Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Empar Navarro Giner

Identificació:Mestra valencianista d'esquerres
Data de naixement:novembre de 1900
Data de defunció:desembre de 1986
Relacions familiars:Casada amb el mestre, escriptor i polític valencianista Maximilià Thous Llorens, el 1928. Es divorciaren el 1938, quedant-se amb ella el seu fill Albert Thous Navarro qui tindria una destacada presència en el món del valencianisme antifranquista, ja que participà en la fundació de la primera Esquerra Unida del País Valencià.
Nascuda a:València
Horta
Lloc de defunció:València
Horta
Llocs de vinculació:València
Alfafar
Murla
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Mestra valencianista, després d’haver cursat Magisteri a l'Escola Normal de València (1920), s’especialitzà en l’ensenyament de pàrvuls i cursà estudis de mestra puericultora i d’especialista en disminuïts físics i psíquics. Treballà interina a l'escola de Salinas (1925-1926); i, ja per oposició, a Parcent (1926-1930) d’on es trasllada a la de xiquetes 2 d’Alfafar (1933-1936) i a l’Institut d’Assistència Social Maestro Ripoll (antiga Beneficència), en la substitució dels ordes religiosos en establiments depenents de la Diputació. Entre 1930-1933 treballaria en la secció de primària de l’Escuela Cossío de la ILE valenciana.

Molt influïda per l’institucionisme de les seues professores Maria Carbonell i Angelina Carnicer, i pels pressupostos de l’Escola Nova, establirà una estreta relació entre escola i vida que la durà a organitzar eixides, passejos i colònies infantils; i la reafirmarà en la seua reivindicació de l’ús del valencià a l’escola.

El valencianisme serà un eix de la seua vida. Participà en l’assemblea de la Nostra Parla (1922), on va exposar el seu pla d’introducció del valencià a l’escola, incloent-hi l’obligació dels mestres de conèixer-lo. La seua ponència suposa una de les primeres petjades en el llarg camí de defensa de l’escola valenciana, en el qual s’involucrarà totalment: presidenta de l'Associació de Mestres Valencians (1933), membre de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana; del Seminari de Pedagogia; de la Secció de Pedagogia de l’Aliança Intel·lectual per a la defensa de la Cultura (1935), i de la Unió de Escriptors i Artistes Proletaris.

Dins de la tasca de la reconstrucció nacional, la llengua és una eina de treball però calen partits que duguen a la lluita política les reivindicacions sociopolítiques. En conseqüència, s’afilià a l’Agrupació Valencianista Republicana (1933), i al Partit Valencianista d'Esquerres (1935), on intervingué com a oradora en nombrosos actes de propaganda en la campanya a favor del Front Popular, i formà part activa del Front Popular Femení.


En tercer lloc cal remarcar la seua defensa dels drets de les dones. Influïda pel feminisme regeneracionista, considerava l’accés a l’educació de les dones bàsic i imprescindible per l’avanç de tota la societat. La seua radicalització la durà a afegir per a les dones l’exigència de la incorporació al treball i la plena igualtat de drets civils i laborals, encara que sense abandonar la seua feminitat i el seu paper de creadores de vida.

Formà part del Comité Provincial de Dones Antifeixistes de València, i del comitè de redacció de la revista Pasionaria, dirigida per Manolita Ballester. Va assistir a la Conferencia Nacional de Mujeres, i es desplaçà a París on participà en el Congrés Internacional de Dones contra la guerra i el feixisme (1937).

Detinguda al 1939, fou sotmesa a expedient per la Jurisdicció Militar, una causa sobreseïda sense cap declaració de responsabilitat després de romandre tres anys en les presons Provincial i del convent de Santa Clara (coincidint amb Francisca Sanchís i Angelita Sempere). Sotmesa, al mateix temps, a la depuració del funcionariat docent, rebria la sanció de separació definitiva del Magisteri l'any 1941.

Confinada en un llarg exili interior, treballà d’administrativa en el negociat d’Empadronament de l’Ajuntament de València fins que fou acomiadada per fer manifestacions contra el Govern amb motiu del referèndum del 1947; actitud que li costaria una sanció d’arrest i multa. Treballà als establiments Noel fins la seua readmissió al magisteri (amb la sanció de trasllat dins de la província), quan als 63 anys fou destinada a l’escola d’Albalat dels Sorells, i es traslladà després a Murla, on es jubilaria l'any 1970.

Lluitadora incansable, al 1981 encara va mostrar les seues excel·lents dots d’oradora i reapareixé públicament en una taula rodona, on va recordar la seua contribució a la consecució del vot i a altres drets ciutadans per a les dones.

 

Obra:

«Incorporación de la mujer a la producción». Pasionaria, Revista de las Mujeres Antifascistas de Valencia, núm. 22 (23 d’octubre de 1937).


«Vida de las agrupaciones. En la barriada de Ruzafa». Pasionaria. Revista de las Mujeres Antifascistas de Valencia, núm. 22 (23 d’octubre de 1937).


«!Queremos!». Pasionaria. Revista de las Mujeres Antifascistas de Valencia, núm. 23 (13 novembre de 1937).


Té obra poètica, narrativa i d'assaig sense publicar.

Fonts orals:
Entrevistes amb Abel Thous Bayarri, nét d'Empar Navarro.
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

.Expedient personal estudis de Magisteri. Arxiu Històric de la Universitat de València. Signatura 1015/19.


Expedient al voltant del “Cursillo-información para proveer 7 plazas de maestros-as de Instituto-escuela de Valencia. 1934”. Arxiu Històric de la Universitat de València. Signatura 1081/2.


Expedient depuració de Magisteri. Arxiu General de l’Administració. Alcalá de Henares. Signatura Depuració Lligall 405, n. 80.

Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Agulló Díaz, M. del Carmen (2008) Mestres valencianes republicanes. València: Universitat de València.


Agulló Díaz, M. del Carmen (2005). «Amparo Navarro Giner: El compromiso con un tiempo y un país». En: Treinta retratos de maestras (prólogo Josefina Aldecoa). Madrid: CISSPRAXIS.


Aznar, Manuel; Blasco, Ricard (1985). La política cultural al País Valencià 1927-1939. València: Institució Alfons el Magnànim-IVEI.

Cortes Carreres, Santi (1995). València sota el règim franquista (1939-1951): instrumentalització, repressió i resistència cultural, València. Barcelona: Institut de Filologia Valenciana, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.


El Crit de la Muntanya. Fulla mensual valencianista agrària. Any I, n. 7, 15 de juny de 1922 i 15 d'agost de 1922.


Las Provincias, 29 de juny de 1936.


El camí, 22 de juliol de 1933 i 30 de desembre de 1933.


Verdad, 10 de març de 1936 i 28 gener de 1937.


El Mercantil Valenciano, 11 de gener de 1936 i 13 de febrer de 1936.


La Correspondencia de Valencia, 21 de març de 1920.


Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Nacionalisme
  • Escola Nova
  • Feminisme
Vinculada a les entitats:
  • Associació de Mestres Valencians
  • Partit Valencianista d'Esquerra
  • Agrupació de Dones Antifeixistes
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Carme Agulló Díaz
Darrera modificació:2010-10-04 19:01:23