Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Blanquina March Almenara

Identificació:Mare de Joan Lluís Vives
Data de naixement:1473
Data de defunció:1508
Nascuda a:València
Horta
Lloc de defunció:Xàtiva
Costera
Llocs de vinculació:València
Condició Socio-Econòmica:
  • Mestressa_de_casa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Blanquina March, mare de Joan Lluís Vives, va nàixer a València el 1473 i encara que era filla de jueus, es va fer cristiana e 1491, als divuit anys, just un any abans del decret d'expulsió dels moriscs.

Casada amb Lluís Vives Valeriola, un xicotet comerciant de la ciutat també jueu convers, va morir de pesta el 1508 a Xàtiva i va ser soterrada a Alzira en el cementeri de Santa Caterina.

 

Pocs anys abans, el 1501, el seu marit, que malgrat la seua qualitat de convers seguia les pràctiques de la religió judaica, fou detingut per primera vegada. El Sant Ofici va descobrir la sinagoga clandestina de València a casa de Castellana Guions, vídua del seu germà Salvador Vives. Encara que en aquest primer procés va aconseguir alliberar- se de rebre cap pena, el 1522 va ser novament detingut, condemnat a la foguera i se li van confiscar tots els seus béns.

 

Complida la sentència el 1524, les seues filles Beatriz i Leonor, van reclamar el seu dret sobre els 10.000 sous que la seua mare Blanquina March havia aportat al matrimoni en concepte de dot, quantitat que apareixia en el balanç de béns confiscats a son pare. El 1527 van guanyar el plet i van rebre el primer pagament de la devolució.

Per a evitar la devolució total, el fiscal de la Inquisició inicià un procés contra la memòria i els béns de Blanquina March morta feia ja 20 anys.

Un any més tard, el 31 de gener de 1529, l'inquisidor Arnaldo Alberti sentenciava a Blanquina per haver comès i perpetuat el crim d'heretgia i apostasia, per la qual cosa condemnava la seua memòria, entregant la seua estàtua al braç secular, i els seus béns i drets s'aplicaven al Fisc fins a la data de la mort de l'enjudiciada.

 

D'aquesta manera, les seues restes foren tretes del cementiri cristià i cremades públicament. I amb això les seues filles van ser privades de tot dret sobre els béns familiars, tant paterns com materns.   

Fonts bibliogràfiques:

De la Pinta, Miguel; Palacio, José María (1964). Procesos inquisitoriales contra la familia judía de Juan Luís Vives. Madrid- Barcelona: CSIC-Instituto Arias Montano, p. 31.

García, Angelina (1977). Els Vives: Una familia de jueus valencians. Barcelona: Tres i Quatre,  p. 195. 

Soria, Carlos (1992). «Juan Luís Vives: quinientos años de eternidad». En: AHIg, núm. 1 (1992), p. 163-183.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Llum Sanfeliu Gimeno
Darrera modificació:2010-10-04 11:06:19