Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria dels Àngels Vayreda Trullol

Identificació:Escriptora
Data de naixement:juliol de 1910
Data de defunció:maig de 1977
Relacions familiars:Filla de Joaquim Vayreda i Olivas i Josepa Trullol i Pons. El seu avi patern va ser el botànic Estanislau Vayreda, i l'avi matern, Sebastià Trullol, poeta vinculat a la Renaixença. Van ser la tercera d'onze germans. Casada amb Joan Xirau i Palau, va tenir dues filles: Maria i Adela. Germana de l'escriptora Montserrat Vayreda.
Nascuda a:Lladó
Alt Empordà
Lloc de defunció:Figueres
Alt Empordà
Llocs de vinculació:Garrotxa
Mèxic
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:

Maria Àngels Vayreda i Trullol va néixer a Lladó (Alt Empordà). A la llar dels Vayreda-Trullol, les arts i les lletres ocupaven, per tradició familiar, un lloc destacat. La mare li transmeté el gust per la música i la poesia; el pare li va llegar l’atracció per la naturalesa més propera: el bosc, la muntanya, els camps. Maria Àngels mostrà inclinació per la literatura i des ben jove començà a escriure poesia.


Acabats el primers estudis, completà la seva formació a Barcelona, en el col·legi de religioses Filipenses.


Es va casar l’any 1931 amb Joan Xirau i Palau, farmacèutic i professor figuerenc. Va tenir dues filles, Maria i Adela. Amb la Guerra Civil, va haver de passar la frontera i emprendre el camí de l’exili cap a França. En esclatar la Segona Guerra Mundial, el marit aconseguí embarcar cap a Mèxic. Maria Àngels retornà a Catalunya, a la casa pairal, amb les seves filles a peu per la muntanya. Poc després, va ser detinguda i empresonada a Girona. L’any 1941 va poder emprendre el viatge en vaixell, amb les dues filles, per retrobar-se a Mèxic amb Joan Xirau, que havia aconseguit exercir com a professor en una universitat del país.


A Mèxic, M. Àngels Vayreda publicà poemes i contes en català a La Nostra Revista, dirigida per Avel·lí Artís i hi va escriure bona part de la seva obra literària. Publicà en castellà, sota el pseudònim de M. A. Vayre, la novel·la Plenitud de amor (1945). Va col·laborar també, com a guionista, en les pel·lícules mexicanes Charro a la fuerza (1947) i El portero (1949), aquesta amb l’actor Mario Moreno, Cantinflas.

En aquell país es va gestar el poema El testament d’Amèlia - en tretze cants i un epíleg, basat en la cançó popular del mateix nom-, que es publicà l’any 1964.


A Mèxic es forjà també la seva novel·la més coneguda, Encara no sé com sóc -publicada el 1970, amb pròleg de Carles Fages de Climent. En aquesta obra, que reflecteix la seva experiència vital, també ressona la veu de tota una generació d’homes i dones marcats per un doble sofriment: la guerra i l’exili. La novel·la guanyà el premi Fastenrath l’any 1971.


El 1951 retornà de l’exili mexicà amb el seu marit i les seves filles per establir-se definitivament a Figueres. Davant les dificultats per publicar en català a la postguerra, decidí presentar les seves obres als Jocs Florals de Perpinyà. De l’Acadèmia rossellonesa La Ginesta d’Or rebé diversos guardons literaris coronats pel títol de Mestre en Gai Saber, l’any 1966.

L'any 1961 va morir la seva filla Adela en plena joventut. L’alegria i el vitalisme que caracteritzaven l’escriptora s’anà diluint en una immensa tristesa. El seu llibre de poemes La boira als ulls, prologat per Marià Manent i publicat pòstumament, reflecteix aquell sentiment. També es publicà pòstumament el recull de proses poètiques La meva masia (1978) i seva novel·la Els defraudats (1980).


Va publicar articles i poemes esparsos a Vida parroquial, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Revista de Girona. Deixà obra inèdita entre la qual destaca el poema Iris i l’amor i la peça teatral Entre boires.


M. Àngels Vayreda va morir a Figueres el 25 de maig de 1977, en plena activitat com a escriptora. La seva obra traspua la seva vida, el seu país i el seu paisatge, que va interpretar i descriure amb mestria.

Obra:

Vayreda i Trullol, M. Àngels (pseudònim M. A.Vayre) (1945). Plenitud de amor. Mèxico: Albatros.


Vayreda i Trullol, M. À. (1964). El testament d’Amèlia. Barcelona : Ed. Altés.


Vayreda i Trullol, M. À. (1970). Encara no sé com sóc. Barcelona: Club dels novel·listes. Pròleg de Carles Fages de Climent. Quatre edicions: 1970, 1972 Barcelona: Club dels novel·listes; 1985 Barcelona: Club de butxaca; 1985 Barcelona: Club editor jove. Premi de novel·la Fastenrath, 1971.


Vayreda i Trullol, M. À. (1975). Enyorança, Els verds de l’Empordà, dins Les cinc branques (Poesia femenina catalana) Barcelona: Albert, E.; Matheu, R.; Saltor, O.; Sala-Cornadó, A.; Torras, M. A. (eds) Barcelona: E. Albert, p. 141-142.


Vayreda, M. À. (1977). La boira als ulls. Poemes. Ed. a cura de Maria Xirau. Pròleg de Marià Manent. Barcelona: Linomonograph.


Vayreda , M. À. (1978). La meva masia. Figueres: Gràfiques Montserrat. Pròleg de M. Àngels Anglada. Edició no venal patrocinada per una entitat bancària.


Vayreda, M. À. (1980). Els defraudats. Premi de novel·la Josep Pous i Pagès. Figueres: Publicacions d’Empordà, SA. Pròleg d’Oswald Cardona.


Vayreda, M. À. (2004). La Rambla, dins PASCUET, R. (ed.) Figueres: Brau edicions. p. 220.

Fonts orals:

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.ddgi.cat/iee/publicacionsbio.htm [Consulta:24/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Anglada, M. Àngels. (1977). «La boira als ulls de M. Àngels Vayreda». En: 9 País. Periòdic independent de l’Empordà, núm. 28, (4-XI- 1977).


Anglada, M. Àngels. (1998). «Maria dels Àngels Vayreda». En: Serra d’Or, núm. 461, p. 39.


Anglada, M. Àngels. (1977). «M. Àngels Vayreda. La boira als ulls». En: Canigó, núm. 527, p. 35.


Casdemont, Emili (2002). «Acte de recordança de M. Àngels Vayreda en el 25è aniversari de la seva mort. (Organitzat per Atenea, Agrupació de Cultura del Casino Menestral Figuerenc)». En: Hora Nova, 31-V-2002, p. 24-25.


Ferrerós, Carla; Ferrerós, Joan (2006). «Els defraudats i El estament d’Amèlia. Dues aproximacions a l’obra de M. dels Àngels Vayreda». En: M. dels Àngels Vayreda, Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, Diputació de Girona. Patronat Francesc Eiximenis, p. 75-93.


Ferrerós, Joan (1986). Poetes de l’Empordà (de la Renaixença ençà). Quaderns dels Indiketes. Figueres: C. Vallès Editor, p. 137-141.


Pla, Jordi (1997). «Tres novel·listes empordaneses». En: D’escriptors i d’escriptures. Girona: L’Eix Editorial, p. 67-69; 77-78.


Pla, Jordi (1999). «M. Àngels Vayreda: la paraula, pell de l’ànima». En: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 32, p. 411-426.


Puig Vayreda, Eduard (2006). «Pròleg». En: M. dels Àngels Vayreda, Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, Diputació de Girona. Patronat Francesc Eiximenis, p. 5.


Pujol, Enric (2006) «Maria dels Àngela Vayreda enmig del vastíssim naufragi». En: M. dels Àngels Vayreda, Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, Diputació de Girona. Patronat Francesc Eiximenis, p. 95-196.


Vallès Xirau, Joan (2006) (coord.). M. dels Àngels Vayreda Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, Diputació de Girona. Patronat Francesc Eiximenis.


Vallès Xirau, Joan (2006). «Presentació». En: M. dels Àngels Vayreda, Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, Diputació de Girona. Patronat Francesc Eiximenis, p. 7.


Vallès Xirau, Joan; Xirau Vayreda, Maria; Clavaguera, Roser, (2006). «Bibliografia de M. dels Àngels Vayreda i Trullol, sobre la seva vida i sobre la seva obra». En: M. dels Àngels Vayreda, Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, Diputació de Girona. Patronat Francesc Eiximenis, p. 31-55.


Vallès Xirau, Joan (2006). «Aproximació botànica a un poema de Maria dels Àngels Vayreda: Els verds de l’Empordà», dins M. dels Àngels Vayreda, Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, Diputació de Girona. Patronat Francesc Eiximenis, p. 115-122.


Vayreda, Montserrat (1975). «Homenatge a la poetessa Maria dels Àngels Vayreda». En: Revista de Girona, núm. 72, p. 65-69.


Vayreda, Montserrat (1986). «Nosaltres, els Vayreda». En: Hora Nova, Papers Empordanesos, núm. 455. 460, p. 5-8, 9-11.


Velaz Sicart, Anna M. (2004). «M. dels Àngels Vayreda, memòria i literatura». En: Revista de Girona, núm. 223, p. 77-78.


Velaz Sicart, Anna M. (2006) «La poesia de M. dels Àngels Vayreda: de la vida a l’art de la paraula». En: M. dels Àngels Vayreda. Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, Diputació de Girona. Patronat Francesc Eiximenis, p. 59-74.


Xirau Vayreda, Maria; Clavaguera, Roser (2006). «Biografia de Maria dels Àngels Vayreda i Trullol». En: M. dels Àngels Vayreda. Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, Diputació de Girona. Patronat Francesc Eiximenis, p. 9-29.

Vinculada a les entitats:
  • Institut d'Estudis Empordanesos
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Anna M. Velaz Sicart
Darrera modificació:2010-10-11 14:19:15