Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Enriqueta Agut Armer (La Palometa del Front Popular)

Identificació:Mestra, republicana, feminista
Data de naixement:setembre de 1912
Data de defunció:juny de 1998
Relacions familiars:Filla de José Agut Hernández i Enriqueta Armer Pons. Germana de José, Carmen, Luisa i Vicente Agut Armer.
Casada amb Rómulo García Salcedo, soci fundador de l'"Ateneo Español" a Mèxic i membre del Partit Comunista.
Mare d'Adela, Rómulo i Ketty García Agut.
La mare, Enriqueta Armer Pons, va estar empresonada quan va finalitzar la guerra acusada de pertànyer a Dones Antifeixistes. Es traslladaria a Mèxic en 1951.
La seua germana, Luisa Agut Armer, també va estar empresonada per participar en activitats de la "Juventud Socialista Unificada".
El seu germà Pepe Agut és un reconegut pintor que es va exiliar a Mèxic on arribaria en el Sinaia, en companyia d'Enriqueta, Rómulo i la menuda Adela, acabada de nàixer. Allà continuaria desenvolupant la seua faceta d'artista plàstic.
Nascuda a:Castelló de la Plana
Plana Baixa
Lloc de defunció:Mèxic
Llocs de vinculació:València
Castelló
Mèxic
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

La vida d'Enriqueta Agut és un exemple paradigmàtic de les dones que, compromeses amb el canvi polític i social de la república, hagueren d'oblidar i reprimir els seus records per tal de poder sobreviure al dolor del paradís perdut.

 

Nascuda a la capital de la Plana, el seu origen marcaria la seua estima per la llengua i els costums del País. El valencià seria la seua llengua materna i la utilitzaria fins i tot en l’exili, on transmetria als seus alumnes, primer, i als seus fills i néts, després, cançons populars i contes tradicionals valencians.

 

Filla d'un empresari de l’hostaleria, es trasllada a València (1922) on estudia Batxillerat i Magisteri, i forma part de la primera promoció del Pla Professional de València (1931-1935).

 

Participa en l’experiència d’educació popular de Misiones Pedagógicas, i és una dels membres més destacats de la delegació valenciana ja que organitza la de «Manzanera (Terol I)»; les de «Narboneta, Sinarcas i d’altres pobles» i «Bronchales i d’altres pobles de Terol»; i una altra, que no apareix registrada, que tornaria a Narboneta i d’altres pobles de Conca. A més, en la Setmana Pedagògica d’Ontinyent, les dóna a conèixer als mestres assistents i actua per a la població.

 

Finalitzada la carrera, després del curs de pràctiques al grup Balmes de València, fou destinada a l’escola de pàrvuls de Puçol, on exerciria fins a gener de 1936, quan seria traslladada com agregada a la inspecció al Balmes. D’ací passaria a l’Institut d’Asistencia Social Maestro Ripoll per substituir les ordres religioses encarregades de l’ensenyament en els establiments dependents de la Diputació.

 

Dona compromesa, d’estudiant va pertànyer a la FUE i, com a treballadora de l’ensenyament, al grup sindical marxista de la FETE. Políticament, seria de les Joventuts d’Esquerra Republicana i del Front Popular Femení. Amb posterioritat, radicalitzaria les seues idees i seria membre del Partit Comunista (PC) (setembre 1936).

 

Dotada d’una gran capacitat d’oratòria, va ser una de les oradores més actives de la València republicana, el que li proporcionarà el nom de «la palometa del Front Popular». La seua destacada participació en la campanya electoral a favor del Front Popular, tindrà continuïtat en nombrosos mítings, actes de caràcter propagandístic i manifestacions, de les quals és una mostra la del 8 de març de 1937, quan seria la portaveu de les dones davant del Govern Civil.

 

Feminista convençuda, fou secretària de l’Agrupació Femenina d’Esquerra Republicana i de l’Agrupació de Dones Antifeixistes, formà part de la redacció de la revista Pasionaria, i col·laborà en l’escola d’adultes Lina Odena.

 

Després de contraure matrimoni amb Rómulo García Salcedo, en 1938 es trasllada a Gualba, on abandona les tasques polítiques. En febrer de 1939, embarassada, travessa la frontera pels Pirineus. Dóna a llum en Grenoble i s’embarca, pocs dies després, amb la seua filla Adela, el seu marit, i el seu germà, el pintor Pepe Agut, cap a Mèxic en el Sinaia, vaixell disposat pel govern mexicà de Lázaro Cárdenas, per tal de proporcionar asil polític als derrotats de la Guerra Civil.

 

Mentre, s’encetava el seu procés de depuració com a funcionària del Magisteri, que conclouria, malgrat la seua indefensió, amb la sanció d’expulsió per l’article 171, per l’abandó del lloc de treball.

 

A Mèxic abandonarà tota activitat professional i es dedica a la cura de la família, que es veurà augmentada amb un fill (Ròmulo) i una filla més (Ketty). Després d’un breu període en el PC, deixarà la militància política, encara que mantindrà bones relacions amb els exiliats, on destaca la seua amistat amb la pintora Manolita Ballester i la pediatra Mercedes Maestre.

 

En 1986 torna a València, però no va voler quedar-se, i torna a Mèxic on morirà.

Obra:

Articles publicats a la revista Pasionaria, òrgan de les dones antifeixistes valencianes.

 

Agut, Enriqueta (1937). «Instituto-Obrero.Visitando a los nuevos estudiantes» en Pasionaria. Revista de las mujeres antifascistas de Valencia. N. 10, 27 de febrer de 1937.

 

Agut, Enriqueta (1937). «En la jornada del 18 de julio las mujeres antifascistas reunierona los niños en un simpático acto celebrado en su honor». En Pasionaria. Revista de las mujeres antifascistas de Valencia. N. 19, 2 d'agost de 1937, p. 3.

Fonts orals:

Testimonis dels seus fills Adela, Rómulo i Ketty García Agut  al llarg dels anys 2007, 2008 i 2009.

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Arxiu General de l'Administració. Expedient de depuració. Signatura Lligall 412, n. 3.

Arxiu Històric de la Universitat de València, Magisteri 326/1.

Arxiu municipal de l'Ajuntament de Gualba. Padró general d'habitants de 1938.

 

 

Fonts iconogràfiques:
Fotografia cedida per la familia García Agut.
Fonts bibliogràfiques:

Agulló Díaz, M. del Carmen (2008). Mestres valencianes republicanes. València: Universitat de València.

Otero Urtaza, Eugenio (2006). Las misiones pedagógicas: 1931-1936 [exposición]. P 89.

Toledo Lorento, Lourdes (2001). «Converses memorables amb Primitivo Gómez-Senent». En Revista d'arxius i biblioteques Número 1, maig-agost 2001. València: Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas, p. 35-39.

 

Premsa:

Notícies publicades als diaris El Mercantil Valenciano i Verdad. Diario de Unificación de los Partidos Comunista y Socialista, els anys 1936, 1937 i 1938.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Republicanisme
  • Feminisme
  • Comunisme
Vinculada a les entitats:
  • Missions Pedagògiques
  • Partit Comunista d’Espanya (PCE)
  • Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE-UGT)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Carme Agulló Díaz
Darrera modificació:2010-10-11 19:19:40