Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Balbina (Guillermina) Medrano Aranda (Guillermina Medrano Supervia; Guillermina Supervia)

Identificació:Mestra, primera regidora de l'Ajuntament de València
Data de naixement:desembre de 1912
Data de defunció:setembre de 2005
Relacions familiars:Filla de Guillermo Medrano Cortés, mestre i Efigenia Aranda Zalve.
Casada amb Rafael Supervia.
Nascuda a:(Albacete)
Albacete
Lloc de defunció:València
Horta
Llocs de vinculació:València
Estats Units d'Amèrica
República Dominicana
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
  • Activitat_Lliberal
    política
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Nascuda a Albacete, Balbina Medrano prompte es trasllada a València on estudia l’ensenyament primari en l’Escola annexa a la Normal mentre un professor privat la prepara per ingressar en l’Institut Lluís Vives, on cursarà el batxillerat, en l’especialitat de Ciències.

Massa jove per tal d’ingressar a la Universitat, comença estudis en la Normal Femenina, però quan s’implanta el Pla Professional, superada la prova d’accés, passa a formar part de la primera promoció (1931-1935) i comença estudis de Filosofia i Lletres  sense arribar a finalitzar-los per causa de la guerra. En aquests anys pertany a la Federación Universitaria Española (FUE).

Políticament definida republicana i d’esquerra moderada, s’afilia al Partit Republicà Radical-Socialista (PRRS) i a Esquerra Republicana, on serà una de les organitzadores del Comitè femení. Molt bona oradora, va fer campanya pel Front Popular intervenint en gran quantitat de mítings i actes electorals per tota la província de València.

El seu fort compromís la conduirà a ser la primera dona regidora de l’Ajuntament de València, com a representant a Esquerra Republicana quan, després del triomf de l’esquerra, es van nomenar comissions gestores.

Identificada pedagògicament amb la Institució de Lliure Ensenyança, defensarà sempre una escola laica, democràtica i pública. Membre de la FETE, es planteja, després de ser destinada a l’escola de Llíria, la substitució de l’ensenyament religiós en els establiments dependents de la Diputació. El 1936 és traslladada, com a directora, a l’Asilo de San Eugenio, al qual canvia el nom pel “Casa de la Infancia Giner de los Ríos”. Deixarà aquest treball el 1938 quan es desplace a París per representar l’Executiva Nacional de les Joventuts d’Esquerra Republicana en l’Aliança Juvenil Antifeixista.

Torna a València, però en gener de 1939 es trasllada a Barcelona per travessar la frontera cap a París, on es reincorpora a les tasques de l’Alianza Juvenil Antifascista (AJA)  fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial, en què partirà amb destinació a Mèxic acompanyada del seu marit Rafael Supervía. Quan el vaixell fa una escala tècnica en la República Dominicana, es resenteix físicament i s’estableixen allíà Treballa de professora en l’Escola Normal, en Ciudad Trujillo i seria fundadora i directora de l’Instituto-Escuela, fet a imatge dels que la Institució de Lliure Ensenyança havia creat en territori espanyol.

Sorgeixen problemes amb el dictador Trujillo i s’instal·la als EUA el 1945, animada perquè quan els visita amb anterioritat per realitzar cursos postgraduats en la Columbia University de Nova York, becada per la fundació Rockefeller, ja havia establert relacions per a treballar com a docent.

Mentre el seu espòs ocupa llocs polítics d’importància i exerceix de professor a la Universitat de George Washington, ella treballa de docent, contractada per la Sidwell Friends School de Washington DC per impartir classes d’espanyol amb el càrrec de cap del Departament d’Espanyol. Jubilada, continuarà donant classes com a assistant professor a “The American University” de Washington -on ja havia assistit a cursos de postgrau. També publicà diverses obres sobre temes relacionats amb l’ensenyament del castellà i amb la recuperació de la memòria de les dones republicanes.

Coneguda com a Guillermina Supervia, s’integra en organitzacions polítiques que reivindiquen l’arribada de la democràcia a Espanya i la reinstauració de la República. Entre elles es pot citar l’organisme polític «American For Democratic Action». Mort Franco, es planteja el retorn, una decisió que cobra més força després de la defunció, en 1978, de sa mare i del seu marit. Durant molts anys compaginarà estades a València i als EUA, fins que s'instal·la de manera definitiva a València al final dels  90, quan es va centrar a organitzar el seu arxiu i biblioteca per donar-los a la Biblioteca Valenciana, on es poden consultar sota la referència Fondo Supervía-Medrano, i que constitueixen un fons imprescindible per conèixer l’exili espanyol a Amèrica.

Obra:

Articles en Revista de Educación de la Republica Dominicana 1940-1945.

Ginsburg, Ruth R.; Nassi, Robert J.; Supervía, Guillermina M. (1966 i 1968). Segunda vista: a second year course. Boston: Allyn and Bacon.

—— (1962 i 1968). Speaking Spanish: an introductory course. Boston: Allyn and Bacon. .

—— (1966). Teachers' manual for Segunda vista. Boston: Allyn and Bacon.

—— (1966). Workbook for Segunda vista. Boston: Allyn and Bacon.

—— (1968). Workbook for speaking Spanish. Boston, Allyn and Bacon. .

Ginsburg, Ruth R.; et al. (1972). The Allyn and Bacon Spanish program. Boston: Allyn and Bacon. 8 v.

Heptner, Angela M.; et al. (1982). The Allyn and Bacon Spanish program. Boston: Allyn and Bacon. 4 v.

Supervía, Guillermina M. (1963). La cruz verde: vida y leyendas de México. New York: Odyssey Press.

Supervía, Guillermina M., Maynes, J. O.; Sweet, Richard H. (1972). Actualidad hispánica. Boston: Allyn and Bacon.

—— (1972). Teachers' manual for actualidad hispánica. Boston: Allyn and Bacon.

Weisinger, Nina Lee; Johnston, Marjorie Cecil; Supervía, Guillermina M. (1950). A first reader in Spanish. New York: The Odyssey Press.

 

Fonts orals:Entrevistes de M. del Carmen Agulló amb Guillermina Medrano (1995-2004).
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Expedient d'estudis universitaris de Balbina Medrano Aranda. 1932-1933. Universitat de València. Arxiu Històric de la Universitat de València.

 

Expedient d'estudis de Magisteri del Pla Professional. Caixa 20-40. Arxiu Històric de la Universitat de València.

 

Llibre d'actes de les sessions del "Patronato escolar de los establecimientos dependientes de la Diputación Provincial". E.9.2, Caixa 42b. Arxiu de la Diputació de València.

 

Llibre d'Actes de l'Ajuntament de València. 1936. Arxiu Municipal de València.

 

Expedient de depuració com a membre del Magisteri primari. Arxiu General de l'Administració. Alcalá de Henares. Lligall 405, n. 55 

 

Documentació vària dipositada a l'Arxiu Medrano-Supervia. Biblioteca Valenciana.

Fonts iconogràfiques:

 

Font: http://www.uv.es/republica/plano/guiller/guiller.htm [Consulta:23/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Agulló Díaz, M. del Carmen (2008). Mestres valencianes republicanes. València: Universitat de València.

 

Medrano, Guillermina; Cruz Orozco, José Ignacio (1998). Experiencia de una maestra republicana. Valencia: Publicaciones de la Real Sociedad Económica de Amigos del País.

 

Medrano Supervía, Guillermina (1993). Nuevas Raices, testimonios de mujeres españolas en el exilio. México.

 

«La señorita Medrano, concejal del Ayuntamiento de Valencia, habla para Todo». Todo. Any 1, núm. 4 (11 juliol 1936).

 

Ruiz del Arbol Cana, Antares (2009). Guillermina Medrano Aranda: La esencia de una republicana. Treball d'investigació de doctorat dirigit pel Dr. Vicent Sanz Rozalén i la Dra. Consuelo Naranjo Orovio. Universitat Jaume I de Castelló. Facultat de Ciències Humanes i Socials. Departament d'Història, Geografia i Art. Juny 2009.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Institucionisme
  • Republicanisme
Vinculada a les entitats:
  • Institució Lliure d'Ensenyament (Madrid)
  • Esquerra Republicana
  • Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE-UGT)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Carme Agulló Díaz
Darrera modificació:2010-10-04 12:14:32