Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Lluïsa Vidal Puig

Identificació:Retratista, pintora modernista, professora de dibuix
Data de naixement:abril de 1876
Data de defunció:octubre de 1918
Relacions familiars:Filla de bona família: la mare, Mercè Puig i Buscó, fou música, refinada i culta, de classe alta, que parlava l’alemany, el francès, el castellà i el català, filla del compositor i músic Bernat C. Puig i de Francisca Buscó, pertanyent a una família de fabricants tèxtils de Vic. El pare, Francesc Vidal Jevellí (cognom derivat del de la mare Chevalli) fou un ebenista amb talent i emprenedor, especialitzat en objectes de fusta exquisidament treballats, provinent d’una família d’ebenistes. La prosperitat li permeté obrir una botiga al passatge del Crèdit núm. 3 de Barcelona on es podien trobar objectes d’art, escultures, pintures, aquarel·les, bronzes, tapissos orientals, porcellanes japoneses, etc. Alhora fabricava mobles luxosos i tota mena d’objectes per a la decoració d’interiors. El 1882, associat amb Masriera creà les indústries F. Vidal i Cia. La vida social de la família es convertí en un reflex de la pròspera vida professional del pare.

Lluïsa Andrea Francisca, va néixer al carrer de Trafalgar, núm. 13, però aviat la família es traslladà al passeig de Gràcia 149. Fou la segona de dotze germans: deu noies i dos nois que nasqueren en menys de 18 anys. Com a germana gran, ajudava la seva mare en l’educació dels altres fills més petits, motiu pel qual li deien Mamita. La família passà cada any els mesos d’estiu més calorosos a la torre de Sant Gervasi i, a mitjan agost, s’instal·laven a Sitges on participaven activament en la vida artística i cultural de la vila que s’obria al Modernisme de la mà de Santiago Rusiñol i les festes modernistes.

El pare creia en l’educació de les seves filles malgrat el costum de l’època i presumia dels seus talents. Totes aprengueren idiomes, història, literatura i música. Una de les seves germanes, Frasquita, fou alumna i, posteriorment, esposa de Pau Casals; altra, Carlota, aprengué escultura amb Manuel Fuxà i Lluïsa, com demostrà des de molt petita les seves aptituds per al dibuix i el seu interès per l’art i la decoració, rebé classes del xilògraf Enric Gómez Polo, de Joan González i d’Arcadi Mas i Fontdevila.

No es casà mai i, quan el pare entrà en crisi i abandonà la llar familiar el 1906, ella es féu càrrec de la família retratant, fent classes de dibuix i de pintura i col·laborant en la il·lustració de moltes revistes de l’època. Mantingué una llarga relació epistolar, de més de 20 anys, amb mossèn Cullell, el seu amic i director espiritual a qui retratà.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Sitges
París
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    pintora
  • Activitat_Lliberal
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:

Fou una de les poques artistes de l’època que sortí a l'estranger per estudiar, després de formar-se a Barcelona. El 1901, a París, tingué com a primer mentor Henry Léopold Lévy, un pintor acadèmic d’ideals republicans. Aviat es matriculà a l'Acadèmia Julian on la secció per a dones estava dirigida per la pintora Amélie Beaury-Saurel (1848-1924), muller i exalumna de Julian, nascuda a Barcelona.


Posteriorment estudià a l'Acadèmia Humbert perquè volia treballar amb Carrière, qui poc després l’abandonà i fou substituït per Picard. També assistí a classes d'Història de l'Art amb Lafenêstre, antic director del Louvre.


Però a París no només aprengué pintura, també a més de vendre una obra per 100 francs (El bust d'un personatge), conegué l'ambient bohemi, sense participar-hi, i el cultural. Amb les germanes Dreyfus, visità la seu de La Fronde, un diari escrit, composat, imprès i publicat per dones des del 1897; allí descobrí l’ideari feminista. Quan arribà a Barcelona s’afilià al grup de feministes catòliques liderades per Carme Karr. En aquest cercle es mogué des d'aleshores i molts dels seus retrats foren de les dones d'aquest entorn, de la seva família i de les persones amigues. Des de París viatjà també a Londres. Lluïsa Vidal va pintar molts retrats a la sanguina i a l’oli, una tècnica que sempre dominà excel·lentment.


La seva participació en el món artístic s'inicià en el Quatre Gats, on fou l'única dona. Aviat començaren les seves col·laboracions a la revista Feminal on signava com a «Lluïsa». En ella il·lustrà contes de les millors escriptores catalanes del moment (Dolors Monserdà, Caterina Albert, Carme Karr, etc.), aportà obres per a les tómboles que organitzava la revista, fou secretària de la Comissió d’homenatge a Pepita Texidor... El 1910 s’incorporà a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, creat per Francesca Bonnemaison, del qual fou presidenta del Tribunal d'exàmens i jurat de la secció d'art. També participà en el Patronat d'Obreres de l'Agulla, fundat per Dolors Monserdà, i en La Llar, la residència per a estudiantes i professores fundada per Carme Karr.


Lluïsa Vidal fou una dona afectuosa, independent i generosa a qui l'esclat de la 1a Guerra Mundial commogué força. Per això entrà en contacte amb tot el grup d'artistes europeus, fugitius de la guerra i establerts a Catalunya; aquest contacte l’empenyé a experimentar en la seva obra i, alhora, es convertí en una activa pacifista formant part del Comité Femení Pacifista de Catalunya, des del qual es dissenyà una postal per a la pau per enviar-la als dirigents dels països bel·ligerants, en la qual se'ls instava a acabar el conflicte.


Aquesta dona activa i compromesa socialment visqué de la pintura ajudada de les classes particulars que impartia en el seu taller del carrer Salmerón, avui Gran de Gràcia, que abans havia ocupat Nonell, i de les col·laboracions en revistes. Sempre gaudí de bones crítiques encara que la seva obra es qualifiqués de varonil, qualificatiu positiu per als crítics.


La seva pintura ha estat considerada com a modernista pels tons de la seva paleta, per l'ús de la transparència lluminosa en els colors de fons i també per l'elecció dels temes. Juntament amb J. Mir, O. Junyent, J. González, X. Gosé, R. Canals, J. M. Sert, R. Pichot i el jove Picasso ha estat inclosa dins la segona generació dels modernistes i, fins i tot, alguna obra d'ella, com el retrat de la muller de Miquel Utrillo, fou atribuïda a Ramón Casas. Segons Cirici Pellicer, Lluïsa Vidal aportà l'única visió artística femenina al moviment. Morí jove a causa de la grip de 1918.

Obra:

Algunes obres:


Frederic Vidal Puig, germà de la pintora,
1895.

Paisatge, ca. 1895.

El monestir de Pedralbes, ca. 1895.

Maternitat, ca. 1897.

Aprenent a pintar, ca. 1897.

Sense títol, ca. 1897-1902.

Autoretrat, ca. 1899.

Maria Lluïsa Güell López, 1900.

Marina, ca. 1902-08.

Platja de Sant Salvador, ca. 1902-08.

La nena del gatet nere, 1903.

Sense títol, ca. 1903.

Sense títol, ca. 1903-05.

Carlota Vidal, germana de la pintora, 1903.

Carlota Vidal, germana de la pintora, 1905.

Rosina Vidal, germana de la pintora, ca. 1903-1905.

Marcel de Montoliu i Vidal, nebot de la pintora, ca. 1906.

Felipe Bertran, 1906.

La sardana, ca. 1906-09.

Francisca Vidal, germana de la pintora, ca. 1909.

L’escriptora Carme Karr, ca. 1909.

Sense títol, ca. 1907-09.

Les guerreres, 1908-09.

Processó, ca. 1909-18.

Fira de galls dindi a la Rambla de Catalunya, ca. 1909-18.

Tornant de misa, ca. 1909-18.

Primera Comunió o el mes de maig, ca. 1909-18.

L’enterrament, ca. 1910-14.

Marta Vidal, germana de la pintora, ca. 1911.

Concert d’Enric Granados al Liceu, ca. 1911-12.

Pau Casals i Enric Granados, ca. 1911-14.

Mercè Puig, mare de la pintora, ca. 1912.

Francesc Vidal, pare de la pintora, ca. 1910-14.

Sense títol, ca. 1911-14.

La compositora Narcisa Freixas, ca. 1914.

L’escriptora Dolors Monserdà, ca. 1914.

Francesca Bonnemaison de Verdaguer, fundadora de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, ca. 1914.

L’escriptora Víctor Català (Caterina Albert) ca. 1914.

El pintor Ricard Canals, ca. 1907-1918.


Il·lustracions segons F. Ràfols:

La Heroica lliure de V. Bouyer (1907).

Nit de llunade Dolos Monserdà (1907).

La menuda d’Isabel Serra (1908).

Penediment de Francesc Torrent (1908).

Bellesguard de Glòria Barca (1908).

Per Corpus de Carme Karr (1908).

Retorn d’Isabel Serra (1908).

Tradició històrica d’Anna Valldaura (1908).

Una vida de Roser Lacosta (1909).

Idil·li de Clementina Meifrén de Farsac.

El desencís de Na Floralia de mossèn Garriga i Boixadà (1909).

La dona d’en Barba blava de Yolanda (1909).

Le paillon et le bourdon de Coloma Rosselló de Sans (1909).

Enaigament de Víctor Català (1909).

Hossana de Coloma Rosselló de Sans (1910).

Tristor de Maria Dolors Cortada (1910).

Secreterrosa de Víctor Català (1910).

La fi de la lloca de Carme Karr (1910).

Desil·lusió de Mactra (1911).

De les memòries de l’avi de Joana Romeu (1911).

Pataclé de Violette Bouyer Karr (1911).

Comiat de Maria Dolors Cortada (1911).

La Clàssica bellesa de C.P.S. (1911).

Cor de mare d’Antònia Bardolet d’Estebanell (1912).

De com en Pierrot esdevingué home de bé de Violette Bouyer Karr (1912).

La forastera de Maria Dolors Cortada (1912).

Pobre atlot de Coloma Rosselló de Sans (1912).

A punta de sol de Josepa Casagemes de Llopis (1912).

El vell piano de Carme Karr (1912).

Capvespre de Maria Dolors Cortada (1914).

Nota d’estiu de Carme Karr (1914).

La mort fecunda de Violette Bouyer Karr (1915).


Exposicions:

1898: Els Quatre Gats. Barcleona.
1898: IV Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona.
1898: Sala Parés. Barcelona.
1900: XVI Exposició de Belles Arts. Sala Parés. Barcelona.
1903: Sala Parés.
1906: Sala Parés.
1906: Exposición de Bellas Artes. Madrid (menció honorífica).
1907: Manifestació Artística. Círculo Ecuestre. Barcelona.
1907: Associació del Cercle de Sant Lluch. Sala Parés. Barcelona.
1907: V Exposició Internacional de Belles Arts i Indústries Artístiques. Barcelona.
1908: Tómbola de Beneficència de les Dones. Hotel Colon. Barcelona.
1908: Exposició d’Autoretrats d’Artistes Espanyols. Barcelona.
1908: Manifestació d’Obres de Pintors i Escultors Catalans. Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona.
1909: Sala Parés.
1910: Exposició de Retrats i Dibuixos Antics i Moderns. Barcelona.
1910: Sala Parés.
1910: Saló de les Arts i els Artistes. Faianç Català. Barcelona.
1910: Exposición Celebración Centenaria de la Independencia de México. Ciutat de Mèxic.
1911: Primera Exposició del Treball de la Dons Catalana. Barcelona.
1911: Tómbola de Beneficència Casellas. Faianç Català. Barcelona.
1911: Exposició Internacional d’Art de Barcelona (medalla de tercera classe).
1912: Exposición de Bellas Artes. Madrid.
1914: Sala Parés.
1915: Exposición Internacional de Pintura, Escultura y Arquitectura. Madrid.
1916: Festa Artística Pacifista. Barcleona.
1916: Homenatge a Pepita Texidor. Sala Parés.
1919: Exposició Homenatge Retrospectiva LlUïsa Vidal. Sala Parés.
1920: Tómbola homenatge a Mariano Fortuny. Barcleona.
1933: I Saló Mirador 100 anys de Retrat Femení.
1966: Exposició d’Il·lustració Catalana. Sala Parés.
1975: Exposició 6 Pintores Catalanes. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
1989: Exposició Modernista a Estocolm. Suècia.
1999: Exposición Modernismo Catalán. Caixa de Vigo y de Ourense. A Coruña.
2001-2002: Lluïsa Vidal, pintora. Centre Cultural Fundació La Caixa. Granollers, Vic, Lleida i Girona.

Fonts orals:

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Font: http://arina-vesta.blogspot.com/2008/11/llusa-vidal.html [Consulta: 24/02/2010].
Fonts bibliogràfiques:

«08/03/2007. Celebramos el 8 de Marzo». En: Editorial Bercimuel. [Consulta: 26/08/2009].


Allgemeines KünstlerLexion: Bio-bibliographischer index nach Berufen (1930). München-Leipzig: Saur.


Antolín Paz, Mario; Morales y Marín, José Luis; Rincón García, Wifredo (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis.


«Anunci d’un curs de dibuix i de pintura impartit per Lluïsa Vidal». En: Feminal, núm. 21 (27 de desembre 1908), p. 20.


Arnáiz, José Manuel; et al. (1998). Cien años de pintura en España y Portugal (1830-1930). Madrid: Antiquaria.


«Bellas Artes. Círculo Artístico». En: La Vanguardia, 24 de març 1900, p. 4-5.


Benezit, E. (1999). Dictionaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs. París: Editions Gründ (5a edició).

Coll i Mirabent, Isabel (1989). «Algunes notícies sobre Lluïsa Vidal i Puig, pintora del segle XIX (1876-1918)». En: Miscel·lània Penedesenca, p. 7-35. <http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/view/59322/91850>. [Consulta: 26/08/2009].


Diari de Barcelona, 19 de març 1900.


Diari de Barcelona, 6 de febrer 1900.


Diccionari biogràfic (1969). Barcelona: Alberti editor.


El Correo Catalán, 24 de maig 1898.


El Diluvio, (07/03/1909).


El Eco de Sitges, 25 de març 1900.


El Eco de Sitges, 27 de novembre 1898.


El Eco de Sitges, 5 de juny 1898.


«L’Exposició Anyal de Can Parés». En: Pel & Ploma núm. 35 (27 de gener 1900), p. 2.


«Exposiciones. Salón Parés». En: La Vanguardia (15/11/1919), pàg. 6-7.

Feminal, núm. 26 (30 de maig 1909), p. 2 i 3.


Feminal, núm. 31 (31 d'octubre 1909), p. 20.


Feminal, núm. 32 (28 de novembre 1909), p. 20.


Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc (1985). «Del Modernismo al Noucentisme (1888-1917» Història de l’Art Català. Vol. VII. Barcelona: Edicions 62.


Frisach, Montse (2001). «Granollers recupera l’obra de la pintora modernista Lluïsa Vidal». En: Avui (22/10/2001), p. 35.


Galvay, Enric (1934). El que he vist a Can Parés en els darrers 40 anys. Barcelona: Publicacions de la Sala Parés.


Garrut, José Maria (1974). Dos siglos de pintura catalana (XIX-XX). Madrid: Ibérico Europea de Ediciones SA.


Gran Enciclopèdia Catalana (1978). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Gras, Irene; González, Ma José (2007). Artistes Catalanes del Dibuix i la Pintura. Barcelona: Generalitat de Catalunya. ICD.


Ibiza i Osca, Vicent (2006). Obra de mujeres artistas en los museos españoles. Guia de pintoras y escultoras (1500-1936). València: Centro Francisco Tomás y Valiente. UNED (Interciencias, 31).


J.M.C. (2001). «Intensa creativitat femenina. Granollers rescata el ric catàleg de Lluïsa Vidal en una exposició». En: El Periódico (02/11/2001).


La Dinastia, 7 de febrer 1900, p. 1.


La Publicidad, 21 de març 1909; Francisco Casanovas (29 d'octubre 1903).


La Publicidad, 27 d'octubre 1919.


La Publicidad, 7 de maig 1911.


La Renaixença, (23/03/1900).


La Veu de Catalunya, 16 de febrer 1911.


La Veu de Catalunya, 21 de març 1900; Raimon Casellas (29 d'octubre 1903).


Lluïsa Vidal, pintora (2001-2002). Catàleg de l’exposició. Granollers, Vic, Lleida, Girona: Fundació «Fundació La Caixa».


Miralles, Francesc (1989). «L’època de les avantguardes (1917-1970». En: Història de l’Art Català. Barcelona: Edicions 62, vol. VIII.


Muñoz López, Pilar (2003). Mujeres españolas en las artes plásticas. Madrid: Editorial Síntesis (La voz escrita, 3). P. 134-141.


Ordeig i Mata, Ramon (1996). «Cartes del canonge Jaume Collell a la pintora Lluïsa Vidal». En: Ausa, XVII, núm. 137, p. 97-124. <http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/view/38342/38215>. [Consulta: 26/08/2009].


Petteys, Chris (1985). Dictionary of Women Artists and international dictionary of Women Artists born before 1900. Boston-Massachusets: G.K. Hall&Co.


«Pintura Modernista en Cataluña». En: Gaudí  and  Art  Nouveau  in  Catalonia. <http://www.gaudiallgaudi.com/EP001.htm>. [Consulta: 26/08/2009].


Rafols, Josep Francesc (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Barcelona: Millà, 3 vols.


Rius Vernet, Núria (1998). La dona: Subjecte i Objecte de l’obra d’art. <http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf>. [Consulta: 26/08/2009].


Rius Vernet, Núria (2004). «Reconèixer precursores». En: Revista de Catalunya, núm. 197 (juliol-agost de 2004), p. 73-101.


Rius Vernet, Núria (2008). «Dels fons a la superfície». En: Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Catàleg de l’exposició. Barcelona: CCDFB.


Rudo, Marcy (1996). Lluïsa Vidal, filla del modernisme. Barcelona: La Campana.


Sala, Teresa-M. «Maestros del Modernismo». En: Francisco Pinós. Galeria de arte. <http://www.fpinos.com/es/?page=maestros-del-modernismo.php>. [Consulta: 26/08/2009].


Segura, Isabel, Calendari 1995. Barcelona: Generalitat de Catalunya. ICD.


Serra, Catalina (1996). «Un estudio salva del olvido la figura de la pintora modernista Lluïsa Vidal». En: El País (04/05/1996), p. 36.


Sis Pintores Catalanes (1975). Catàleg de l’exposició. Sabadell: Acadèmia de Belles Arts.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • modernisme
  • Feminisme
Vinculada a les entitats:
  • Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona (Barcelona)
  • Patronat d'Obreres de l'Agulla
  • Comitè Femení Pacifista de Catalunya
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Victoriano Julián López Díaz de Otazu
Darrera modificació:2010-10-11 18:35:49