Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Isabel de Villena (Elionor Manuel de Villena)

Identificació:Abadessa de la Trinitat de València, escriptora
Data de naixement:1430
Data de defunció:1490
Relacions familiars:Filla del Marquès de Villena, Enric d'Aragó (1384-1434), i de mare desconeguda.
Cosina de la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim.
Nascuda a:València
Horta
Lloc de defunció:València
Horta
Llocs de vinculació:València
Condició Socio-Econòmica:
  • Religiosa
    abadessa
  • Noble
Condició Jurídico Etnica:
  • Lliure
Biografia:

Filla del poeta Enric de Villena i de mare desconeguda, Elionor o Leonor Manuel de Villena va quedar òrfena als quatre anys i es va educar en el palau reial de València sota la tutela de la seva cosina, la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim. El 1445, adoptant el nom de sor Isabel de Villena, va ingressar al convent de la Trinitat de les clarisses de València, on va exercir el càrrec d'abadessa des del 1463 fins a la seva mort, l'any 1490.

Al llarg de la seva vida religiosa, sor Isabel va adquirir fama de santedat i es va relacionar amb el món literari valencià de l'època. Dona educada, culta i intel·ligent, era admirada pels seus coetanis, com testimonien les dedicatòries amb què diversos autors valencians li van retre homenatge. Jaume Pérez, arquebisbe auxiliar de València, a més de llegar la seva biblioteca al convent de la Trinitat, escrigué el 1485 un comentari del Magnificat, al pròleg del qual deixà constància de la inquietud intel·lectual i dels coneixements teològics de l'abadessa, que l'havia instat a escriure aquesta obra. També fou apreciada per Miquel Pérez, que li dedicà la traducció valenciana del Kempis, Menyspreu del món (1491), i per Bernat Fenollar i Pere Martines, que li dedicaren Lo Passi en cobles (1493). 

Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. La seva dignitat abacial fa versemblant la hipòtesi segons la qual fou autora de diversos sermons i tractats, si bé aquests escrits no s'han conservat. En canvi, hi manquen arguments suficientment sòlids per poder-li atribuir l'autoria de l'anònim Speculum animae, encara documentat el 1760 al convent de la Trinitat i que actualment es custodia a la Biblioteca Nacional de París (Ms. Espagnol 544). La seva obra fonamental -i l'única coneguda- és el Vita Christi, publicat a València el 1497 per la seva successora Aldonça de Montsoriu, a petició d'Isabel la Catòlica.

Obra:

Sermons i tractats no conservats.

Vita Christi, València, Lope de la Roca, 1497 (edició prínceps); València, Jorge Costilla, 1513; Barcelona, Carles Amorós, 1527; Barcelona, Ramon Miquel i Planas, 1926; València, Institució Alfons el Magnànim, 1986 (introducció i selecció de Lluïsa Parra); València, Ajuntament de València, 1992 (Josep Almiñana Valls; textos revisats i corregits per Joan Costa Català); Barcelona, Edicions 62, 1995 (selecció i edició a cura d'Albert G. Hauf); València, Biblioteca Valenciana, edició facsímil, 2006 (estudi introductori d'Albert G. Hauf)

Protagonistes femenines a la "Vita Christi", introducció de Rosanna Cantavella, transcripció de Lluïsa Parra, Barcelona, La Sal, Edicions de les Dones, 1987.

Edició facsímil de la Vita Christi:
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12698301924585940210435/index.htm

Vita Christi és una obra contemplativa d'inspiració franciscana, incompleta a causa de la mort de l'autora, que presenta les dones com a beneficiàries d'un tracte especial i d'una relació estreta amb Jesús i amb la Mare de Déu. Aquesta predilecció pels personatges femenins s'ha interpretat com a denúncia implícita de la misogínia predominant en la literatura medieval, i com a resposta a l'exponent més destacat d'aquesta tendència, l'Espill o Llibre de les dones de Jaume Roig, compost entre 1455 i 1461. Emprant un lèxic familiar i expressiu, l'autora narra en un estil senzill i elegant les principals etapes dels misteris de Crist des de la Immaculada Concepció fins a l'Ascensió.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font:  http://www.escriptors.com/autors/villenai/index.php [Consulta: 27/02/2010].

 

Fonts bibliogràfiques:

Alemany, Rafael (1993). «Dels límits del feminisme de la 'Vita Christi' de Sor Isabel de Villena». En: Actes del Novè Col·loquium International de Llengua i Literatura Catalanes, I. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 301-313.


Alemany, Rafael (1997). «Lematització provisional del lèxic de la 'Vita Christi' de Sor Isabel de Villena (primera part A-F)». En: Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, 8, p. 7-36.


Berg Sobré,  Judith  (1979). «Eiximenis, Isabel de Villena and some fifteenth century illustrations of their works». En: Estudis de llengua, literatura i cultura catalanes. Actes del Primer Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Urbana, 30 de març-1 d'abril de 1978). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 303-313.


Cònsul, Isidor (1991). «Un referent de modernitat: Es commemoren els cinc-cents anys de la mort d'Isabel de Villena». En: Avui. Cultura. 9 de febrer de 1991, p. 9.


Garcia Aparicio, Pilar (1987). «Sor Isabel de Villena: una monja feminista al segle XV?». En: L'Aiguadolç, 4, (estiu 1987), p. 31-38.


Guia, Josep (1999). «La Magdalena com a pretext: Determinació d'autoria en textos catalans de la fi del segle XV». En: Homenatge a Arthur Terry, 2. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 27-56.


Hauf, Albert G. (1987). «La 'Vita Christi' de Sor Isabel de Villena y la tradición de las 'vitae Christi' medievales». En: Studia in honorem M. de Riquer, Barcelona, Quaderns Crema, 1987, p. 105-164.


Hauf, Albert G. (1989). «Isabel de Villena i la 'Istòria de la Passió'». En: II Congrés de Llengua i Literatura Catalana, VIII, àrea 7, València, Institut de Filologia Valenciana, 1989, p. 541-552.


Hauf, Albert G. (1990). «Vigència d'Isabel de Villena». En: La Vanguardia. Cultura. 18 de setembre de 1990, p. 14.


Hauf, Albert G. (1990). D'Eiximenis a Sor Isabel de Villena. Aportació a l'estudi de la nostra cultura medieval, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990.


«Isabel de Villena, O. S. C. (1430 - 1490)». En: Directorio Franciscano. Enciclopedia Franciscana. http://www.franciscanos.org/enciclopedia/isabelvillena.htm. [Consulta: 23/02/2010].


«Isabel de Villena». En: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
http://www.escriptors.cat/autors/villenai/. [Consulta: 23/02/2010].


«Isabel de Villena». En: Universitat Oberta de Catalunya. lletrA. La literatura catalana a internet.
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/isabel-de-villena. [Consulta: 23/02/2010].


Marçal, Maria Mercè (1990). «Isabel de Villena i el seu 'feminisme' literari». En: Revista de Catalunya, 44 (setembre 1990), p. 120-130.


Muñoz, Ferran (2002). «Lectura i contemplació. Noves aportacions al voltant del retaule del convent de la Puritat de València». En: Afers. Fulls de Recera i Pensament, XVII, núm. 41, p. 57-72.


Orts Molines, Josep Lluís (1993). «A propòsit de l''estil femení' en sor Isabel de Villena». En: Actes del Novè Col·loquium International de Llengua i Literatura Catalanes, I. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 315-325.


Parra, Lluïsa (1990). «El feminisme de Sor Isabel de Villena». En: Saó, 133 (setembre 1990), p. 33-34.


Pearson, Roland (1993). Isabel de Villena's 'Vita Christi': the Female Religious and the Female Voice. Tesi doctoral dirigida per Josep Maria Sobrer. Indiana University.


Renedo, Xavier (2003). «Semblances i figures de la natura en la literatura catalana medieval». En: L'Avenç, 284 (octubre 2003), p. 33-40.


Riquer, Martí de (1985). «Bernat Fenollar i els seus amics». En: Història de la Literatura Catalana, Part Antiga, vol. 4, Barcelona: Ariel, p. 181-224.


Vallcorba Rocosa, Jaume (2000). «Dilucidant enigmes literaris». En: Serra d'Or, 483 (març 2000), p. 73-74.

Ventura, Jordi (1988). «Isabel de Villena. Paraula de dona». En: El Temps, 230 (14-20 novembre 1988), p. 75-76.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Feminisme
Vinculada a les entitats:
  • Reial Monestir de la Santíssima Trinitat (València)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Lenke Kovács
Darrera modificació:2010-10-11 19:01:47