duque.

Chavarri, Raul (1976). Artistas Contemporáneos en España. Madrid: Gravar.

Enciclopedia biográfica de la mujer. (1967). Barcelona: Garriga, 2 vols.

Frick Art Reference Library (1993-1996). Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century. A Critical Dictionary. N. York: G.K. Hall&Co.

García, Manuel (1996). Homenatge a Manuela Ballester. València: Generalitat Valenciana. Conselleria de Treball i Assumptes Socials. Direcció General de la Dona, pàg. 104 i 106.

Garrut, José Maria (1974). Dos siglos de pintura catalana. Madrid: Ibérico Europea de Ediciones.

Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) (1978). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Ibiza i Osca, Vicent (2006). Obra de mujeres artistas en los museos españoles. Guia de pintoras y escultoras (1500-1936). València: Centro Francisco Tomás y Valiente. UNED (Interciencias, 31).

Miralles, Francesc (1989). «L’època de les avantguardes (1917-1970». En: Història de l’Art Català. Vol. VIII. Barcelona: Edicions 62.

Muñoz López, Pilar (2003). Mujeres españolas en las artes plásticas. Madrid: Síntesis.

Muñoz López, Pilar. «Artistas Plásticas en la Guerra Civil». En: Congreso Internacional La Guerra Civil Española 36-39. http://www.secc.es/media/docs/21_1_%20PMu%C3%B1oz_Lopez.pdf >. [Consulta: 21/08/2009].

Pilar Muñoz López. Mujeres en la producción artística española del siglo XX. <http://revistas.ucm.es/ghi/0214400x/articulos/CHCO0606110097A.PDF>. [Consulta: 21/08/2009].

Prat, Mercedes (1991). «Rosario de Velasco. Pintora clásica e intimista (1904-1991)» . En: Batik Extra. Base II, núm. 109. Any XIX (juliol de 1991).

Rafols, J. F. (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Barcelona: Millà, 3 vols.

Rafols, J. F. (1977). Catálogo Exposición. Barcelona: Sala Parés.

Relació de Gloses d’Eugeni d’Ors. <http://www.unav.es/gep/dors/cronologia244.htm>. [Consulta: 21/08/2009].

Rius Vernet, Núria (1998). La dona: Subjecte i Objecte de l’obra d’art (1870-1936). <http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf>. [Consulta: 21/08/2009]. 

Rodríguez Aguilera, C. (1971). Catálogo Exposición. Madrid: Galeria Biosca.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Núria Rius Vernet
Darrera modificació:2010-10-11 14:27:57