Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Núria Abelló Soler

Identificació:Psicoanalista
Data de naixement:1921
Data de defunció:novembre de 2003
Relacions familiars:Filla de Mateu Abelló Raset i Isabel Soler i Gonsé. Germana de la poetesa Montserrat Abelló Soler i esposa de Pere Bofill i Tauler. Mare de tres fills.
Nascuda a:Tarragona
Tarragonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Xile
Londres
Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    psicòloga
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    La professió de Mateu Abelló, enginyer naval de l’Armada, procurava a la família un nivell de vida elevat, però el freqüent canvi de destinació que implicava exigia també un seguit de trasllats de domicili. Quant Núria tenia pocs mesos, la família, integrada aleshores pels pares i quatre fills petits, dels qui ella era la menor, deixen la Tarragona natal per anar a viure successivament a Londres, Sitges i Cartagena on, per uns anys, fixen la seva residència.


    A aquesta ciutat, Núria no va a l’escola però té un professor particular, amb el què aprèn les primeres lletres, i una mainadera anglesa amb la què parla en aquest idioma.


    El 1931, amb la proclamació de la República, el pare abandona l’exèrcit per dirigir les drassanes de Barcelona. És aquí on Núria ingressa com alumna a l’Institut Tècnic Eulàlia, escola privada definida com a catalana, cristiana i laica.


    Acabada la Guerra Civil, Mateu Abelló, acompanyat  de la seva filla Montserrat, marxa cap a l’exili mentre la resta de la família roman a  Barcelona. L’any 1940, la mare, Núria i una altra germana petita s’embarquen per a reunir-se amb ells a Valparaíso (Xile), on s’estarà fins que el 1947 Núria torna a Espanya.


    Al port de Barcelona la va a rebre el doctor Pere Bofill i Tauler, amb qui no trigarà gaire a casar-se.


    L’any 1950, ella i el seu marit, que volia formar- se com a psicoanalista, se’n van a París i després a Suïssa on s’instal·len i on naix el seu primer fill. Durant els sis anys a Suïssa ella també es forma con a psicoanalista. De manera que quan tornen a Barcelona el 1965, amb altres amics i companys de formació amb els què havien coincidit fora de Espanya (el doctor Pere Folch i la senyora Terthu Eskelinen) i que també havien tornat, organitzen la «Sociedad Luso-Española de Psicoanálisis», nucli inicial del qual sorgirà  la Societat Espanyola de Psicoanàlisi.


    Conscients que malgrat tot la seva formació és precària, el 1962 Núria i el seus fills s’estableixen a Londres mentre el seu marit, qui encara treballa a Barcelona, hi va cada quinze dies per continuar el seu psicoanàlisi.


    Durant els set anys de formació a la Societat Psicoanalítica de Londres, Núria  assisteix a nombrosos seminaris i supervisions, entre ells els dedicats a l'observació de nadons que, dirigits per Esther Bick  creadora d’aquesta tècnica, li interessen molt especialment. Al  punt que, quan  torna de nou a Barcelona, a més de participar en la creació de l’Institut de Psicoanàlisi de Barcelona, introdueix l’observació de nadons en el programa de formació dels candidats a psicoanalistes.


    La nova tècnica i el seu substrat teòric, així com l’estudi dels vincles preverbals entre mare i nadó i les seves implicacions en el desenvolupament afectiu i cognitiu de les criatures, centrarà la seva activitat investigadora i el seu exercici professional com a psicoterapeuta infantil.


    Posteriorment  ampliarà  l’àmbit d’aplicació de l’observació, i l'estendrà a nens autistes, psicòtics o afectats per greus problemes de desenvolupament. En paral·lel aprofundeix en el marc teòric i elabora  el concepte d’Unitat Originària, unió relacional i unitària de mare-nadó-pare, autèntic continent emocional que permet la progressiva diferenciació de les figures paternes, la  constitució de la subjectivitat del fill i l’assoliment de la seva identitat personal.

    Fins la data de la seva mort, ocorreguda l’any 2003 va continuar investigant, publicant i transmetent per mitjà d’articles, conferències, comunicacions a congressos i seminaris, la riquesa i la transcendència dels lligams afectius primerencs i estimulant i formant les habilitats d’observació dels futurs psicoanalistes.  

    Obra:

    Abelló, N.; Pérez Sánchez, M. (1979). Estructuras pre-edípicas. Observación de bebés. IPA.

      

    Abelló, N.; Pérez-Sanchez, M. (1981). «À propos du narcissisme, homosexualité et Oedipe». En:  Revue Française de Psychanaslyse, n. 4, p. 766-776.

     

    Abelló, N.; Pérez-Sanchez, M. (1981).  «Unité Originaire (Narcissisme et Homosexualité dans les ébauches de l’oedipe)». En:  Revue Françoise de Psychoanalyse, n. 4, p. 777-786.

     

    Abelló, N.; Pérez-Sanchez, M. (1984). «Estructures preedípiques. Observació de nadons». En Revista Catalana de Psicoanàlisi, vol 1/1, p.109-123.

     

    Abelló,N.; Poch, J.(1992). «La unitat originària: Fallida del seu funcionament». En Revista Catalana de Psicoanàlisi, vol. IX, p. 99-108.

     

    Abelló, N. (1996).  Observación de un niño i su comprensión Psicoanalítica. Barcelona: Temas de Psicoanálisis. Sociedad Española de Psicoanàlisis, vol.I, p.7-36.

    Fonts orals:

    - Entrevista telefònica amb la Dra. Victòria Oliva, psicoanalista.

    - Entrevista amb Mireia Bofill Abelló, escriptora i traductora.

    - Entrevista amb el Dr. Rafel Ferré, psicoanalista.

    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

    Biblioteca de la SEP (Barcelona).

    Hemeroteca de La Vanguardia.  9 de juny 1962, pàg. 25. Entrevista a Pere Bofill;  24 de setembre  de 1969, pàg. 30, Necrològica Isabel Soler i Gonsè.

    Hemeroteca d'ABC, 8 de març de 1923, oposicions al cos d'enginyers de l'Armada de Mateu Abelló i Raset.

    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    International Dictionay of Psychoanalysis en http://www.enotes.com/psychoanalisys-enciclopedya/spain.

    Bofill, P.; Tizón, J. (1994). Qué es el psicoanálisis. Barcelona: Herder.

    Borràs, L. (2008). «Entrevista a Montserrat Abelló», en Revista Omnium. N. 9. Tardor 2008.

    Carles, F.; Muñoz, I.; Llor, C.; Marset, P. (2000). Psicoanálisis en España (1893-1968). Madrid: Asociación Española de Neuropsiquiatrçia.

    Cortadellas, X. (2008) . «Montserrat Abelló» en Presència. 11/07/08, p. 14-17.

    Ferrer, R. (2004). «Núria Abelló en el record», en Revista Catalana de Psicoanàlisi, vol. XXI/1-2, p. 199-200.

    Torner, C.; Oliver, J.; Pessarrodona, M. et alii. (1998). Montserrat Abelló. Poeta i traductora. Barcelona: Centre Català del PEN club.

    Rovira i Virgili, A. (2002). Cartes de l'exili 1939-1949. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

    Vinculada a les entitats:
    • Societat Lusoespanyola de Psicoanàlisi
    • Societat Psicoanalítica de Londres
    • Societat Espanyola de la Psicoanàlisi
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Maria Carmen Giménez Segura
    Darrera modificació:2010-10-11 19:17:36