Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Mencía de Mendoza

Identificació:Virreina de València
Data de naixement:1508
Data de defunció:1554
Nascuda a:Guadalajara
Espanya
Lloc de defunció:València
Horta
Llocs de vinculació:València
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    marquesa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Mencía de Mendoza va néixer en Jadraque (Guadalajara) el 1508 i va morir a València en 1554. Nascuda al si d'una de les nissagues més poderoses del Renaixement espanyol dedicada al matrocini de les lletres i la cultura, Mencía era descendent del poeta marquès de Santillana i primogènita del marquès de Zenete. Va ser educada pel seu pare en les idees i influències de l'Humanisme, i la formació rebuda en la seva infància va ser l'inici d’una llarga carrera personal en el món de l'Humanisme que aniria evolucionant al llarg de la seva vida. Durant la seva infància Mencía va passar llargues temporades en la localitat valenciana d'Aiora, en la qual la família posseïa un castell.

 

Amb la mort del seu pare, quan Mencía de Mendoza tenia quinze anys, va heretar el patrimoni familiar i esdevingué marquesa de Zenete. Fou reclamada des de Burgos per Carles Vè per a casar-la amb Enrique de Nassau, senyor de Breda, i vint-i-cinc anys major que ella. Entre els seus pretendents també es trobava l’hereu del ducat d'Alba, però Mencía malgrat la seva joventut, va negociar amb fermesa les capitulacions matrimonials, conscient del pes del seu llinatge i del matrimoni d’estat que l’obligaria a viure en Flandes.

 

Casada amb Enrique de Nassau va tenir un fill que va morir al poc temps de néixer i ja no tornaria a ser mare. Instal·lada a Breda va aprendre la nova llengua i es va envoltar en la cort d’un selecte cercle d’artistes. Va utilitzar la seva fabulosa riquesa per a estudiar i relacionar-se amb els homes més erudits del seu temps, un fet excepcional per a una dona en el segle XVI fins i tot encara que es tractés de la més rica de Castella.

 

En la seva primera visita a Espanya va enlluernar pel seu aixovar i la seva col·lecció de pintures flamenques. Va contractar com a preceptor un dels màxims exponents de l'Humanisme, el valencià Lluís Vives i durant anys va aprofundir en l’estudi del pensament i de la filosofia humanista, i va estudiar llatí i grec. Amb l’assessorament de Lluís Vives va anar adquirint llibres i obres d’art, al mateix temps que es relacionava amb les figures més rellevants de l’Humanisme europeu.

 

Amb la mort del seu espòs Enrique de Nassau en 1539, Mencía marquesa de Zenete va regressar a Espanya, on l’emperador  Carles Vè preparava altres noces que la van convertir en virreina valenciana quan es casà amb Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, vidu de Germana de Foix.

 

Quan arribà a València el 1541 com a virreina consort, Mencía ja era cèlebre, tant per la seva cultura, com per la seva col·lecció artística, la més important del Renaixement espanyol i una de les millors del món. Sense oblidar entre els molts béns que la marquesa va heretar del seu pare la biblioteca del marqués, que Mencía va augmentar de manera significativa fins a un total de 949 obres, el que la situa com la més destacada de la València del Renaixement i com una de les principals d'Espanya. Les seves col·leccions de pintures, tapissos, llibres, joies, catifes i objectes exòtics, redecoraren el ja sumptuós Palacio Real de València. Mencía es va envoltar dels més distingits humanistes valencians i prosseguiria la seva formació que arribaria a enlluernar als seus contemporanis.

 

La dona més culta de la seva època va morir el 1554 i va ser enterrada a la Capella del Convent de Sant Domènec de València.

 

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

García Pérez, Noelia (2005). Mencía de Mendoza (1508-1554).Madrid: Ediciones del Orto.

García Pérez, Noelia (2004). «La huella petrarquista en la biblioteca y colección de obras de arte de Mencía de Mendoza». En: Tonos. Revista electrónica de estudios filológicos, núm. 8, (diciembre 2004). www.um.es/tonosdigital/znum8/estudios/7-petrarca.htm [Consulta: 16/11/ 2009].

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Humanisme
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Llum Sanfeliu Gimeno
Darrera modificació:2010-09-19 01:02:43