Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Martina Castells Ballespí

Identificació:Doctora en Medicina
Data de naixement:juliol de 1852
Data de defunció:gener de 1884
Nascuda a:Lleida
Segrià
Lloc de defunció:Reus
Baix Camp
Llocs de vinculació:
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    metgessa
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Martina Castells formava part d’una nissaga de metges lleidatans:  el  besavi, l'avi, el seu pare i tres germans eren metges.  El seu pare va ser el membre més important, ja que va completar la pràctica mèdica amb una obra social i escrita. 

    Cursà els estudis de Segona Ensenyança a l'Institut de Lleida. Es matriculà a la Universitat de Barcelona el 1877  i va acabar la carrera al curs 1880-81.Va ser la tercera estudiant catalana que es va matricular durant els anys 1872-1881 i ja durant la carrera va conèixer les dificultats que van tenir les seves antecessores, Elena Maseras i Ribera, i Dolors Aleu Riera, per poder fer l’examen de doctorat.  Elena va acabar la carrera  l’any 1878, però no li  donen permís per examen de llicenciatura.

    Martina, així, va començar a fer gestions a Madrid abans d'acabar els estudis de llicenciatura, per no patir demores en l’obtenció del títol. A l‘abril de 1881, va dirigir una instància al Ministre de Foment, encarregat dels assumptes de instrucció pública, en la qual  qualificava de forma valenta que la negativa perquè les dones fessin l’examen de llicenciatura era una situació “anòmala i il·legal”, fruit ”d’ignorància i de superstició” i denunciava que fins i tot al Congrés dels Diputats “s’havia evadit el fet” del possible doctorat de les dones.

    Es va matricular a la Universitat Central en les assignatures de Doctorat, el 1881. Va fer l’examen de Grau el 25 d'abril de 1882, i obtingué  el títol de llicenciada el 6 de maig de 1882.

    Va obrir consulta i va demanar ingressar a la Societat Ginecològica Espanyola, petició que li fou denegada.

    Es doctorà el 9 d'octubre de 1882 (tres dies abans que Dolors Aleu). Obté el títol de doctora el 4 de novembre de 1882.  José de Letamendi, mestre de Martina tant a Barcelona com en el seu doctorat a Madrid, va deixar per escrit que va ser la primera doctora en medicina d’Espanya. Segons Letamendi, aquest doctorat constituí un fet realment heroic si es té en compte que en aquella època generava una actitud social completament adversa. Fins i tot, Pi i Maragall va enaltir l’acte i el va considerar un autèntic salt mortal polític i artístic.

    La seva tesi doctoral tracta de l’educació de la dona, Educación física, moral e intelectual que debe darse a la mujer para que contribuya en grado máximo a la perfección y la dicha de la Humanidad. Malgrat que era una tesi conflictiva, aquesta va preferir tirar-la endavant perquè creia que la dona havia de formar part activa en totes les qüestions socials. El tema de fons, l’educació de la dona, és el mateix que el de la tesi de Dolors Aleu.

    Casada amb el Dr. Constantí, morí el  21 de gener de 1884, als 31 anys, per complicació de la primera gestació.

    La revista La Ilustración Catalana li va dedicar un article per la seva defunció en la què assenyalava “que la seva clientela creixia cada dia, en vista de la perícia que es va acreditar repetides vegades”. La seva lluita per aconseguir el títol de doctorat va aconseguir obrir el camí per la Dra. Dolors Aleu i totes les altres metgesses que es van poder matricular posteriorment a la Facultat de Medicina. El que preocupava realment Martina Castells era la tasca que havien de dur a terme les mares per dirigir bé les seves filles i aconseguir que aquestes, quan arribessin a la maduresa, fossin capaces d’exercir una professió científica, sense deixar de ser mares i esposes.

    Obra:

    Tesi: “Educación física, moral e intelectual  ue debe darse a la mujer para que esta contribuya en grado máximo a la prfección y la de la humanidad”. Va publicar un síntesi d’aquest treball amb el titol de “La madre y el niño” en Revista de Higiene y Educación, Madrid, Tomo I, 1883, pp 20-22.  El contingut de la seva tesi està ben descrit en el llibre de Consuelo Flecha García. Al final de la seva tesi afirmava que s’havia d’animar a les nenes a continuar estudiant si ho volien fer: “Si la nena que ha passat a ser dona, després dels coneixements adquirits, s'inclina a seguir una carrera científica o a dedicar-se al comerç, aspira en fi a una posició honrosa a la societat, proporcioneu-li els mitjans perquè continuï endavant".

    Fonts orals:

     

    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:

                         

    Font: http://www.bib.ub.edu/fileadmin/personatges/castellsb/7resmarcast.htm [Consulta: 27/02/2010].

    Fonts bibliogràfiques:

    Flecha García, Consuelo. Las primeras universitarias en España.1996. Madrid: Narcea. P. 170-178.

    Ilustración de la Mujer. N. 17, 1 de febrer de 1984.

    Cabré, M., Ortiz, T. (eds.) (2001): Sanadoras, matronas y médicas en Europa, siglos XII-XX. Barcelona: Icaria Editorial.

    Flecha Garcia, C. (1996): Las primeras universitarias de España, 1872-1910. Madrid: Narcea.

    Jagoe, C.; Blanco, A.; Enríquez de Salamanca, C. (1998): La mujer en los discursos de género: textos y contextos en el siglo XIX. Barcelona: Icaria Editorial.

    Martínez, Ll. (2004): Metgesses de Catalunya. Barcelona: Pòrtic.

    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Carme Valls Llobet
    Altres autors:i Georgina Prats Ferrando
    Darrera modificació:2010-10-01 10:12:21