Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Francisca de Asis Sanchis Ferrer

Identificació:Mestra, naturista, lliurepensadora
Data de naixement:abril de 1896
Data de defunció:s. xx
Relacions familiars:Casada amb Joaquin Calvo Gómez, comerciant que pertanyia a la maçoneria i a la Societat Vegetariana Naturista de València. Mare d'Horaci i Palmira Calvo Sanchis.
Nascuda a:València
Horta
Lloc de defunció:València
Horta
Llocs de vinculació:Llíria
Pina de Montalgrao
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Francisca Sanchis va néixer al si d’una família de la mitjana burgesia valenciana. Son pare, comerciant, la posaria en contacte amb el naturisme, el laïcisme i el republicanisme: els tres pilars bàsics de la seua vida.

 

Després d’estudiar a la Institució per a l'Ensenyament de la Dona, vinculada a la Institució Lliure d'Ensenyament (ILE), que practicava un ensenyament lliure i actiu, ingressarà a la Normal Femenina per tal de cursar Magisteri, i es titula  el 1918. Anys després realitzarà un curs de mestra puericultora en l’Escola Provincial de Puericultura.

 

Entre les seues professores de la Normal, estarien María Carbonell i Angelina Carnicer, relacionades amb el sector moderat de la Institució Lliure d'Ensenyament, influència que la marcaria de per vida en l’àmbit pedagògic i ideològic.

 

Durant un curs exercirà d’institutriu a Mazagan (Marroc). En 1922 ingressà en el cos del Magisteri. La seua primera destinació fou l’escola unitària de xiquetes de Pina de Montalgrao, a l’Alt Palància, a la soca de la serra d’Espinà. Hi romandrà vuit anys, encara que durant la dictadura primorriverista se li obrirà un expedient governatiu, segurament pels estrets vincles que mantenia amb lliurepensadors, naturistes, republicans i maçons.

 

Bé és cert que, identificada amb un sentiment avançat, liberal, fins i tot, llibertari, el seu pensament es caracteritzava per una defensa de la cultura, de la igualtat i de la fraternitat que es concretava en la pràctica del naturisme i del pensament lliure. Des de molt prompte s’havia introduït en els cercles naturistes valencians – els Manaut Vigletti, els Roca, els Monleón- que es reunien a Torrent, i feien excursions al Vedat, El Saler... Una colla de la qual formava part un comerciant d’esquerres, Joaquín Calvo Gómez, maçó i membre de la Societat Vegetariana Naturista, amb qui establiria estretes relacions que els conduirien al matrimoni, encara que eren partidaris de l’amor lliure, i tindrien un fill, Horaci, i una filla, Palmira.


Nomenada mestra en l’escola de pàrvuls de Llíria (1930), el 1936 serà traslladada a València a la Fundación Pablo Iglesias (abans Asilo Romero), per tal de complir amb el decret de substitució de les ordres religioses en establiments dependents de la Diputació.


Abans de proclamar-se la república, havia ingressat en la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE), com a la primera dona que formaria part de l’organització a València. En desembre de 1934, després dels successos revolucionaris, s’afilià a Esquerra Republicana i exercí de delegada electoral a Llíria en les eleccions de febrer; en octubre del 1936 s’afilià al PSOE.


Finalitzada la guerra, fou detinguda, acompanyada de Palmira, i empresonada en una casa particular en Llíria. En novembre del 1939 seria jutjada en Consell de Guerra, acusada de propagar en l’escola idees marxistes i antireligioses. Condemnada a la pena de sis anys i un dia de presó, fou traslladada a la de Santa Clara on coincidirà amb Amparo Navarro i Ángela Sempere. De manera paral·lela al procés penal, el Ministeri d’Educació li obri l’expedient de depuració i la sanciona amb separació definitiva del Magisteri.


La seua vida en la presó va ser força dura i no eixirà fins al 1945. Apartada definitivament de la professió, haurà de dedicar-se a tota mena de feines per tal de poder sobreviure i educarà el seu fill i la seua filla seguint els preceptes d’una educació en llibertat.


El llarg exili interior no la faria, però, defallir i recorreria la seua expulsió fins que en desembre de 1964 la sanció es transforma en la de trasllat dins de la província, sense poder demanar plaça durant tres anys amb la prohibició d’exercir càrrecs directius i de confiança. En gener de 1965, tornaria a exercir la docència. Tenia 69 anys d’edat.

   

Obra:
Fonts orals:


Entrevistes amb la seua filla, Palmira Calvo Sanchis.

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Expedient de depuració. Document 83.753. Arxiu general de l'Administració. Alcalà d'Henares.

 

Expedient personal 8659-38. Arxiu general de l'Administració. Alcalà d'Henares.

 

Fonts iconogràfiques:


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Portada del llibre escrit per M. de Carme Agulló Mestres valencianes republicanes publicat el 2008. Font: http://otos4.blogspot.com/2008_09_01_archive.html [Consulta: 25/02/2008].

Fonts bibliogràfiques:

Agulló Díaz, M. del Carmen (2008). Mestres valencianes republicanes. València: Universitat de València.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Republicanisme
  • Naturisme
  • Institucionisme
Vinculada a les entitats:
  • Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE-UGT)
  • Esquerra Republicana
  • Societat Vegetariana Naturista de València
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Carme Agulló Díaz
Darrera modificació:2010-10-08 12:27:11