Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria Teresa Vernet Real

Identificació:Escriptora, traductora, musicòloga
Data de naixement:març de 1907
Data de defunció:febrer de 1974
Relacions familiars:Filla de Blai Vernet i Francisca Real.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Vilanova d’Escornalbou
París
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
  • Activitat_Lliberal
    traductora
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:

Maria Teresa Vernet és una figura rellevant de la nòmina d’autores de la República que van participar en la normalització de la cultura catalana. De fet, la rellevància li ve per la condició de ser la primera novel·lista —i única entre 1926 i 1931— amb èxit de públic, de crítica i, per tant, autora amb projecció.


Va passar la infància a Vilanova d’Escornalbou, d’on era el seu pare, un mestre d’escola de la República que va educar la seva única filla en el marc de la llibertat de l’individu i la promoció intel·lectual. Poc després, es van mudar al Raval de Barcelona, ciutat on Vernet va viure, llevat els períodes en què viatjà, fins a la seva mort el 1974.


La seva formació conté àmbits diversos com són la música —era cantant i tocava el piano, i fins i tot arribà a publicar una antologia d’autors—, la literatura —tret del teatre, va tocar-ne tots els àmbits— o la filosofia. Acabà el batxillerat i inicià els estudis superiors. Una malaltia, però, va fer que els hagués d’abandonar.


Dona de gran bagatge cultural, té una galeria d’influències que van des dels autors que marquen les seves obres —Spinoza, Plató, Descartes o Leibniz—, fins als que va traduir —Huxley, Joyce, Greene, Swinnerton, etc.


A partit de 1925, Vernet apareix puntualment amb algunes proses i breus relats en revistes com Art Novell o D’Ací i D’Allà, però fou gràcies a la segona edició del Concurs de Novel·les (1925) convocat per «La Novel·la d’Ara» que va poder publicar la seva primera obra, Maria Dolors, a finals de març de 1926. Una ressenya de Farran i Mayoral —que esdevingué el seu mentor— a La Veu de Catalunya va ser el tret de sortida per a la nostra autora, de qui destacaven la qualitat formal —llengua i estil— i la seva modernitat temàtica i de gènere.


El model narratiu psicològic, la recuperació de models modernistes en algunes obres sobretot per influència de Víctor Català, el tractament de la condició femenina amb protagonistes que no han de retre compte a ningú sinó a elles mateixes, la prosa «nítida i diàfana» segons Domènec Guansé, i un tractament de les qüestions morals des de l’òptica nova i independent del gènere caracteritzen la producció vernetiana.


Amb Proa publicà gran part de les seves obres, però destaca sobretot Les algues roges, l’obra més reeixida de l’autora, que va merèixer el premi Crexells de 1934.


La trajectòria literària de Vernet és regular i progressiva, per bé que Neus Real apunta un «decandiment» en els anys anteriors a la Guerra Civil. La regularitat, alhora, demostra que Maria Teresa Vernet aconseguí professionalitzar-se en el món de la lletra, com més tard ho féu Aurora Bertrana. Vernet també tingué un vessant social: era habitual de l’Ateneu Barcelonès, però on més es va deixar sentir fou en el Club Femení i d’Esports de Barcelona on, juntament amb Anna Murià o Enriqueta Sèculi apostaren perquè la dona tingués una culturalització que li permetés deslliurar-se de la dependència absoluta de la llar i obrir-se camí en la nova societat que la República projectava. També formà part del Club dels Novel·listes i de l’Associació d’Escriptors Catalans.


La Guerra Civil va tallar en sec la seva carrera. No volgué reeditar les seves obres sota el paraigües de la dictadura que li frenà la vida i la carrera, i es dedicà només a la traducció i a col·laborar en la premsa de manera puntual. Era conscient que ja no gaudia del prestigi i el reconeixement anteriors. Morí el 1974, soltera i sense descendència.

Obra:

(1925) «Record agredolç» dins d’Art Novell, núm. 22, octubre de 1925, pàg. 146-147.

(1926) «Merceneta» dins d’Art Novell, núm 25, gener de 1926, pàg 12-14.

(1926) «Alliberament» dins d’Art Novell, núm. 31 [juliol, pàg. 98-100] i 32 [agost, pàg. 110-112] de 1926.

(1926) Maria Dolors, «La Novel·la d’Ara», 145. Barcelona: Imp. L’Avenç Gràfic.

(1927) Amor silenciosa, [pròleg de J. Farran i Mayoral]. Barcelona: Ed. Central Catalana de Publicacions.

(1927) Amor silenciosa [fragments] dins d’Art Novell, núm, 39, març de 1927, pàg. 13-15.

(1928) Eulàlia, Biblioteca «A tot vent. Sèrie Catalana», 7. Badalona: Ed. Proa.

(1929) Poemes, «Publicacions La Revista», 65, 92 [Conté dos volums]. Barcelona: Ed. La Revista.

(1939) El camí reprès, Biblioteca «A tot vent», 26. Badalona. Ed. Proa.

(1930) El perill, Biblioteca «A tot vent». Històries curtes. Badalona: Ed. Proa.

(1931) Presó oberta, Biblioteca «A tot vent», 36. Badalona: Ed. Proa.

(1931) «Evocacions» dins La Humanitat, núm, 158, febrer de 1931, pàg. 63.

(1933) Final i preludi, Biblioteca «A tot vent», 63. Badalona: Ed. Proa.

(1934) Les algues roges, Biblioteca «A tot vent», 72. Badalona: Ed. Proa.

(1935) Elisenda, Col·lecció «Quaderns literaris. Novel·les i novel·listes», 85. Barcelona: Ed. Rosa dels Vents.

(1937) Estampes de París, Col·lecció «Biblioteca Rosa dels Vents», 24. Barcelona: Ed. Rosa dels Vents.

(1956) Nits d’argent i altres narracions, Col·lecció «El Pont», 3. Barcelona: Ed. Arimany.

(1986) Les algues roges. Introducció de Maria Campillo. Edicions de La Sal, Barcelona (1934).1

Fonts orals:

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Font: http://www.traces.uab.es/gelcc/escriptores/novelistes/Vernet/textos.html [Consulta:24/02/2010].
Fonts bibliogràfiques:

Arquimbau, Rosa Maria (1931). «Les dones davant el problema polític de Catalunya. Aurora Bertrana, Carme Montoriol, Carme Espinosa, Leonor Serrano i Maria T. Vernet opinen...». En: La Rambla, (6-7-1931). P. 10

Balaguer, Josep M. (1996) «La creació del Club dels Novel·listes i els fils de la història». En: Els Marges, núm. 57 (desembre de 1996).

Campillo, Maria (1994). Escriptors catalans i compromís antifeixista: 1936-1939, Barcelona: Curial/Publicacions de l’abadia de Montserrat.

Casacuberta, Margarida (1995). «Gènesi i primera adjudicació del Premi Crexells. Notes sobre cultura i novel·la en el tombant dels anys vint als trenta». En: Els Marges, núm. 52 (març dels 1995).

Charlon, Anne (1990). La condició de la dona en la narrativa femenina (1900-1983). Barcelona: Edicions 62.

Cassany, Enric (ed.) (2009). Gènere i modernitat a la literatura catalana contemporània. Lleida: Punctum & GELCC. http://www.editorialpunctum.com/genere-modernitat/index.html. [Consulta: 18/03/2010].

Farran i Mayoral, J. (1926). «Una nova escriptora catalana». En: La Veu de Catalunya (7-4-1926).

Froom, Erich (1965) Per una ètica humanística. Trad. de Maria Teresa Vernet i Real. Barcelona: Edicions 62 (Biblioteca bàsica de cultura contemporània, 4).

Green, Graham (1965). Rocs de Brighton. Trad. de Maria Teresa Vernet i Real. Barcelona: Vergara (Isard, 24).

Guansé, Domènec (1994). Abans d’ara: retrats literaris. Introducció i edició de Josep Bargalló, Valls. Epíleg de Josep A. Baixeras. Tarragona: El Mèdol [1966]1.

Huxley, Aldous (1986). Contrapunt. Trad. de Maria Teresa Vernet i Real. Presentació de Marta Pessarrodona. Barcelona: Edicions 62 (Les Millors Obres de la Literatura Universal. Segle XX, 1).

Huxley, Aldous (1934). Dues o tres gràcies. Trad. de Maria Teresa Vernet i Real. Badalona: Proa (Biblioteca A tot vent).

Jordana, Cèsar August (1934). «Excursions literàries. Maria Teresa Vernet». En: L’Opinió, (14-9-1934).

Joyce, James (1967). Retrat de l’artista adolescent. Trad. De Maria Teresa Vernet i Real. Barcelona: Vergara (Isard, 36).

Muñoz Lloret, Teresa (1992). «Entrevistes de Mercè Rodoreda a Clarisme (1933-1934)». En: Llengua & Literatura, 5 (1992-1993), Institut d’Estudis Catalans/Curial Edicions Catalanes, p. 495-573.

Murià, Anna (1988). «El temps i les escriptores de la II República». En: Literatu­ra de dones: una visió del món. Barcelona: La Sal, p. 41-54.

Murià, Anna (1932). «Maria Teresa Vernet presidenta del Departament d’Actuació Social del C. F. I d’E. La seva joventut, la seva lluita i el seu art». En: La Rambla, núm 155 (24-12-1932), p. 13.

Palau Bladé, Eva (2002). «Maria Teresa Vernet i Real». En: Revista del Centre de Lectura de Reus, núm 2 (1r trimestre de 2002) [Monogràfic dedicat a Noucentisme i territori], p. 33-34.

Portantveu del Club Femení i d’Esports de Barcelona «L’egoisme i les dones». Conferència de Maria Teresa Vernet i Real, núm, 18 (novembre de 1931) i núm. 19 (desembre de 1931).

Real Mercadal, Neus (2006a). Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Barcelona: Publicacions de l’abadia de Montserrat (Textos i estudis de cultura catalana, 110).

Real Mercadal, Neus (2006b). Les novel·listes dels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica. Barcelona: Publicacions de l’abadia de Montserrat (Textos i estudis de cultura catalana, 117).

Real Mercadal, Neus (2007). «Maria Teresa Vernet 1907-2007». En: Serra d’Or, núm 574 (octubre de 2007), p. 40-43.

Rodoreda, Mercè (1933). «Parlant amb Maria Teresa Vernet». En: Clarisme, núm. 9 (16-12-1933), p. 2.

Sabaté, Modest (1930). «Una conversa amb Maria Teresa Vernet». En: La Veu de Catalunya (19-7-1930 [vespre]).

Swinnerton, Frank (1932). Nocturn. Traducció de Maria Teresa Vernet i Real. Badalona: Proa (Biblioteca A tot vent). 

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Psicologisme
  • Feminisme
Vinculada a les entitats:
  • Club Femení i d'Esports de Barcelona
  • Comitè d'Adhesió Republicana Femenina
  • Club dels Novel·listes
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Anna M. Vila Fernández
Darrera modificació:2010-10-11 18:19:57