Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Germana, de Foix

Identificació:Virreina de València
Data de naixement:1488
Data de defunció:1538
Nascuda a:França
Lloc de defunció:Llíria
Camp de Túria
Espanya
Llocs de vinculació:València
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Úrsula Germana de Foix va néixer a Foix (França) en 1488 i va morir a Llíria (València) en 1538. Filla de Juan de Foix, comte de Étampes i vescomte de Narbona, i de Maria d'Orleáns, germana de Luís XII de França. Pertanyia a la noble casa francesa de Foix, que havia regnat a Navarra.

 

Va ser educada en la cultura francoborgonyona a la cort del seu oncle matern Luís XII de França, on va aprendre a llegir, ballar, a tocar el llaüt, i es va preparar per a contreure un matrimoni que preservés els interessos  del seu llinatge.

 

Es va casar als divuit anys amb Ferran II el Catòlic, vidu d'Isabel de Castella. Arribada a València, els seus costums i la seua cultura francoborgonyona, distintes de l'ascetisme i de la rigidesa de la reina Isabel, van desconcertar la cort castellana. Germana de Foix coneixia les habilitats socials per a desembolicar-se amb soltura a la cort, i mostrà un model femení que xocava amb el referent d’ideal d’educació femenina basat en la sobrietat i els textos religiosos, que havia impulsat Isabel la Catòlica. Per aquest motiu,  Germana de Foix va ser criticada per la seva frivolitat.

 

Del seu matrimoni amb Ferran II el Catòlic va néixer un fill, Miguel, que va morir poc després de néixer. D’haver sobreviscut hagués heretat els estats de la corona d'Aragó, patrimoni patern, i hagués impedit la unitat que es va aconseguir en la persona de Carles I.

 

Vídua en 1516, va rebre un generós dot per a mantenir el seu estatus reial, i així refermà les crítiques que l’acusaven de supèrbia i de luxúria. Vídua en un país estranger, tenia prohibit abandonar la Península. Tot i el seu estatus regi es va haver de sotmetre al nou rei Carles I. Fins i tot li va cedir els seus drets dinàstics sobre la corona de Navarra. És un fet constatat que Carles I va controlar i gestionar els assumptes de l’última reina d'Aragó, entre ells els seus dos criticats nous matrimonis.

 

Germana de Foix va arribar a València en 1523, acompanyada del  segon marit el virrei de València, marquès de Brandemburg. Aquest segon matrimoni i la sagnant repressió de les Germanies durant el seu virregnat van empitjorar encara més la seva imatge.

 

Amb el tercer marit, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, va compartir el segon virregnat valencià. En aquests anys junts van desenvolupar el cerimonial que va alimentar la fama del Palau Reial valencià, adaptant-lo als gustos renaixentistes amb col·leccions de nous tapissos, ceràmiques, biblioteca, capella musical i un magnífic jardí per a estimular la creativitat i l'intel·lecte.  

 

Germana de Foix va ser també la fundadora del monestir de Sant Miquel dels Reis a la ciutat de València.

Fonts bibliogràfiques:

De la Fuente, Mercedes (2009). Valencianas célebres y no tanto. (S. XIII-XXI). Valencia: Generalitat Valenciana-Conselleria de Benestar Social, pp. 59- 64. 

 

Segura Graíño, Cristina (2009). Diccionario de Mujeres en la Historia. Madrid: Editorial Espasa Calpe.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Llum Sanfeliu Gimeno
Darrera modificació:2010-06-12 17:55:18