Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Rosa Maria Arquimbau i Cardil (Rosa de Sant Jordi)

Identificació:Escriptora, periodista
Data de naixement:1910
Data de defunció:1992
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    periodista
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Rosa Maria Arquimbau i Cardil, coneguda en el món de la literatura i del periodisme amb el pseudònim de Rosa de Sant Jordi, va néixer a Barcelona l’any 1910 i va morir a la mateixa capital catalana el 1992. Amb només tretze o catorze anys, va introduir-se en el món de la literatura a través de contes publicats en diverses revistes. Va cultivar diversos gèneres literaris (el conte, la novel·la, el teatre i la poesia) i periodístics (el reportatge i l’entrevista). L’any 1928 va publicar l’obra Tres contes breus, a la qual seguirien La dona dels ulls que parlaven (1930), Al marge (1933), Història d’una noia i vint braçalets (1934), Es rifa un home! (1935), Home i dona (1936), Amunt i crits (1936), Les dones sàvies (1936), Maria la roja (1938), L’inconvenient de dir-se Martines (1958), La Pau és un interval (1970) i Quaranta anys perduts (1971). A nivell polític, es va implicar activament amb el Front Únic Femení Esquerrista, pel qual va signar l’any 1932 les seves Bases, a més de ser presidenta del seu comitè executiu i militant d’Esquerra Republicana. Va participar també en la campanya de recollida de signatures femenines a favor de l’Estatut. El 1928 formava part del Foment de la Cultura Femenina i, el 1931, del Comitè d’Adhesió Republicana Femenina. Apareix, a més, molt vinculada al Club Femení i d’Esports de Barcelona i al Lyceum Club. Entre l’any 1924 i el 1936 va col·laborar, de manera continuada, en diaris i revistes d’esquerres: el 1924 i el 1925, a Joventut Catalana, revista setmanal d´art, literatura, modes, esports, actualitats, editada per la Llibreria Catalònia, amb contes i proses; del 1926 al 1929, a La Dona Catalana, amb contes i poemes; el 1927, el 1928 i el 1930, a Flames noves, amb contes i textos sobre la visió de l’art, l’amor, els estudiants barcelonins; el 1929 i el 1931, a La Nau, amb contes i un text sobre el tema de les dones a Catalunya; el 1930, a Imatges, Setmanari Gràfic d’Actualitats Barcelona –també editat per Catalònia-, amb entrevistes i reportatges de caire social; el 1930 i el 1931, a La Publicitat, amb articles sobre la joventut i les dones; a La Rambla, entre el 1930 i el 1932 -amb la seva columna Film&Soda-, entre el 1933 i el 1934, el 1935 i el 1936, amb entrevistes i textos sobre el divorci, el feminisme, l’adhesió femenina a la República Federal, les dones davant el problema polític de Catalunya, l’Estatut, els «sense feina», el Club Femení i d’Esports de Barcelona, la igualtat de drets; el 1931, a Evolució, amb un comentari sobre la literatura femenina; i, entre el 1932 i el 1933, a L’Opinió, amb escrits tan diversos i interessants com el laïcisme, la pena de mort, les modes, la presó de dones, la política, la moralitat, Mussolini i l’antifeminisme, el teatre català, el matrimoni, el mercat de la novel·la i el dret a vot de les dones. Els atrevits articles d’Arquimbau provocaven polèmica i punts de distensió amb els diaris de caire més conservador del moment. Com afirma Neus Real a Dona i literatura en els anys trenta: la narrativa de les escriptores catalanes fins a la Guerra Civil, Arquimbau és una de les sis principals novel·listes d’aquesta dècada dels trenta del segle vint, juntament amb Vernet, Monturiol, Murià, Lewi, Bertrana i Rodoreda, i és, sens dubte, un model de la«femme de lettres».

    Obra:

    Tres contes breus (1928). Conservatori de Bones Lletres de Barcelona [conte].

    La dona dels ulls que parlaven (1930). Barcelona: editorial Lux [conte].

    Al marge (1931). Barcelona: Col·lecció Balagué. Vol. I [novel·la curta].

    Història d’una noia i vint braçalet (1934). Barcelona: Llibreria Catalònia [novel·la].

    Es rifa un home! (1935). La Escena Catalana, 414, any XVIII, 2a. època, Barcelona (estrenada el 7 de febrer de 1935 a la “Sala Empordanesa” de Barcelona, per l’Agrupació amateur Penya Cascavell) [teatre].

    La Festa del carrer: sainet en un acte (1935). Barcelona: Bonavía [teatre].

    Home i dona (1936). Barcelona: Quaderns Literaris, vol. 116 [conte].

    Amunt i crits (estrenada el 18 de desembre de 1936 al Teatre Romea de Barcelona, per la Companyia Vila-Daví) [teatre].

    Les dones sàvies (estrenada el 18 de desembre de 1936, al Teatre Romea de Barcelona, per la Companyia Vila-Daví) [teatre].

    Maria la roja (estrenada el 4 de novembre de 1938 al Teatre Català de la Comèdia de Barcelona, per la Companyia del Teatre Català de la Comèdia -nom oficial del Poliorama-, sota la direcció de Pius Daví) [teatre].

    L’inconvenient de dir-se Martines (1958). Premi Joan Santamaria. Barcelona: Nereida. Col. Biblioteca Gresol, 029 [teatre].

    La Pau és un interval (1970). Barcelona: Pòrtic.

    Quaranta anys perduts 1971). Barcelona: Club Editor, Biblioteca catalana de la novel·la, vol. LXVII  [novel·la].

    Estimat Mohamed: dos actes de comèdia, cada un dividit en dos quadres (1980).

    Contes, poemes, comentaris, proses, entrevistes i reportatges publicats a revistes i a diaris catalans: La Dona Catalana (1926, 1927, 1928 i 1929); Evolució (1931); Flames Noves (1927, 1928 i 1930); Imatges (1930); Joventut Catalana (1924 i 1925); La Nau (1929 i 1931); La Publicitat (1930 i 1931); La Rambla, a la secció Film&Soda fins al 1932 (1930, 1931, 1932, 1933, 1934, 1935 i 1936); L'Opinió, a la Secció Femenina, primer, i a la Pàgina Femenina, posteriorment (1932 i 1933).

    A més, va fer conferències: «Feminisme, Religió i Tàctica», a l'Ateneu Gracienc d'Acció Catalana, a Barcelona, el 20 de novembre de 1931, i «Feminisme», el 16 de febrer de 1932, a l'estatge del mateix Grup Excursionista Joventut Catalana.

    Una part de l'obra d'Arquimbau encara resta inèdita: Per la pàtria i Flors de cim, dues peces que van ser presentades l'any 1926 al Concurs d'Obres Teatrals de la revista La Dona Catalana; L'amor i el dimoni S. en C. Farsa en 3 actes, el 2n. dividit en 2 quadros, obra presentada al Premi Ignasi Iglésias el 1935, i L'Instant, que es troba a la Biblioteca de l'Institut del Teatre.

    Les referències completes d'aquests articles i peces literàries poden ser consultades a l'interessant treball de Neus Real i del GELCC (Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània), publicat a www.traces.uab.es

    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

    CCUC-Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (http://ccuc.cbuc.cat).

    Base de dades bibliogràfica de llengua i literatura catalanes (www.traces.uab.es).

    Museu Arxiu de Santa Maria. Centre d'Estudis Locals de Mataró (http://www.masmm.org).

    JERC. Dones lliures (http://www.jerc.cat/dones/actualitat/dones_desquerra).

    Ajuntament de Barcelona, extracte de l'acta número 2 de la sessió plenària ordinària del Consell municipal del districte de Sant Martí, 14 març 2007.

    Universitat Pompeu Fabra-Catàleg de la Biblioteca de la UPF (http://cataleg.upf.edu).

    Ajuntament de Tàrrega-Regidoria de polítiques d'igualtat (http://dtarrega.bloc.cat/gallery/13922/13922-91593.pdf).

    Associació de dones periodistes de Catalunya. Periodistes catalanes (http://www.adpc.cat); Biblioteca de la Universitat de Girona (http://www.udg.edu).

    Fonts iconogràfiques:

    Font: http://www.memoriaesquerra.cat/img/cuadrades/arquimbau.jpg [Consulta: 27/02/2010].

    Fonts bibliogràfiques:

    Arquimbau, Rosa M. (1936). Home i dona. Barcelona: Quaderns literaris, vol. 116.

    Arquimbau, Rosa Maria (1971), Quaranta anys perduts. Barcelona: Club Editor, El Club dels Novel·listes, Biblioteca catalana de novel·la, LXVII.

    «Frente único femenino izquierdista», La Vanguardia, 4 juny 1932 (http://www.lavanguardia.es/hemeroteca/index.html)

    Godayol, Pilar et al. (2006). Catalanes del XX. Vic: Eumo.

    Les dones d’Esquerra. 1931-1939, (http://www.irla.cat/publicacions), 2007.

    Madrenas Tinoco, Dolors, Navas Sánchez-Élez, Mª Victoria i Ribera Llopis, Juan M. “Dos escritoras del Novecientos: Matilde Ras y Rosa M. Arquimbau”. RLLCGV, Revista de Lenguas e Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, XIII, 2007-2008, pàg. 111-129.

    Marcillas Piquer, Isabel. Aurora Bertrana: paradigma d'intel·lectual catalana i europea, Universitat d’Alacant, 9 setembre 2008 (http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/7568).

    Real i Mercadal, Neus. “El model de la «femme de lettres». Les noves imatges dels anys trenta: Carme Monturiol i Rosa Maria Arquimbau”, dins Panyella, R, Ed, La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporània. Actes del Congrés internacional, Barcelona/Bellaterra, 26, 27 i 28 octubre 2005, edició 2007.

    Real i Mercadal, Neus (2006). Les novel·listes dels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    Real, Neus i GELCC (Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània), Escriptores republicanes (www.traces.uab.es/gelcc/escriptores).

    Real, Neus (2003). Tesi Dona i literatura en els anys trenta: la narrativa de les escriptores catalanes fins a la guerra civil. Universitat Autònoma de Barcelona, (http://www.uab.es/uabdivulga/cast/tesis/2004/rodoreda1004.htm).

    Real, Neus (2007). Aurora Bertrana, periodista dels anys vint i trenta, Girona: CCG Edicions i Fundació Valvi .

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Feminisme
    Vinculada a les entitats:
    • Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya
    • Club Femení i d'Esports de Barcelona
    • Associació de Periodistes de Barcelona
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Carme Ramilo i Martínez
    Darrera modificació:2010-09-28 17:44:07