Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Francisca

Identificació:Teixidora
Data de naixement:1100 (circa)
Data de defunció:s. xiv
Relacions familiars:Casada amb Mateu Joan, mariner de professió.
Nascuda a:València
Horta
Lloc de defunció:València
Horta
Llocs de vinculació:València
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    teixidora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Des de la segona meitat del segle XIV, algunes dones van ser a ciutats com València i Barcelona coprotagonistes de les activitats artesanals i comercials que prosperaven en el seu entorn. Durant el període baix medieval les gents que practicaven l'artesania desenvoluparen els gremis en  nuclis urbans i dugueren a terme importants tasques productives.

També les xiquetes, les jòvens i les dones van participar en les faenes i gestions dels tallers artesanals, sobre tot en els tèxtils. En alguns casos, les jòvens començaven treballant com a aprenentes i el sou els el pagava al final d'un període de almenys deu anys. El salari s'acumulava en forma de dot o diners que el patró lliurava, a vegades amb conflicte, al moment del casament. Després d'aquests anys i ja adultes, passaven a ser treballadores no retribuïdes en el taller del marit i a ocupar-se dels fills i de les tasques domèstiques.


Hi ha constància, però, d´altres casos que afavoriren que les dones actuaren lliurement a nivell econòmic, inclús en posicions de domini en l'àmbit artesanal i també en el mercantil. És el cas de viudes hereves d'un taller que podien casar-se amb un aprenent i passaven a dirigir l'empresa artesanal o de filles de mestres artesans que després de casar-se també amb jòvens aprenents solien conservar en el negoci una certa autoritat i una posició de superioritat davant del marit. 


A més a més, altres testimonis notarials i registres de la justícia fan possible descobrir experiències vitals com la de Francisca, esposa de Mateu Joan que en 1368, a València, va constituir una societat artesanal, per un any, amb Maria, viuda de Mateu Carreras. Cada una d'elles participava amb una modesta suma de quinze [libras] com a capital per a formar la societas. Francisca aportava els seus coneixements de l'ofici de teixidora de llençols i també quedava facultada per a vendre i comprar amb qualsevol persona tot tipus de mercaderies.


En la societat artesanal lliure que van formar, una actuava com a sòcia capitalista i l´altra com a sòcia treballadora i comercial. Els beneficis del negoci se'ls repartien a parts iguals i ambdós actuaven lliurement en l'exercici d'activitats urbanes i eren responsables d'un contracte.

Aquests fets posen de relleu que en les activitats artesanals i en el comerç interior de les ciutats van tenir lloc actuacions de dones que manifesten la seua independència i eficàcia a l'hora de treballar i també a l'hora d'impulsar i regir petits negocis.       

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Iradiel, Paulino (1986). «Familia y funciones económicas de la mujer en las actividades no agrarias». En: La condición de la mujer en la Edad Media. Madrid: Coloquio hispano francés, Casa Velázquez, Universidad Complutense de Madrid, pp. 223-259.

Martínez, Cándida; Pastor, Reyna; De la Pascua, M. José; Tavera, Susana (dir.) (2000). Mujeres en la Historia de España. Enciclopedia biográfica. Barcelona: Planeta, p. 124-126.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Llum Sanfeliu Gimeno
Darrera modificació:2010-09-28 13:36:25